diumenge, 19 de novembre de 2017

Patatas a la Riojana. Tempranillo crianza 2014 de Casa Primicia (DOC Rioja)

Ens hem animat amb un clàssic plat de cullera, tan bo com senzill i humil, això sí, maridat amb un monovarietal Tempranillo que ens vam endur de la visita al celler Casa Primicia (aquí, el post d'aquest capítol de l'#escapadarioja)


Ingredients:

- 5 patates
- Mitja ferradura de xoriço fresc (el vam comprar a la Carnicería Serrano de San Millán de la Cogolla)
- 1 ceba i mitja
- 2 dents d'all
- Raig vi blanc
- 3 cullerades petites de polpa de pebrot choricero
- 1 caiena
- 1 fulla llorer
- Brou



Elaboració:

Tan senzill com ratllar la ceba i sofregir-la amb una mica d'oli en una cassola prou fonda com per encabir tant de volum de patates, juntament amb la caiena i el llorer.


Quan la tinguem gairebé cuita del tot (a foc baix, no volem que agafi color sinó només que transparenti), hi afegim l'all tallat ben petit.

Després d'uns minuts, hi incorporem el pebrot choricero i remenem. Hi posem també el xoriço fresc tallat a rodanxes generoses. Mullem amb un raig de vi blanc i deixem que n'evapori l'alcohol. Finalment, hi posem les patates que haurem esqueixat a mida de mossegada grossa, i les saltegem amb la resta dels ingredients.





Cobrim generosament amb brou de pollastre (o de carn, o aigua), salem una mica (sense passar-nos) i deixem fer xup-xup a foc baix durant uns 20 o 30 minuts. 


Quan les patates estiguin cuites, deixem reposar 5 minuts, amb la cassola encara tapada.


Emplatem.


Acompanyem amb un excel·lent monovarietal Tempranillo 2014 de Casa Primicia (aquí, el post de la visita enoturística i tast) suficientment estructurat com per aguantar la contundència del nostre plat. El raïm prové d'unes vinyes de més de 30 anys. Un cop vinificat, fa la malolàctica en fusta americana durant 14 mesos. Fruitós, taní suau i agradable, poc pes de la fusta. Es manté ben jove i viu.



Salut!

dijous, 16 de novembre de 2017

Restaurant Miravall (Batea, Terra Alta, Tarragona)

Hi ha restaurants que surts saben del cert que tornaràs. No passa gaire cops, però quan passa, és senyal que l'experiència ha valgut molt la pena. I de fet ara, en el moment de publicar aquesta entrada, la segona visita ja s'ha produït, tot i que en aquest post només en parlarem de la primera.


Aquest és el cas del Restaurant Miravall, a Batea. Després d'haver passat un bon matí amb l'Imma Llop visitant i tastant Tarroné, ens venia molt de gust rematar la jugada amb un bon dinar. Teníem pensat el Miravall, i l'Imma ens va assegurar que havíem triat bé... I tant que sí!

Des de fora, sembla un lloc del més normal i corrent. Als afores del poble, a peu de carretera... aparentment res no sembla indicar que d'aquí n'hauguem de sortir especialment entusiasmats. Però en entrar, ja observem un detall molt significatiu: tota una paret dedicada als vins de proximitat, sobretot del poble, que a banda d'estar a la venda, també es poden degustar en el restaurant.




La sala és maca, espaiosa, amb una taula gran i separada de la resta. El servei, molt atent i professional. Ens hi trobem molt bé.


Encara ens agrada més llegir el menú (de diumenge): 15 euros, tot inclòs, amb un bon assortiment de plats a escollir. Concretament, vam poder tastar els següents:


- Empedrat de llenties amb poma, salmó fumat i vinagreta de mostassa a l'antiga. Déu n'hi dó la bona presentació, la bona fila que feia, i com de bo estava aquest plat, que es va posar especialment bé atesa la calor que feia aquell dia. Tot situat al plat amb força gràcia i sentit, i conjunt d'ingredients i productes molt ben trobats, de resultat totalment equilibrat.



- Cassoleta d'ous estrellats amb lacon, sobrassada, patata i formatge. D'aquells plats per gaudir sucant pa com si no hi hagués demà. Estava boníssim. Una opció segura.



- Cua de bou estofada amb patates. Excel·lent, tendresa evident, gustosíssima. Per gaudir i recordar.


- Pollastre guisat al vi ranci de Batea i fruita seca. Un guisadet de traca i mocador. Quantitat més que generosa. Bon producte i sobretot ben tractat a la cuina de xup-xup sense pressa.



Per postres:


- Tiramisú casolà. Servit en un petit gotet, estava força bo!


- Semifred de mató i figues amb gelat de nata. Espectacular, cal tastar-lo, de debò.



Per beure, cal destacar la bona qualitat del vi de la casa inclòs en el menú: el Vall Major negre (Garnatxa Negra i Syrah) del Celler de Batea. Jove, fruitós, equilibrat, molt agradable, fàcil...




Més detalls: pa i oli, també bons.


Tot plegat, amb un parell de cafès, per només 32'50 euros. Cal anar-hi, hi tornarem!


Salut!

(Data del dinar: diumenge, 30 de juliol de 2017)

diumenge, 5 de novembre de 2017

Celler Castelló - Murphy (Rabós, Alt Empordà, Girona)

Darrerament estem explorant força els cellers i vins de l'extrem nord del país, com Vinyes dels Aspres (aquí, el post), Masia Serra o, l'últim, Castelló Murphy. 


És una zona del país preciosa, tocada per la tramuntana, amb desnivells i ondulacions del terreny, amb una rica flora, fauna, gastronomia, història, patrimoni... Ens agradar deixar-nos-hi caure cada cop de forma més assídua. Com més hi anem, més enamorats en quedem.


Vam contactar amb el propietari enòleg del celler, en Joan Castelló, vinyeró, qui molt amablement ens va obrir les portes de casa seva i ens va explicar el projecte i la seva manera de concebre i practicar la viticultura.


Estem davant d'un celler jove que treballa amb vinyes pròpies en ecològic, només de varietats negres: Cabernet Sauvignon, Merlot, Carinyena i Garnatxa Negra. El pare d'en Carles ja elaborava vi però ho va deixar i ara ell ho està recuperant, ben seriosament des de fa només uns 6 anys (des del 2011).

Elaboració totalment artesanal, al mateix celler dels baixos de casa seva, on es manté prou bé una temperatura i humitat constant al llarg de l'any, i on fins i tot es conserven unes antigues piques d'oli de pedra, que ara serveixen com a dipòsits d'emmagatzematge d'ampolles.



Castelló-Murphy produeix entre 8.000 i 10.000 ampolles de vi d'autor. Tots els vins són ecològics i amb poquíssima quantitat de sulfits afegits. La vinificació s'acosta també als paràmetres naturals: fermentació natural, en botes de fusta obertes, amb quatre setmanes de maceració amb pells. Posteriorment, criança en botes de 500 de roure francès. El filtrat és molt lleu, amb cel·lulosa. Amb tot, l'expressió varietal i de terrer queda assegurada.


Tastem uns vins que ja a primer glop ens agraden moltíssim:


- Zelavi 2015. Vi jove al 50% de Carinyena de vinyes velles d'uns 80 anys, 25% de Merlot (vinyes d'uns 20 anys) i 25% de Cabernet Sauvignon (vinyes d'uns 20 anys). La única fusta per on passa és la de la fermentació en bota nova. Té 15º, no perceptibles gràcies a la bona acidesa i frescor d'aquest vi. El vam tastar en plena canícula i va passar d'allò més bé. 



- Aluca 2013. 40% Cabernet Sauvignon, 40% Merlot i 20% Carinyena. Fermentació en fusta, com tots, i un anys de criança en bota de roure francès. Maceració molt lenta. No fa remuntats sinó "bazuqueo". 



- Aluca 2014. Mateix cupatge que 2013 però amb més percentatge i presència del Cabernet Sauvignon.


- Samas 2014. Més Merlot.


- "Sense nom", un Reserva 2013, cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot.


Aquests dos darrers vins els vam deixar pendents de tastar per a la propera visita, que haurem de fer properament perquè els dos vins que ens vam endur (Zelavi 2015 i Aluca 2013) no crec que durin gaire més al rebost, a l'espera de preparar-los algun plat que estigui a l'altura dels vins.



Posteriorment, més recentment, a la mostra de vins de Tramuntana, vaig tastar un altre vi del mateix celler que no sabia ni que existia: el Clusa, que també va agradar força, però no recordo ni les varietats, ni en sé les particularitats d'elaboració. El recordo, això sí, bo i potent, amb força personalitat.


Gràcies Joan per haver-nos dedicat el teu temps i per haver-nos deixart navegar pel teu celler i el teu vi, excel·lent. Salut i vi!

(Preus a celler, molt raonables: 7 euros el Zelavi; 10 euros l'Aluca i el Samas, i 20 euros el Reserva)

(Data de la visita: divendres, 23 de juny de 2017)

dimecres, 1 de novembre de 2017

Ventresca de sorell a la flama amb cruixent de la seva pell i carpaccio de figa caramel·litzada

Avui presento una proposta de plat en petit format, en forma d'entrant, novament de temporada de finals d'estiu o principis de tardor. És d'aquells que no necessiten gaire processos en cuina ja que els pocs ingredients que es treballen són pràcticament en cru. L'elaboració, per tant, es redueix gairebé a l'emplatat.


Hem escollit la ventresca de sorell perquè és el que ens havia quedat quan en vam fer el tartar. La ventresca la vam voler reservar per a aquest altre plat, pensant en donar-li aquesta cocció rapidíssima amb flama de soplet. És la part més greixosa dels peixos blaus, la més saborosa i nutritiva, i agraeix molt aquest tipus de cocció.

Ingredients:
- Ventresca de sorell (o de qualsevol altre peix blau)
- Figues
- Salsa Teriyaki
- Verdures brasejades
- Sucre

Elaboració:

Nosaltres vam optar per treure la pell al sorell. A continuació, amb la ventresca ben neta de qualsevol espina, la passem per la flama del soplet fins que es cogui mínimament i el greix quedi força més amorós. Farem el mateix amb la pell, fins que ens quedi ben cruixent.


Les figues les tallem en mitges llunes tan primes com poguem. Hi posem una mica de sucre per sobre i també les marquem mínimament a la flama, fins caramel·litzar.

A banda, tindrem preparades unes verdures brasejades, en el meu cas carbassó i albergínia, que ens faran de llit per a l'emplatat.

A la base del plat, posem carbassó i albergínia encavalcats. Per sobre, la ventresca del sorell, que haurem dividit en petits dauets. Per sobre de cada tros, la seva part corresponent de pell, una mica de figa i una gota de salsa Teriyaki.


Ho podem menjar fred, tebi o calent. Per al meu gust, la combinació del peix blau, amb la figa i la salsa, és molt rodona i agradable. 


Salut!

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Amanida tèbia d'orella de porc amb llenties, tomàquet rosa de Barbastro i figues. Vi Notte Bianca 2016 (Celler Bernaví, D.O. Terra Alta)

Nova proposta de temporada, en aquest cas en format tebi sobretot perquè la carn, especialment l'orella de porc, agraeix una mica de temperatura per oferir el millor de la seva textura i gust. La resta d'ingredients, van en fred.

Tot i tractar-se d'una amanida, és prou consistent i té prou greix (formatge) i proteïna com per poder pensar en un vi, blanc, que tot i ser jove tingui certa presència: la Garnatxa Blanca del Notte Bianca del celler Bernaví va ser el nostre escollit, i la vam encertar de ple.


Amanida molt completa que compleix com a plat únic.

Ingredients:

- Orella de porc
- Llenties
- Tomàquet de Barbastro
- Figues
- Ceba
- Escarola
- Formatge de cabra
- Tàperes
- Pipes
- Oli d'oliva verge extra
- Sal
- Pebre

Elaboració:

No és res més que muntar el plat amb una mica de gràcia, almenys distribuint amb un cert sentit tots els ingredients, que quedin ben repartits.




Acompanyem amb un blanc de la Terra Alta que cada cop és més habitual a casa nostra: Notte Bianca 2016, un monovarietal jove de Garnatxa Blanca però amb cos (dos mesos amb les mares en inox). Sobretot fruitós, amb un cert recorregut i amplada en boca, amb acidesa marcada que el fa fresquíssim, i una mica de fonoll al darrera.


Un vi que combina força bé amb aquesta amanida fresca i alhora contundent de finals d'estiu i principis de tardor.

Salut!

dijous, 12 d’octubre de 2017

Caprese de tomàquet rosa de Barbastro amb mozzarela. Vi Monasterio de Palazuelos Sauvignon Blanc 2016

De nou, recepta encara estiuenca, aprofitant fins al darrer minut els excel·lents tomàquets de Barbastro, que estan a punt d'acomidar-se fins l'any vinent.


Més que recepta, és muntatge del plat: intercalem, en forma de timbal, rodanxes de tomàquet i rodanxes de mozzarella. Decorem amb alguna fulla de ruca. Al voltant, hi afegim el toc salat d'uns trossets d'arengada i una mica de romesco que tenia per allà, a mode de reaprofitament. Per sobre, amanim amb una mica de pesto verd.



Està molt bo, i més encara combinant-ho amb el vi Monasterio de Palauzelos, monovarietal Sauvignon Blanc 2016 de Bodegas de Alberto (D. O. Rueda), que ens vam endur de la visita que hi vam fer aquest estiu. M'ha agradat especialment perquè no és tan intens en nas com me l'esperava. De vegades, hi ha sauvignons blancs que em saturen amb fragàncies massa embafadores per al meu gust. Aquest, en canvi, és una mica més tímid, per bé que sí sobresurt principalment la fruita tropical. L'acidesa també està molt bé, omple de seguida la boca, i no triga tampoc gaire a desaparèixer.



Ens ha acompanyat de forma molt armònica la nostra amanida.

Salut!

divendres, 6 d’octubre de 2017

Tiradito de sorell sobre tomàquet rosa de Barbastro. Urkizahar txakolin ekologikoa

Una nova proposta de cuina freda i crua de temporada, aprofitant els darrers tomàquets rosa de Barbastro, i acompanyant-ho d'un excepcional vi blanc: el Txakoli Urkizahar, que ens vam endur de la visita que hi vam fer, a Beizama (aquí, el post de la visita).


El tiradito és una preparació molt ràpida i senzilla, que no requereix gaire explicacions. És original de la gastronomia peruana, similar a un carpaccio o un sashimi.

Ingredients:

- Sorell
- Tomàquet rosa de Barbastro
- Sal
- Pebre
- Bitxo
- Ají amarillo
- Llima
- Salsa de soja
- Mel
- Cilantre
- Ceba en ploma

Elaboració:

El sorell, un cop el tenim filetejat i sense la pell, el submergim en aigua molt freda perquè es desagni bé, durant uns minuts. Després, en retirem totes les espines i el tallem a làmines ben fines (com un sashimi. Reservem en fred.



Preparem la marinada: barregem i emulsionem en un bol la resta d'ingredients. Corregim quantitats segons les nostres preferències.

En l'últim moment, hi barregem el peix dins la marinada o, si ho preferiu, simplement salsegem una mica el plat.

Emplatem unes rodanxes de tomàquet en el centre del plat. A sobre, hi estenem les làmines de sorell i salsegem amb una mica de salsa. Aneu amb cura amb la quantitat, ja que és una salsa amb força caràcter i una mica picant.



Acompanyem de conya amb el nostre Txakolí, que ens aportarà intensitat, molt bona acidesa i frescor, i tocs cítrics ideals per a un plat d'aquestes característiques.


Salut, Osasuna!