dissabte, 26 d’abril del 2014

Restaurant Hostal dels Ossos (Batet de la Serra, Garrotxa)

En aquest restaurant garrotxí, pertanyent al col·lectiu de Cuina Volcànica, s'hi pot anar amb fam i amb ganes de gaudir al plat de productes de proximitat cuinats de forma tradicional, sense artificis, en què predomina el respecte per la matèria primera.



L'espai és especialment agradable, tant com la comarca on s'ubica. S'hi respira un ambient tradicional, més aviat rústic, espaiós, i compta també amb força taules exteriors, tant cobertes com a l'aire lliure.

Per dinar, nosaltres vam optar per tastar el menú de cap de setmana de 23 euros, tot inclòs, fins i tot el cafè.



Anem per feina:

De primer, vam demanar les tradicionals patates d'Olot i el remenat de fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada i bolets. Les patates, al punt de cocció, molt farcides, molt bones, de les millors que mai hem tingut el plaer de tastar. Quant als fesols, fantàstics, saborosíssims, gens pesats tot i la generosa quantitat.



Els segons plats, per al nostre gust, van ser més fluixets, sobretot el bistec de mitjana. Potser una mica petit, i amb una guarnició massa simple i pobra en un menú d'aquestes característiques. Pel que fa a la vedella amb bolets, estava bona i tendra, i la guarnició prou correcta.




Per postres, una de freda i una de calenta: una crema catalana molt bona però un mató amb mel molt pobre, sense gust, i servit al plat de qualsevol manera amb una cullera de postres clavada al mig. Aquest fou el pitjor plat de l'àpat.




El vi del menú, de la casa, negre, el serveixen en porró i ben fred, fet que ajuda a prendre'l per bé que no era cap meravella. De nou, penso que per a un menú com aquest, s'hi podrien oferir alternatives amb una mica més de qualitat, i amb una temperatura de servei normal i no fred de nevera.

En resum i en línies generals, bon dinar però amb detalls a millorar per la qual cosa el cost del menú m'ha acabat semblant una mica sobredimensionat.

Salut!

(Data de l'àpat: diumenge 6 d'abril de 2014)



dimarts, 22 d’abril del 2014

Faves a la catalana

La temporada de les faves és tan curta que tan bon punt apareixen al mercat, a casa no deixem passar mai l'ocasió d'agafar-ne un bon grapat i, quan tenim una estona, ens dediquem a quatre mans a pelar-les i, a continuació, a cuinar-les, sobretot a la catalana, que ens agrada d'allò més.



Ingredients:

- 1'2 kg de faves (ja pelades)
- Cansalada
- 2 dents d'all
- Ós de pernil (opcional)
- Tomàquet (opcional)
- Ceba
- Llorer
- Romaní
- Got de vi negre
- Herbasana (o menta)
- Brou de verdures

La recepta és ben senzilla. Primerament, daurem en una paella ampla la cansalada tallada a daus petits i els alls laminats. Tot seguit, afegim l'ós de pernil (opcional), la ceba, el llorer i la branqueta de romaní. Remenem durant uns 5 minuts o fins que el conjunt agafi un interessant color daurat. Alhora, el sofregit començarà a deixar anar unes olors de bosc interessantíssimes.

Ara seria el moment d'incorporar el tomàquet a daus (si ho féssim, ho hauríem de deixar reduir durant uns 10 minuts, aproximadament. 

Aleshores, ja seria el moment d'afegir-hi el nostre vi negre, tapar i deixar reduir durant uns 10 o 15 minuts fins obtenir un sofregit ben fosc. Un cop ho tenim, ara sí hem d'incorporar les faves, l'herbasana (del gènere mentha), afegir el brou de verdures tot just a cobrir, salpebrar i deixar coure aproximadament uns 30 minuts fins que les faves siguin cuites. Aquest temps de cocció, és clar, és orientatiu ja que acabarà depenent de com de grans i fresques siguin les faves de cadascú. Si veiem que fem curts de brou, n'hi haurem d'afegir.



Per donar el toc de gràcia, els darrers 5 minuts de cocció podem afegir sobre les faves, que hauran d'estar lleugerament caldoses (a mi, personalement, m'agrada haver-les de menjar amb cullera), unes rodanxes de botifarra negra i de cansalada. Tal com es pot veure a la fotografia, a mi em van quedar un xic massa eixutes per al meu gust



El darrer plat que me'n vaig cruspir, el vaig acompanyar amb un vi rosat ecològic molt bo, que no havia tastat mai: l'Èrika de Paumerà (D.O. Tarragona), que porta garnatxa i cabernet. Però potser m'agrada més fer anar avall les faves amb un vi negre al costat, més que no pas un de rosat.



Bon profit i salut!

diumenge, 13 d’abril del 2014

Restaurant Silken Gran Hotel Havana (Barcelona)

Amb ocasió de l'anomenat Sopars & Blues que organitza periòdicament l'Hotel Silken Havana de Barcelona, vam poder gaudir d'un bon sopar que va culminar amb l'actuació del grup Messengers, per mirar d'anar paint a ritme alegre tot el menjat i el begut, que no fou precisament poc.


Per començar a obrir la gana, abans d'entaular-nos, ens van oferir un (al final van caure un parell) de cocktails Kir Royale (cava rosat i cassís), que acompanyava tot un seguit d'entrants com ara una cullereta (o dos o tres) de brandada de bacallà, un cruixent de morcilla boníssim i unes minicroquetes de ceps normaletes.

Hall de l'hotel

La cullereta de brandada de bacallà


Gana oberta. Teníem ganes de més. Entaulem-nos en un espai força ben arregladet per a l'ocasió, amb taules ben preparades i ben distribuïdes, i a anem a degustar els següents plats:


Olives i martini rosso
Ceps, pernil, pinyons i balsàmic: sorprenent gotet amb profund gust de ceps

Crema de pésols i ravioli de cansalada. Un dels plats de la nit
Llobarro salvatge, crema de tupinambo i carxofa. El plat de la nit. Punt de cocció òptim. Saborós.
Estofat, cebes i cremós de moniato i vainilla. En destaca precisament la guarnició amb el toc avainillat del moniato

Ara ja estàvem plens i panxacontents però ens havíem reservat un racó al budell per a les postres ja que les expectatives eren francament altes: i no ens equivocàvem. Aquestes postres fou un autèntic regal per a la panxa ja que va ajudar a tirar avall i perquè els contrast de gustos i textures en boca ens va fer gaudir molt d'aquest conjunt que, val a dir, no posava el punt i final a l'àpat sinó el darrer punt i a part.

Mousse d'avellana, papaia, sobret de gerds sobre bescuit de cacau

El punt i final el van posar uns petits fours a base de petits rocs de xocolata en diferents textures, que vam anar menjant pausadament mentre escoltàvem els Messengers i mentre comentàvem el sopar homenatge que ens acabàvem de fotre aquell primer dijous d'abril.



Tot plegat, a banda del cocktail inicial, fou maridat amb una copa de xampany francès Veuve Clicquot Ponsardin (Brut, de Reims), un Blanc de Blancs de Castell de Perelada (D.O. Empordà) i un Tres Finques, també de Castell de Perelada (D.O. Empordà). 

Bon ambient, ben atesos, ben sopats. En resum, una molt bona experiència gastromusical (sobretot gastro, deixem-ho clar) en la nit de Barcelona.

dijous, 3 d’abril del 2014

Restaurant Loria (Barcelona)

De nou, en aquest blog, una entrada sobre un àpat de menú diari en un dels nombrosos restaurants que omplen l'Eixample barceloní. En aquesta ocasió, es tracta del Restaurant Loria, que ofereix un menú per 14,5 euros, tot inclòs. 





El servei és ràpid i eficaç. Les instal·lacions respiren modernitat per bé que les taules tal vegada estiguin un pèl massa justes per al meu gust, si més no a la zona on nosaltres estàvem asseguts.
 
Anem als plats degustats:
 
Com a entrants:
 
- Caneló de carn amb beixamel de ceps i pernil. No era un caneló sinó tres i dels que van ben farcits. Cremosos i amb una beixamel en què sí es notava el regust de bolet. Bona tria.

 
- Rotllet de salmó fumat, alvocat i anet. Fantàstic aquest entrant fred. La combinació i el tall dels dos ingredients principals, que es feien realment notar dins del rotllet, conferien un gust molt i molt agradable i lleuger. Quantitat més que generosa. Potser el rotllet es podria sofisticar una mica i canviar el pa tipus pita per un de brick, per exemple. El contrapunt de la ruc i la salseta base, d'allò més encertat.
 
 
 
Plats principals:
 
- Risotto amb crema de trufa i mascarpone. Va ser el plat més fluix de tot l'àpat. No li vam notar ni el regust de trufa ni el de mascarpone. I la textura de l'arròs no era ben bé la d'un risotto.
 
 
- Lluç a la planxa amb melmelada de tomàquet i orenga amb salsa pesto. Elaboració senzilla i no per això menys bona. El tall de lluç ben treballat i cuit al punt òptim, ben acompanyat per la salsa pesto.
 
 
Per postres:
 
- Duo de mousse de xocolata amb menta i llima. Francament millorable tant la presentació (estava tombat, no pas dempeus) com l'estructura de la mousse, massa estovada. Li faltava intensitat també. Ració escassa.
 
 
- Sablée amb crema de coco. Aquest sí estava ben executat, tant la crema com la massa que la suportava.
 
 
 
Per beure, amb el menú només entra una copa. Nosaltres vam demanar vi rosat, i ens van servir una copa, mig plena, del Garbo (D.O. Montsant). No el coneixíem però el vam trobar afruitat i més que correcte.
 
Vam dinar bé però no en cap cas situaria aquest menú diari com un dels més competitius de l'oferta barcelonina ja que al llarg de l'àpat, com s'ha vist, hi ha hagut un parell d'altibaixos.
 
Salut!
 
(Data de l'àpat: dijous, 27 de març de 2014)