dimecres, 12 d’octubre de 2016

Restaurant El Celler de l'Artista (Tàrrega, Urgell, Lleida)

Una companya de cuina, lleidatana, em va recomanar que quan anés a l'Urgell, no em perdés ni Buidasacs, ni La Cava ni El Celler de l'Artista. 



De moment, li he fet cas i he començat per aquest darrer. Situat a Tàrrega, justament a peu de la carretera que creua la població, ha estat molt bona manera de començar a conèixer aquesta trilogia de restaurants urgellencs.

Veníem d'un matí que ja havia començat molt bé amb una interessant visita al Celler de la Cooperativa l'Olivera, a Vallbona de les Monges. 15 minuts de preciosa carretera ens separàvem del Celler de l'Artista, del qual havia sentit a parlar, per primera vegada, fa un o dos anys al programa de ràdio Meteomauri, dins de la secció Meteotaula (segurament es pugui recuperar el podcast corresponent). Em va agradar la manera com els dos socis propietaris presentaven el seu negoci, em va atraure la filosofia, la proposta gastronòmica fonamentada en el producte... etc. I, com deia, la meva companya, de bon criteri gastronòmic, em va acabar de convèncer.

Espai més aviat petit. Elegant i esquitxat per tot d'obres d'art; sobretot pintures, també escultures. També presència d'objectes i peces relacionades amb el món del vi, en consonància, de fet, amb les mateixes inquietuds del mateix Celler de l'Artista.





Art a la sala, en què s'hi està força còmode, en tots els sentits, molt ben atesos pel personal de sala (més nombrós de l'habitual), i art també en els emplatats, com veurem de seguida.



El restaurant ofereix menjar a la carta, així com un menú degustació a 39 euros (61 amb maridatge de vins o bé de gintònics), una degustació de platets per 27 euros i, finalment, un menú gastronòmic de cap de setmana per 24'90, tot inclòs, pel qual ens vam decidir.





Pitet a punt:

- Degustació, amb un pa ben bo, d'un oli de la Cooperativa de Belianes que encara ho era més: l'Umami Camins de Verdor.




- Arròs cremòs de bolets amb bacallà esqueixat, sablé d'ibèrics, parmesà i oli de tòfona. Si bé la fotografia no ho deixa entreveure gaire, el gust i la textura d'aquest plat és de traca i mocador. Ens va agradar molt l'equilibri de tots els ingredients, amb un arròs al punt per al nostre gust. 



- Trinxat de verdures de l'horta, cansalada de coll, sardina fumada, ou escaldat i tapenade. Emplatat bastant cridaner sobretot per ser un trinxat. Em va agradar el detall de la sardina fumada, però no tant el de l'ou perquè m'esperava que el rovell no estigués cuit i regalimés sobre el trinxat però no va ser així. Tanmateix, el conjunt de les verdures estava força bo. 




- Melós de vedella a baixa temperatura, emulsió del seu brou i llit de patata en confit al foie. Espectacular la textura de la galta desossada: tendre i compacte alhora, fins i tot lleugerament cruixent en tota la part exterior. Gust molt i molt bo amb el brou i molt ben acompanyat per unes patates que demanaven ser degustades a poc a poc, una a una, perquè estaven realment bones.



- Filet de Ral d'Avinyó, pera osmotitzada al vi, fagot d'espàrrec verd i cremós de mango i cafè. Amb aquest plat, per a mi el plat del dinar, vaig al·lucinar bastant. Tot em va cridar l'atenció: des de la  tendresa de la carn fins als dos subtils cremosos que posaven el contrapunt al plat, passant per les peres al vi. De traca i mocador!




Per postres, no vam tenir dubtes que havíem de demanar algun dels nombrosos pastissos que hi havia en un petit aparador que ja havíem clissat des del mateix moment que séiem a taula. La tria, que no va ser fàcil, fou aquesta:

- Pastís de formatge. Especialment potent el formatge i especialment aeri. Molt bo i bastant diferent als pastissos que estem acostumats a menjar.



- Pastís de nous. Excel·lent la textura, el gust...



Tot plegat, ho vam acompanyar d'un vi negre de la casa que elabora el Celler Cercavins: un DO Costers del Segre, cupatge d'Ulldellebre, Merlot i Syrah, 2014. Estava força bo i va acompanyar molt bé tot l'àpat.




En definitiva, el Celler de l'Artista, una opció realment molt recomanable per dinar a l'Urgell, una comarca amb més llocs amagats dels que pensava, i que tinc ganes d'anar coneixent més, de la mateixa manera que els plats d'aquest restaurant, que m'agradarà anar tastant en més ocasions.



Salut!

(Data del dinar: dissabte, 16 d'abril de 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada