Costelló de porc a la cassola. Mazuelo 2014 (Casa Primicia, DOC Rioja)

Aquests dies que havia fet una mica més de fresca, però tampoc teníem gaire temps per a la cuina, hem volgut fer una cassola ràpida de costelló que queda força bé.

L'hem acompanyada d'un dels dos monovarietals de Casa Primicia que encara teníem al celler de casa: el Mazuelo, 2014. En la línia dels altres, extraordinari.

Ingredients:

- 500g costelló de porc
- 1 ceba
- 2 grans d'all
- 1 fulla llorer
- 1 branca romaní
- 1 branca farigola
- 2 tomàquets madurs
- Raig de vi ranci
- Raig de conyac
- 3 patates
- Raig d'aigua
- Oli
- Sal
- Pebre

Elaboració:

Marquem el costelló a la cassola amb una mica d'oli. Un cop daurat, hi afegim la ceba tallada a juliana, els alls, el tomàquet tallat a quarts i les herbes. Remenem.

Apugem el foc i tirem els alcohols. Deixem evaporar.

Hi posem les patates mal tallades, mullem gairebé a cobrir i deixem coure durant una hora almenys.

Tan senzill i ràpid de fer com bo.

Ja podem emplatar.

Acompanyem amb el Mazuelo 2014 de Casa Primicia. Tot i els seus sis anys, el monovarietal de Carinyena estava en un moment ideal, fresquíssim, molt golós i afinat. Té 10 mesos de criança en bota de roure americà. Estem enamorats els monovarietals de Casa Primicia! Aquí, el post de la visita.

Espaguetis a l'Amatriciana. Trempat (Vins de Pedra, DO Conca de Barberà)

A la dieta habitual no pot faltar la pasta, tant per motius nutricionals així com també per facilitat i rapidesa a l'hora d'elaborar la major part de plats de pasta.

En aquesta ocasió, una senzilla Amatriciana, de gust ben intens, que acompanyarem de conya amb un trepat, aquest cop, amb el Trempat de Vins de Pedra. Quan fa calor, la tendència a trepatejar s'accentua d'allò més a casa.

Ingredients:

- 150g guanciale (cansalada curada al pebre)

- 400g tomàquet triturat (o pelati)

- 350g espaguetis

- 1/2 got vi blanc

- Raig oove

- 40g pecorino romano (o formatge sec)

- Sal

- Pebre

Elaboració:

Marquem la cansalda i fem que cogui en el seu propi greix. Un cop cuita i amb color, desglacem amb el raig de vi blanc. Un cop reduït el vi, reservem la cansalada.

A la mateixa paella, coem i reduïm el tomàquet, almenys uns 10 minuts.

En paral·lel, bullim abundant aigua amb sal per coure la pasta.

Quan el tomàquet estigui cuit, reincorporem la cansalada reservada. Tot just després, hi afegim els espaguetis cuits al dente. Barregem bé.

Emplatem ratllant formatge per sobre i una mica de pebre acabat de moldre.

Això combina, molt i molt bé, amb el vi triat per a l'ocasió: el Trempat, monovarietal de Trepat, que ens encanta especialment ara en època de calor, i que li va molt bé a la pasta (més encara quan el pebre té el seu protagonisme).

Salut!

Biquini de galtes de porc

Tot i que no estava previst, suposo que perquè em va venir al cap el biquini d'ossobuco (aquí, la recepta), amb les galtes que vaig cuinar l'altre dia vaig acabar-ne fent un sandvitx: de traca!

Ingredients:

- 4 galtes (amb l'os)

- 2 pastanagues

- 1/2 porro

- 4 grans d'all

- 3 cebes petites

- 40ml vi negre

- Raig d'oli d'oliva verge extra

-1 fulla llorer

- Sal

- Pebre

- Brou/Aigua

- Formatge gouda

- Salsa brava

Elaboració:

A la cassola amb una mica d'oli, daurem les galtes salpebrades. Un cop enrossides, les en retirem. Reservem.

Al mateix oli, hi afegim les verdures mal tallades (bresa) amb la fulla de llorer. Deixem que agafin color i que coguin.

Un cop cuites, retornem les galtes a la cassola i acabem mullant amb el vi juntament amb un parell o tres cullerots de brou, que no cobreixi. Deixem coure lentament aproximadament dues hores, fins que la carn sigui ben tendra.

Un cop cuit, passem pel túrmix la bresa per obtenir-ne la salsa, on les galtes s'hi acabaran de coure i d'integrar.

Quan encara estiguin en calent, ben tendres, desossem les galtes, les tallem a làmines fines i les esfilagarsem, i les reservem.

Untem el pa de motlle amb la salsa del mateix rostit i una mica de salsa brava que corria per allà (aprofitament), cobrim amb la carn, i tapem amb un tall de Gouda.

Deixem que la sandvitxera faci el seu efecte... et voilà!

La foto de rigor i a menjar.

Salut!

Mar i muntanya de calamarsons farcits de carn. Laqvarta blanc 2017 (Sant Josep Vins, DO Terra Alta)

Ja feia massa temps que no ens hi posàvem amb un mar i muntanya que tant agrada a casa. Aprofitant que teníem congelat el farcit de les patates d'Olot, i que teníem a la nevera uns calamarsons que semblaven demanar a crits que els farcíssim, va ser un dit i fet. És un platàs, tan senzill com bo.

I per acompanyar, hem pensat que seria una altra bona ocasió per a Laqvarta, francament versàtil. Ha funcionat molt bé, tot i que no al punt del bacallà amb pèsols de l'altre cop (aquí, la recepta), que va ser clavat, un maridatge com per recordar-se'n.

Ingredients:

- Farcit (vegeu farcit de patates d'Olot: aquí la recepta)

- 8 calamarsets

- 2 cebes

- 3 grans d'all

- 2 cullerades soperes de tomàquet triturat

- Raig de conyac

- Raig d'oli d'oliva verge extra

- Sal

- Pebre

Elaboració:

En una paella posem l'oli i quan estigui calent hi posem la ceba juliana. A foc baix, sense que agafi pas gaire color.

Després, hi posem els alls.

A continuació, desglacem amb el conyac.

Un cop reduït l'alcohol, hi posem el tomàquet. Coure i reduir.

D'altra banda, posem el farcit en una màniga per farcir més còmodament els calamars i tanquem amb un escuradents per assegurar.

Els afegim a la cassola, on els marquem mínimament sobre el sofregit.

Els acabem de coure en 15-20 minuts.

I anem per emplatar.

I anem per maridar, com apuntàvem, amb Laqvarta.

Salut!

Pastisset financier de xocolata amb maduixes, el seu coulis i crema de mascarpone

Fruit de la improvisació d'haver d'enfornar massa de financier de xocolata (aquí, la recepta) en algun altre motlle, va néixer aquest pastisset que vam fer un dia com a postres al plat.

Aprofitant el clot superior que ens ofereix, hi vam posar maduixes, el seu coulis, i vam acabar de coronar amb crema de mascarpone. que em va semblar original perquè es fa a partir d'una crema anglesa. Bo, bo, bo!, tot plegat.

Ingredients:

- Massa de financier de xocolata i fruita seca (aquí la recepta)

-Coulis de maduixa:

  - 370g maduixes

  - 50g sucre

  - 1g agar-agar

- Crema muntada de mascarpone:

  - 115g nata

  - 22g rovell

  - aroma: vainilla (opc.)

  - 30g sucre

  - 2g gelatina

  - 120g mascarpone

- Maduixes

- Ametlles laminades

- Sucre llustre

Elaboració:

Per al coulis, passem les maduixes pel túrmix fins convertir-les en puré.

Barregem aquest puré amb el sucre i l'agar-agar en un cassó.

El portem a bullir sense parar de remoure, i mantenim aquesta cocció durant 1 minut i mig.

Apaguem el foc, ho vessem sobre una safata, enfilmem (no a pell) i deixem refredar en nevera fins que ens agafi la textura que volem, de coulis lleugerament espès.

Per al financier, senzillament l'hem d'enfornar en un petit motlle rodó d'una o dues racions. La idea és que siguin unes postres individuals, o gairebé.

Per a la crema de mascarpone, cal que amb la nata, el rovell, el sucre i l'aromatitzant en fem una crema anglesa. Per tant, ho escalfem a 83º. HI afegim la gelatina prèviament hidratada i escorreguda. Filmem (no a pell) i refredrem.

Un cop fred, hi afegim el formatge mascarpone, integrant-ho amb les barilles, fins que quedi ben muntat.

Només resta emplatar, posant sobre el pastisset uns dauets de maduixa, que cobrirem o impregnarem bé del coulis. I acabem decorant amb la crema de mascarpone.

I a gaudir...

Salut!

Xampinyons farcits de sobrassada i formatge

No cal gairebé ni recepta però escriuré aquí com a mínim la idea, perquè quedi recollita.

Vaig improvisar, per sopar, uns xampinyons que tocaven la guitarra a la nevera.

Els en vaig tallar el peu, per fer-los-en espai per farcir. Els vaig enfornar 5 minuts a 180º aprofitant que acabava de treure no sé quina massa del forn. Els vaig tombar per buidar-los de l'aigua que havien tret.

Els vaig farcir de sobrassada i, per sobre, una mica de formatge.

5 minuts més de forn van ser suficients per aconseguir aquestes petites bombes esclatants en boca.

Deliciós amb el mínim esforç.

Salut!

Bacallà amb pèsols de Llavaneres. Laqvarta blanc 2017 (Sant Josep Vins, DO Terra Alta)

Mentre hi hagi pèsols al mercat, n'hi haurà també a casa. La temporada del caviar verd del Maresme és tan curta que cal aprofitar-la al màxim.

En aquest cas, un plat del tot delicat, com tots els que tenen els pèsols com a protagonista. N'utilitzarem la tabella per fer-ne fumet, amb què coure'ls, en el seu punt òptim, que quedin amb mossegada, i que serveixi per coure unes generoses supremes de bacallà. 

Per arrodonir, obrim Laqvarta blanc 2017, la recent referència de monovarietal Garnatxa Blanca del Celler cooperatiu de Bot, Sant Josep Vins. Un vi que respon a una selecció acurada del raïm d'uns ceps de producció limitada, per oferir-nos el bo i millor de la varietat icona de la Terra Alta.

Ingredients:

- All

- Ceba

- Pèsols

- Aigua

- Sal

- Pebre

- Vi blanc

- Oli

Elaboració:

Posem a bullir la tabella dels pèsols. Volem pràcticament una infusió i, per tant, una cocció molt delicada que no abusi gens ni mica de xup-xup.

A banda, en una paella, fem ballar uns alls laminats en una mica d'oli, per aromatitzar. De seguida, hi posem una mica de ceba juliana. Que cogui, però sense agafar color tampoc.

Aleshores, hi posem les supremes de bacallà. Interessa que belluguem la cassola per tal que el bacallà, amb la seva gelatina, ajudi encara més a lligar el fumet.

Mullem amb el fumet dels pèsols i coem suau.

Quan el peix estigui pràcticament cuit, hi afegim els pèsols, que els voldrem crocants, al dente.

Apaguem el foc.

Anem servint Laqvarta, deliciosa Garnatxa Blanca amb tot l'esplendor de la varietat.

Emplatem.

Gaudim.

Salut!