dijous, 12 d’abril del 2018

Arròs cremós de carxofes i careta de porc amb labneh. Cava Reserva La Xarmada Heretat de Sangenís MXCI (La Xarmada, D.O. Cava)

No acostumo a improvisar gaire a la cuina. M'agrada planificar des de la compra fins al maridatge i els gustos personals de les persones amb qui compartiré àpat, passant és clar per la forma de cuinar cada ingredient en cada elaboració. No deixo gaire coses a l'atzar, m'agrada així.


Però de tant en tant també m'agrada deixar-me anar als fogons, i els arrossos sembla que puguin convidar especialment a fer-ho així. La recepta que presento ara és un d'aquests casos de pim-pam sobre la marxa, fins i tot d'aprofitament d'uns ingredients que descansaven a la cuina per separat i que podien funcionar junts en un arròs. I déu n'hi dó com han funcionat de bé.

Per rematar, ho hem acompanyat d'un cava que vam conèixer fa ben poc, justament quan vam visitar la cava que l'elabora, en plena Carretera del vi: es tracta de La Xarmada (properament, el post de la visita). Tan bon punt el vam tastar, que ens va agradar, i força, i ens en vam endur alguna ampolla cap a casa. 

Ingredients:

- 130g arròs carnaroli Molí de Rafelet
- 2 carxofes de Sant Boi
- 80g aprox. de careta de porc ja cuita
- 500ml aprox. de brou de carxofes (fet a partir de les fulles exteriors de les carxofes)
- Sofregit (ceba i pastanaga)
- 1 cullerada de Labneh (un formatget salpebrat fet a partir d'haver tret tot el suero al iogurt)
- Sal i pebre

Elaboració:

Preparem les carxofes i les escaldem dos minuts en aigua amb sal i farina. Tallem a sisens i reserem.

Posem el sofregit a la cassola on farem el nostre arròs. Hi posem també la careta de porc i les carxofes que acabàvem de reservar.



Un cop calent i saltejat el conjunt, hi posem l'arròs, remenem una mica i de seguida comencem a mullar amb el brou a punt d'ebullició. L'anem incorporant de mica en mica, és a dir, que a mesura que la cassola es vagi quedant sense humitat, n'anem incorporant més cullerots de brou de carxofes. I anem remenant continuadament, durant aproximadament uns 12 minuts, fins que quedi ben al dente, no cuit del tot. Recordem corregir de sal i pebre.



Cap al final d'aquesta cocció, ens hem d'assegurar que ens quedi un mínim d'humitat cremosa a la cassola. Apaguem el foc i hi afegim un extra de cremositat amb algun formatge (l'habitual) o, en el meu cas, amb una cullerada de Labneh, que s'anirà desfent i integrant per tota la cassola. Ens donarà un toc làctic i cremòs que a mi m'agrada especialment.

Emplatem de seguida. Ens haurà quedat un arròs saborossíssim i melòs, tot i que el podem fer encara més cremòs o més sec, en funció dels nostres gustos, deixant més o menys brou residual a la cassola, posant-hi més o menys labneh o formatge, etc.


Hi afegim una quenelle de labneh

Acompanyem amb el Cava reserva La Xarmada Heretat de Sangenís MXCI Brut Nature, cupatge tradicional de Xarel·lo, Macabeu i Parellada amb una mica de Chardonnay. Té un carbònic ben fi. Estructura, cos, olor de mel, de raïm madur. Ens ha semblat un cava en un punt molt interessant d'equilibri entre la fruita de la joventut i les notes subtils de la criança. Va ser un bon descobriment.




Salut!

diumenge, 8 d’abril del 2018

Celler Bernaví (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona)

L'#escapadaterraalta de l'estiu passat va començar amb un plat fort: la visita a Bernaví. És un d'aquells cellers que teníem pendent des de feia més temps perquè fa tres anys vam tenir ocasió de tastar els seus vins, en un tast organitzat per Diví. I ens van agradar, força... A més, temps enrere, vaig escoltar l'Hora del Vi, espai radiofònic a RN4 conduït per la Ruth Troyano, que justament entrevistava a en Marco, una de les tres ànimes del celler, i alhora a la Nani, companya blogaire de cuina, també enamorada del món del vi. Això em va deixar ja amb les dents ben llargues...


I per fi a finals de juliol hem tingut l'oportunitat de baixar fins la Terra Alta, una comarca que ja feia massa temps que no visitàvem, i que sempre, sense excepció, ens regala experiències molt i molt satisfactòries. Hi ha llocs que, sense saber ben bé per què, transmeten tot un seguit de sensacions que et fan sentir bé, de forma especial. Terra Alta, és un d'aquests llocs, sens dubte.



Amb un grup reduït organitzat per Vi Origen (projecte de serveis enoturístics que faciliten la difusió i l'aproximació del públic a la vinya, els cellers i els vins com a patrimoni de la Terra Alta principalemnt), vam arribar fins a Mas Vernet, nom original on en Marco, la Ruth i en Gino s'hi van establir i van construir, fundar el seu celler: Bernaví (el nom és la triple conjuminació del nom de la finca, amb el cognom Bernava i el vi).


Per tant, als afores de Vilalba, en un espai isolat i envoltat de vinyes pròpies, naixia en 2007 aquest nou celler a la Terra Alta, català, amb inspiracions i tocs italians ben evidents, com tindrem ocasió de veure i beure. Ens expliquen que després d'haver tingut experiència en viticultura i enologia a Itàlia, arribaren a aquest racó català i triaren aquesta finca, on van haver d'arrencar la major part de la vinya que hi havia plantada perquè estava malmesa, a excepció d'una petita joia en forma de Garnatxa Blanca vella, d'uns 90 anys d'antiguitat.

Tastant la Garnatxa Blanca, que començava a dolcejar...
En total, disposen d'un total de 8 hectàrees de vinya, que replanten amb Garnatxa, Cabernet Franc, Syrah, Merlot. Posteriorment, molt important, recuperen una vinya vella de Morenillo, diguem-ne que varietat autòctona negra, molt local (només es dóna entre Gandesa, Batea i Vilalba,j ens explicava en Marco). La replantació es fa d'acord amb el que a ells els va venir de gust. En aquest sentit es fa evident el component d'autoria de Bernaví. M'agrada molt com ells mateixos es consideren intèrprets artesans del terrer i del que ofereix la Terra Alta. A partir d'aquí, sota el seu prisma i el bagatge previ italià, construeixen i ofereixen la seva proposta.


Es tracta d'una finca amb diferents tipus de terrenys, de sòls, d'exposicions i fins i tot d'altura: des de les terres de panals fins a les argiloses. La majoria són calcàriques: bàsiques, i a una mitjana d'uns 360 metres. La cura per la vinya, amb criteris ecològics, és evident: ni herbicides, ni químics. Tractaments amb sofre i coure (apostaran també per feromones), coberta vegetal fins la primavera ambe lleguminoses i d'altres.




Aquesta cura evidentment s'allarga durant tot el procés i cicle de vida de la vinya: la verema és manual en caixes de 15kg. A partir d'aquí, cap al celler. Les varietats blanques es premsen i van a fer la fermentació als tancs d'inox. Les negres, directament amb les pells als tancs d'inox, per varietats i parceles, si convé. La filosofia en vinificació és la mínima intervenció possible. La fermentació dels blancs, a 15º durant uns 30 dies; la dels negres, a uns 23-25º durant uns 15 dies com a molt.


A banda, tenen un dipòsit de fibra de vidre com a dipòsit pulmó. D'altres dipòsits més petits, funcionen com a banc de proves.





És destacable el cas de la Morenillo, que segueix un camí diferent: Bernaví interpreta que necessita unes altres metodologies per extreure'n el millor de la varietat. Per això, dipòsit de fusta de 1000 litres per a la fermentació i la criança. Aquest dipòsit té una tapa de fusta que baixa i manté pells completament submergides per provocar una fermentació amb barret submergit. Com que la Morenillo té poc color i poc grau, d'aquesta manera se n'extreu al màxim tot el que pot donar la varietat.


Passem a la sala de criança. Sorprèn perquè hi ha bàsicament 3 fudres de 3000 litres amb els quals es busca que el vi s'afini, es domi, es microoxigeni, sense que la fusta es faci més evident del necessari, és a dir, que només representi una subtilesa al darrera de la fruita original. Haurem de notar la criança del vi i no tant la fusta.


El primer fudre és de roure francès i s'utilitza per al cupatge de Cabernet Franc i Syrah, el segon d'Eslovènia  per a un cupatge de Morenillo i Montepulciano d'Abruzzo (varietat original italana: aquí, la fusió més evident italo-catalana) i el tercer és mixte, sempre amb torrats mínims.

A més, tenen una àmfora, per experimentar amb una carinyena vinificada de tres maneres: inox, àmfora i bota.

Finalment, passem a una sala de tast preciosa, que dóna lloc també a una terrassa privilegiada des de la qual es poden veure bona part de les hectàrees de Can Vernet. És d'aquells llocs d'on costa massa marxar... Tastem tres vins molt diferents, que descriuen la Terra Alta, el concepte i filosofia del celler, i sobretot, el més important, ens encanten:







- Notte Bianca 2016. Monovarietal Garnatxa Blanca. L'origen del nom ens remunta al 2011, primera verema de la GArnatxa Blanca, amb molta calor i, per tant, verema nocturna, manual, amb llanternes i frontals. Segur que seria un espectacle preciós aquesta verema nocturna.
El vi: aromes de fruita blanca i un toc anisat peculiar i característic de la Garnatxa terraltina. Fonoll salvatge, boscà, herbaci fresc, balsàmic. A més, té volum, és sedòs, glicèric i estructurat, en part gràcies amb treball de mares en suspensió en inox un cop acabada la fermentació. Final amarg característic varietal.
Salinitat donada per la terra on neix la vinya: concentració de cristalls de guix (salí). Per tant, una Garnatxa blanca fresca sobretot gràcies a aquesta salinitat, més que no pas a l'acidesa, que hi és present però controlada.
Me l'imagino amb marisc, amb arròs, amb formatge... Està de vici.





- Ventuno 2016. Rosat  80% Morenillo i 20% Garnatxa Negra per buscar una mica més d'estructura. Premsat directe, poca maceració, buscant la puresa varietal de la Morenillo. Finura i elegància però amb presència. Part vegetal balsàmica i de sotabosc mediterrani. També passa un parell de mesos en inox en contacte amb mares.
El perfil gastronòmic seria similar al Notte Bianca: frescor i estructura òptims.




- Negreita 2014. Projecte de vi negre amb influència italiana evident. Aquest és el vi que resum força bé aquest esperit sincrètic de Bernaví, la fusió total del bagatge italià amb la realitat productiva de la Terra Alta. Per això, cupatge de dues varietats insígnia d'un i altre lloc: la Morenillo i la Montepulciano d'Abruzzo. En Marco ens comenta que hi ha una afinitat climàtica entre els dos territoris. Fermentació en inox amb llevats autòctons més 12 mesos de criança en fudres d'Eslovènia.
És un vi d'autor. La Morenillo es plantava vora boscos. L'argila afavoreix la concentració de color i a la vora del bosc és on més argila s'hi pot trobar. Als panals, en canvi, no hi ha argila. Extreu aromes i notes del bosc mediterrani: terra humida, sotabosc, pinassa, roure sec, rovellons. Aquesta aportació del Morenillo es complementa amb la fruita però rústica, a diferència de la Garnatxa, com ara la pruna, que aporta la Montepulciano.
Tot plegat, dóna com a resultat un vi negre sensacional, on la fusta queda pràcticament imperceptible, Els 12 mesos que passa en fudres només afinen el vi, no el maquillen.




I fins aquí una visita molt interessant i completa a Bernaví, un celler que val la pena conèixer de primera mà, cosa que ajuda a beure i entendre, valorar els seus vins, alguns dels quals ja hem dut cap a casa, a l'esperar de cuinar-los algun plat per maridar. Ho hem anat veient i ho continuarem fent.



Gràcies al Marco, a la Ruth i a Vi Origen per aquell matí, que ens va deixar bona empremta.

Salut!

(Data: dissabte, 29 de juliol de 2017)

dimecres, 4 d’abril del 2018

Llaminera de porc ibèric amb milfulls de patata i moniato i cebetes glacejades a l'Oporto. Cava 10 d'Abril Masia Les Forques Gran Reserva Brut Nature

Després del carpaccio de ceps amb carxofes confitades i botifarra negra (aquí, la recepta), seguim repassant encara la nit de cap d'any 2017-2018 amb un altre plat, també maridat amb el mateix cava: una llaminera d'ibèric, amb guarnició de milfulls de patata i moniato a les herbes i cebes glacejades a l'Oporto.


Una recepta que es basa essencialment en el respecte al producte, és a dir, encertar-la en donar-li una cocció justa i adequada (suau) a la part més noble del porc, la llaminera.

Ingredients:

- 1 llaminera de porc ibèric
- Sal
- Pebre
- Raig d'oli
- Guarnició: milfulls de patata i moniato (aquí, la recepta)
- Guarnició: cebes platillo a l'oporto

Elaboració:

Posem la llaminera a la planxa calenta amb una mica d'oli, a foc fort, per segellar tot l'exterior i que agafi color, per tots els costats. La deixem tot just uns 4-6 minuts, el just perquè l'interior ens quedi rosadet, no gaire fet, i així sigui absolutament tendre.

La tallem a rodanxes gruixudes de biaix.

Emplatem amb un lingot de milfulls i unes cebes amb la seva salsa reduïda de vi dolç d'Oporto.






Salem amb sal gruixuda.

Maridem amb un cava molt especial: 10 d'abril Masia Les Forques, un Brut Nature Gran Reserva, de 110 mesos. Extraordinari.



Salut!

diumenge, 1 d’abril del 2018

Ou a baixa temperatura sobre crema de nyàmeres amb col de brussel·les, espàrrecs bladers i xirivia

Avui presento un d'aquells tipus de platets que a mi personalment més m'agraden per sopar. Molt fàcils, amb prou feines hi ha recepta més enllà de coure de forma senzilla cadascun dels ingredients, i després juntar-los al plat, on s'entenen de conya.



Ingredients:

- 1 ou cuit a baixa temperatura
- Xirivia
- Cols de Brussel·les
- Espàrrecs bladers
- Nyàmeres
- Llet
- Sal
- Pebre
- Oli

Elaboració:

Per fer l'ou, el coem a baixa temperatura a 65º durant 30 minuts (aquí explico més detalladament com fer-ho).

Les cols de Brussel·les m'agrada fer-les al vapor, en un estoig de silicona al microones, durant tot just uns 3 o 4 minuts.

Els espàrrecs bladers tot just escaldats en aigua bullint amb sal i immediatament refredats en aigua amb gel. Després, podem marcar en planxa, o no (jo no ho vaig fer).

Les xirivies estan rostides al forn a 200º amb un raig d'oli, amb pell i tot, durant uns 20 minuts o fins que observem que estan tendres i rostides (amb color torrat per l'exterior).

Finalment, les nyàmeres estan bullides, fetes puré i lligades amb una mica de llet (ho podríem lligar amb nata o emulsionar amb oli però he volgut desgreixar al màxim).

Emplatem, salpebrem i gaudim trencant l'ou: el rovell lligarà tot el conjunt a mode de salsa untuosa. Prepareu el pa!. Aquí, el video trencant l'ou:



Salut!

dimecres, 28 de març del 2018

Mona de Pasqua tradicional (de brioix) trenada i sense trenar. Avus dolç de Cal Menescal.

L'any passat, per primer cop, vam cuinar a casa la nostra Mona, això sí, la tradicional. Fins aleshores només n'havíem fet la versió moderna, és a dir, amb una base de pa de pessic i coberta o farcida, bàsicament, de xocolata. A més, la vam fer servir com a pastís d'aniversari, com deixen entreveure aquestes espelmes acabades de bufar.


Va agradar força i per això publico la recepta, per tenir-la ben a mà per a l'any vinent, o abans, perquè no cal esperar que sigui Pasqua per menjar-la. Per què no un tall de Mona per esmorzar? Sucada en el cafè, o amb una mica de melmelada, o amb xocolata... segur que és ben bona també.

Ingredients:


Preferment:

- 175g farina força
- 90ml aigua
- 10g llevat fresc

Massa final:

- Preferment
- 250g farina força
- 2 ous (M)
- 65g sucre
- 40ml aigua
- Ratlladura de llimona (o essència)
- 25g oli
- 2 ous

Per a la cobertura: ou batut amb un raig de llet

Elaboració:

Per al preferment, barregem lleugerament tots els ingredients i deixem fermentar com a mínim durant dues hores a temperatura ambient o bé, encara millor, d'una nit per l'altra en fred, a la nevera, on guanyarà potència aromàtica.



Per a la massa final, amassem tot excepte l'oli. Quan estiguin tots els ingredients ben integrats i el gluten desenvolupat, hi afegim l'oli i seguim amassant.



Rescatem la massa, que serà molt fina, agradable al tacte i bon enganxosa, i la posem en un bol una mica engreixat. Deixem llevar 1 hora i mitja o fins que dobli volum.



A continuacíó, l'estirem sobre la superfície de treball i li donem forma de rectangle. Dividem en dos, per fer dos mones:

1) El primer rectancle, el subdividim en dos. Amb aquestes dues peces, els donem forma cilíndrica fent-los rodar sobre ells mateixos i estirant-los. Els posem en paral·lel, el unin per un cantó (amb ajuda d'una mica d'aigua), els trenem, i tornem a unir per l'altre extrem, deixant un forat al bell mig, on posarem l'ou dur. Posem en una safata amb paper de forn. Pinzellem amb ou batut i llet. Deixem que llevi 1 hora i 15 minuts o fins que hauran doblat el volum.





2) El segon rectangle, el bolegem, el posem a la mateixa safata amb paper de forn, i allà l'aixafem una mica amb la palma de la mà. Al bell mig, hi posem l'ou. Pinzellem amb ou batut i llet. Deixem que faci la segona fermentació, de la mateixa manera, durant 1 hora i 15 minuts o fins que hagi doblat volum.


Tornem a pinzellar i posem una mica de sucre humit per sobre. Enfornem a 180º durant 20-30 minuts, fins que tinguin un bon color torrat.




Decorem com ens plagui abans d'enfornar

I a gaudir... Aprofiteu per servir-vos un gotet de vi dolç, com aquest Avus Dolç del Celler Cal Menescal, de Bot (Terra Alta), una garnatxa negra sobremadurada amb què a casa ens agrada rematar àpats.






Nota: hi hauria moltes variants, com ara farcir-la on cop sortida del forn, o bé en el moment de formar-la, per exemple amb massapà.

Salut!