Presentació de Cellers Singulars: Tarragona sedueix Barcelona

Ahir 10 d'abril, a la tarda, es van presentar als jardins del Palau Robert de Barcelona els Cellers Singulars, una entitat que des de no fa encara ni un any arreplega un conjunt de 9 petits cellers de la D.O. Tarragona.

L'acte fou presentat per la Ruth Troyano, i va comptar també amb la presència del coordinador de Cellers Singulars, Josep Maria Llauradó, del president de la Denominació, Josep Lluís Grogués; del president de l'INCAVI, Salvador Puig; i del xef pertanyent al col·lectiu Slow Food, Sergi de Meià.

Tal com va dir tant la Ruth en obrir la presentació com en Salvador Puig, ahir Tarragona va pujar a Barcelona per seduir-la amb els seus vins, ja que cal recordar que coincident en el temps hi havia un acte de presentació de la D.O. Terra Alta en un altre punt de la ciutat. 

Cellers Singulars, que s'associen per "competir col·laborant", aporten un segell comú de joventut i emprenedoria, tradició i formació, en molts casos provénen de famílies amb avantapassats lligats al món de la vinya, aposten per l'ecològic, recuperen i posen en valor el patrimoni natural i arqueològic, fins i tot lingüístic, aposten per l'enoturisme.

Va ser també interessant l'aportació de Sergi de Meià, que com a representant del seu propi restaurant i com a integrant d'Slow Food, va posar l'accent en la cuina catalana, de proximitat, que s'ha de veure completada, acompanyada i maridada amb vins que també ho siguin, vins catalans com ara els dels Cellers Singulars, amb què ell mateix també s'hi identifica.

Dels Cellers Singulars, en tenia coneixement d'alguns, més aviat pocs, a través d'alguna referència puntual que havia tingut ocasió de tastar. La majoria, per tant, eren per a mi tota una novetat, fet que em va despertar molt la curiositat. Així, els integrants són:

- Celler Biopaumerà (Rasquera)

- Celler Mas Bella (Masmolets)

- Celler Mas del Botó (Alforja)

- Celler Pedrola (Miravet)

- Celler Suñer (Ginestar)

- Estol Verd Celler (Rodonyà)

- Celler La Farinera Vins (Rasquera)

- Celler Moí de Rué (Vinebre)

- Cellers Blanch (Puigpelat)

Evidentment, el més important i rellevant és que elaboren vins de gran diversitat, que es poden adaptar a un ampli ventall de moments i de taules, i en general de bona relació qualitat preu.. N'hi havia des d'escumosos fins a dolços, passant per tota una gamma de tranquils, amb varietats tant autòctones com foranes, i fins i tot algun vi natural sense sulfits afegits.

Els assistents a l'acte vam tenir ocasió de xerrar amb els elaboradors, tastar les seves propostes i en definitiva de posar ben bé el zoom sobre aquestes comarques a les quals ben aviat caldrà seguir visitant perquè els cellers ens obriran de bon grat les portes perquè poguem veure les seves terres i tastar in situ el vi que allí creix.

Per cert, vam poder acompanyar els vins amb un Pataco d'Alforja, un guisadet tradicional del Baix Camp, a base de patata, carbassó i tonyina, que em va recordar al més llunyà marmitako. Però estem davant d'un guisadet de peix d'interior, no pas de costa, ja que es fa amb tonyina salada, coneguda a Alforja com a ganyims.

Va ser un plaer poder assistir-hi i compartir aquesta bona estona. 

Salut i vi!

Tast i tria de formatges (per) a Espai Kru amb els seus vins

El febrer, gastronòmicament, no podia començar més bé: el dia 1 vaig tenir la sort i privilegi d'assistir a un tast enorme de formatges, molt ben maridats amb vins. 

Es tractava, entre tots els que allà vam ser convocats (periodistes, bloggers, clients, etc.), de triar entre tots la selecció de formatges que havien de formar part de la carta de l'Espai Kru. Dels 26 formatges que vam tastar, dividits en 7 grups, n'havien de sortir un total de 8 formatges, amb un formatge de cada tipologia com a mínim.

D'entre tota la tropa, només coneixia d'algun altre cop que havíem coincidit i de les xarxes a la Carme Gasull de Gastronomistas i la Carmen Alcaraz, redactora de 7 Caníbales. 

La tria prèvia dels formatges l'havia feta ja l'Eva Vila, de Vila Viniteca, botiga que també s'encarregava de proposar els vins que els havien d'acompanyar.

La feina que teníem pel davant no podia ser més agradable. De fet, només entrar al restaurant, fotia una podor meravellosa de formatge. Això va ser suficient per començar a fer salivera.

Abans dels formatges, anem per als vins:

1. Vi Dr. H. Thanisch Riesling Trocken 2014 (Mosel-Saar-Ruwer). 

2. Vi Trimbach Gewurztraminer V.V. 2011 (A.O.C. Alsàcia).

3. Cava Recaredo Terrers Brut Nature Gran Reserva 2008 (D.O.Cava, Penedès).

4. Champagne Delamotte Blanc de Blancs (A.O.C. Champagne).

5. Vi El Hombre Bala 2013 (D.O. Vinos de Madrid).

6. Vi Toro Albalá PX 1986 (D.O. Montilla Moriles).

Tots expectaculars. Els quatre primers funcionaven de conya amb les pastes toves per netejar la boca amb l'acidesa i/o les bombolles; el vi negre estava pensat per als grups de formatges secs i, finalment, el darrer era una joia que ajudava a arrodonir la potència dels últims formatges, de tipus blau i semblants.

A mi el que més em va agradar per acompanyar les primeres sèries de formatge va ser el Riesling, que enamorava només olorar-lo i més encara en tastar-lo: un punt tropical, sec, fresc i un punt cítric. I també, per rematar, em va sorprendre moltíssim la qualitat del Montilla Moriles, que semblava expressament dissenyat per maridar amb els formatges més pudents que vam tastar al final. Era pur caramel.

No detallarem ara tots els formatges tastats però sí anomenarem els 8 guanyadors:

Els 7 formatges guanyadors que passaran a la carta d'Espai Kru

1. El Petitot de Mas Alba (Terradelles, Girona). Llet crua de cabra. Notes làctiques. Una delícia. Primer grup. És el que vaig votar.

2. Fermió de La Balda (Sant Martí de Llèmena. Girona). Llet de vaca. Molta proteòlisis. Primer grup.

3. Pont l'Eveque (Normandia, França). Llet de vaca, de pell rentada. Un dels més pudents de França. Segon grup. És el que vaig votar.

4. Pasamontes curado con romero (Ciudad Real). Llet crua d'ovella. Mantegós, de tipus Un dels millors formatges "Manchegos" segons l'Eva Vila. Grup 3.

5. Munster (Alsàcia). Llet de vaca de pasta tova rentada amb salmorra. Groguenc per l'exterior. Molt greixós en boca però sense desequilibrar. Un clàssic que va guanyar al grup 4, per a mi el grup més competitiu perquè va ser en general el que més em va agradar.

Altres formatges del grup: Castriel (que em va semblar espectacular), Rodonet i Uff!.

6. Montsec (Artesa de Segre, Lleida). Llet de cabra, que madura en coves naturals, i es fuma amb cendra. Dels primers formatges de cabra autèntics a Catalunya. Pasta tova. Deliciós. És el que vaig votar del grup 5.

7. Fribourg Reserva 2012 (Fribourg, Suïssa). Llet de vaca, de pasta elàstica. Es fa a 2.500 metres. Una delícia, de tipus gruyere. És el que vaig votar del grup 6.

8. Stilton Colston Basset (Nottinhamshire, Regne Unit). Llet de vaca de pasta semidura. Groguenc amb vetes blavoses. Grup 7. Jo havia votat el Fourme d'Ambert, pel seu punt cremós que a mi me'l feia més agradable que el guanyador, l'Stilton.

En resum, un vespre nit de luxe com no pot ser d'una altra manera quan s'està envoltat de formatges i vins de primer nivell. A més, va ser un tast molt dinàmic i divertit, d'aquells que tot i estar ple desitges que no s'acabin mai.

Ara, per tastar-los, cap a l'Espai Kru! Gràcies als organitzadors per fer-nos-ho passar així de bé en aquesta bacanal de formatge i vi.

Salut!

(Data. 1 de febrer de 2016)

32a Mostra comercial i agrícola de Sant Vicenç dels Horts #MostraSVH

De la mà del mestre de cerimònies, en Jordi Beumala, una bona pila blogaires vam ser convocats per assistir a aquesta fira a què jo encara no hi havia anat mai. Crec que era l'únic que s'hi estrenava d'entre els assistents, als quals amb prou feines tampoc coneixia en persona, però sí a través de les xarxes socials.

Aviam si no me'n deixo cap:
- Tot és bo el que l'olla cou
- decuina.net
- Femcuinetes
- El taller de cuina
- Flavorcook
- Retalls de Cuina
- Baco y Boca
- Llepadits
- Divinos Sabores
- Cuinar és generós
- Cuina diari
- Tiritinyam
- @soyquintana77

El programa era molt i molt complet, des de bon matí fins ben entrat el vespre. Després de les primeres salutacions desvirtualitzadores amb una bona colla de companys gastrobloggers, començava una ben interessant introducció històrica de la gastronomia catalana i vicentina a càrrec del Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Demostrant una capacitat didàctica excepcional, va fer un recorregut per l'evolució de les terres de conreu catalanes en general, vicentines en particular: del blat a l'horta, que dóna lloc, fet i fet, al toponímic del poble on ell fou alcalde amb totes les de la llei. Història de Catalunya i local que agafa com a fil conductor les matèries primeres i, molt lligat a això, l'alimentació i la gastronomia. És una perspectiva historicista poc habitual i però realment interessant.

A continuació, conferència del mestre cuiner erudit Josep Lladonosa. També em va semblar molt didàctica i ben recolzada documentalment la seva intervenció: els orígens de la gastronomia catalana ens els situava ben bé a inicis del segle XIV, amb Eiximenis. Tenim una història gastronòmica tan antiga com la francesa o la italiana, més que l'espanyola, a jutjar per la datació dels primers llibres de cuina que van aparèixer en aquests països. Com a anècdota, va situar també la forqueta (una "protoforquilla", per entendre'ns), com a instrument del parament de taula usat habitualment a Catalunya abans que a d'altres territoris propers. Els catalans: els primers en menjar amb broquetes? Estava associada a la figura del "mestre trinxant", encarregat de l'especejament de les carns a taula un cop cuinades.

La gana començava a apretar. El següent punt de interès va ser a l'espai de demostració de cuina. El primer taller va ser el de l'elaboració d'un arròs parellada, sense feina, mari i muntanya, guiat i comentat pel mateix Lladonosa. Estava ben bo.

A continuació, va arribar el torn de l'Ada Parellada, xef del Semproniana i també blogaire. Amb el seu estil divertit, espontani, molt genuí, es va marcar tres receptes amb tres diferents arrossos: un arròs cremós de porc sense problemes; un arròs venere amb salsa de sobrassada (un clàssic del seu Semproniana), coronat amb uns granets d'arròs salvatge, que donaven la nota cruixent (fregits); i uns llagostins arrebossats amb arròs verd. Tot plegat, força bo. Però el més interessant, més que el tast, va ser veure-la en acció als fogos: molt i molt canyera! A més, ens va regalar un truc a tenir en compte: combinar arròs rodó, bomba i vaporitzat (brillante) per assegurar-nos un equilibri perfecte entre gust i textura. Si ho diu l'Ada, caldrà provar-ho!

Evidentment, la gana estava desfermada. Per corregir aquesta situació, el foodtruck dels Carambola ens van preparar un bon menú. Van ser destacables els seus entrepans Gorgoburger, Cubanito i, molt especialment, per a mi, el Garrinet: un pulled-pork que vaig trobar de traca i mocador.

No podíem cloure l'àpat sense l'apartat dolç: som-hi cap a un gran lloc de referència al poble: la Pastisseria Muñoz, del crak Eugeni Muñoz. Tots vam gaudir (i molt!) d'unes postres-berenar de traca i mocador. A més, l'Eugeni va tenir el detall d'ensenyar-nos l'obrador i tot l'espai de treball de la seva pastisseria. D'allà no surten sinó exquisideses.

Entre mos i mos, vam parar atenció a les intervencions de dos joves que aposten pel producte de qualitat. Va parlar primer en Joan Casals, que ens va donar a conèixer de primera mà el projecte Tommaliers, que lluita per recuperar varietats de tomàquet que ara per ara amb prou feines arriben al mercat (per moltes raons que vam discutir) amb uns valors socials afegits. Han creat un banc de llavors i ens ho va presentar com  a sommeliers del tomàquet, per entendre'ns. Quants cops no hem comentat allò de "aquests tomàquets no tenen gust de res"!?. Ells lluiten i s'encarreguen d'oferir alternatives: estudi, conreu i adaptació de llavors al sòl de Sant Vicenç, difusió... són aspectes bàsics per aconseguir-ho.

Després va intervenir l'Albert Zambrano, un altre militant del bon producte, en aquest cas, de l'oli. Va venir com a representant de l'oli Molí Fariner, de qualitat, amb parcel·les situades a l'Alacant.

Finalment, amb les piles carregades, vam fer un passeig pel mercat dels productors on molts es van firar uns tomàquets o unes carxofes, i vam acabar el dia amb una nova demo culinària, en aquest cas de la mà de l'Eugeni Muñoz. Allà va desplegar notes del seu saber fer a l'hora de treballar la xocolata i el pa de pessic, per donar lloc a uns gotets molt ben resolts, força bons, i elaborats en temps rècord, de ganache de xocolata amb llet, mousse de xocolata blanca, i pa de pessic al te verd. Un mestre, molt didàctic i entendor, amb força ofici. Els gotets, per cert, un pecat llaminer en tota regla.

Encara hi havia d'haver una altra demo però es feia tard i no m'hi vaig poder quedar.

Gràcies especialment a en Jordi Beumala i Expogestió per organitzar i convidar-me a participar en aquesta gastrojuerga, que va estar molt ben parida. Xerrades i demostracions interessants, molt ben atesos per l'Anna d'organització, que ens va facilitar la "feina", i sobretot també molt bona companyia amb la resta de blogaires. Ja espero la propera: la Candelera!

Ho vam passar bé, vam aprendre, i vam compartir la passió pel producte, la cuina i les bones menges: d'això es tractava.

Salut i fins la propera!

(Dissabte, 23 de gener de 2016)

Festa del vi de Gandesa 2015 i presentació del vi Abrisa't del Celler Bàrbara Forés (Gandesa, Terra Alta, Tarragona)

Per segon any consecutiu, tornem a aquesta Festa que tant ens agrada. No només ens crida el món del vi i el menjar sinó també la comarca en general. La Terra Alta ens senta bé. És preciosa, poc massificada i relativament a la vora de casa (2 hores i mitja aproximadament).

Ens hem tornat a allotjar a la Fonda Miralles, on enguany hem dinat i sopat encara més bé que l'atra vegada. Però aquest post va de vins i, tot i el poc temps que hi vam poder dedicar (un curt cap de setmana), el vam saber aprofitar prou bé.

La primera parada va ser el Celler Josep Vicens. Situat a Gandesa, aprofitava la Festa per obrir les portes al públic. Vam tenir la sort que la visita ens la va fer el mateix Josep Vicens, quarta generació de la nissaga del celler, que diu va introduir la Syrah a la comarca.

Ens va explicar els vins que elaboren i vam poder tastar el Vinyes del Grau, Sauvignon Blanc. Força. perfumat i afruitat. Va agradar, sobretot a la dona.

La segona parada, ja a la tarda, va ser la de la mateixa Festa, a les carpes on les diferents bodegues de la comarca donaven a tastar els seus millors vins. Vam tastar:

- La Foradada, del Celler Frisach. Un vi brisat a base de garnatxa blanca, que em va semblar boníssim. Potent, ple de caràcter, pura expressió varietal. Els vins brisats, que n'estan sortint uns quants darrerament, consisteixen en vinificar raïm blanc com si d'un negre es tractés, tal com era el vi d'abans.

- Via Edetana 2013, del Celler Edetària. Juntament amb l'anterior, va ser el que més em va agradar. Cupatge de Garnatxa Fina, Syrah i Samsó. Un any de pas per fusta. Vi corpulent, sedòs, complex.

- Somdinou, del Celler Cooperatiu de Gandesa. Cupatge de Garnatxa Blanca i Macabeu, jove, fresc, cítric, fantàstic per acompanyar plats lleugers i per beure a copes.

- Domus Pensi 2011, del Celler Altavins. Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot i Syrah. Té dos anys de fusta. Vi contundent, fruita negra acompotada i espècies fumades. Molt gastronòmic.

Per acabar el dia, vam tenir la sort de poder anar, a pocs metres de distància de la Fira, al Celler Bàrbara Forés. Allà, al vespre, hi havia l'acte de presentació del seu nou vi, tot un experiment que la Pili Sanmartín, la filla de la família, va decidir tirar endavant i bé que se n'ha sortit.

Van parlar en Manolo i la Mari Carmen ( els pares de la Pili) per presentar aquest Vi Abrisa't, vi brisat 100% Garnatxa Blanca. És d'una sola parcel·la, la Cendroseta, allà on hi ha el jaciment del Coll del Moro. És una partida relativament petita, del quaternari, que mira a les serres de Cavalls, Pàndols i Santa Magdalena.

És de la collita 2014, que va patir una forta llevantada al febrer i d'alta pluviometria en verema. Maduració va ser lenta. Després d'una maceració de 5 dies, es premsa, es fermenta en inox i fa la criança en gerra de fang.

Té un color pujat per la maceració. En nas hi ha terra i fruita, fonoll, herba seca... Terra Alta.

Ens vam acabar d'abrisar tots amb la poesia recitada per la Mireia Vidal, amiga de la família. Ens va oferir tot un recull de composicions tant seves com d'altres poetes, en la major part dels casos en relació amb el treball de la terra i el vi. Va ser divertit, amb un punt àcid i sobretot punyent i emotiu.

Mentrestant, anàvem tastant l'Abrisa't, que es va anar obrint a mesura que passava l'estona. Cada cop, més bo. Un vi, en paraules de la mateixa Pili, que vol explicar "històries d'ara i d'avui, de la Terra Alta i la seva gent".

Gràcies al Celler Bàrbara Forés i a Mireia Vidal: no us coneixíem i la veritat és que va ens vau regalar un vespre i un vi per recordar.

Un dissabte molt intens, molt agradable i sobretot exquisit, com sempre que baixem a la Terra Alta. Esperem no faltar a la Festa del 2016. Salut!

(Dissabte, 31 d'octubre de 2015)