dissabte, 28 de novembre del 2015

Restaurant Ristol (Viladecavalls, Vallès Occidental, Barcelona) (Segona visita)

Més d'un any després (aquí, el post corresponent), tornem a visitar aquest restaurant que tan bon regust ens va deixar en el seu moment. Malauradament, aquest cop l'experiència no ha estat tan bona, ben bé al contrari.


Mentre que la primera vegada anàrem a fer el menú de cap de setmana (30 euros), aquesta vam voler fer el menú de nits del sopar a la fresca (25 euros). Es tracta d'un menú en què hi ha uns entrants que no es poden escollir, i després un plat principal i unes postres que sí es poden escollir (alguns dels principals van amb suplement).




Tot i l'amenaça de pluja, vam sopar a la terrassa del restaurant, força ben acondicionada, amb vistes, algunes torxes, mentre es veu com fosqueja i alhora refresca fins al punt que més d'un s'hi va posar una petita jaqueta. En aquest sentit, molt bé, igual que el servei, que no va fallar.



El que no va estar a l'alçada va ser la qualitat del menjar: ni el producte, ni el cuinat ni l'emplatat van estar al nivell que esperàvem del Ristol.

Concretem el que vam sopar:

- Coca del mossèn amb tomàquet i pernil ibèric. El pa ni de bon tros era fresc del dia sinó dur, el pernil estellós i juraria que no pas ibèric. Tal com es pot veure, la presentació, en un sol plat i posat de qualsevol manera, és bastant deficient i ja no promet gaire a la vista.

Els tres entrants calents: coca, mousse i tàrtar



- Mousse blanca de tomàquet Montgrí amb anxoves. Més que mousse era una escuma sense gust de res, més enllà que el petit troset d'anxova que hi ha al final del got de tallat en què se serveix.


- Tàrtar de salmó fumat amb pinya natural. Petita rodanxa de pinya amb quatre retalls de salmó fumat a l'interior. Molt fluix.


- Fals Masini de botifarra negra i formatge de cabra. La presentació, novament, no estava a l'alçada d'un restaurant d'aquesta categoria. Quant al Masini, va ser potser el més aconseguit de tots els entrants perquè era un mos força agradable el del formatge de cabra acompanyat de la intensitat de la botifarra que estava bona.
- Llagostí amb cruixent de parmesà. Molt gust de parmesà (bo, és clar que sí, i cruixent) però que eclipsava totalment el del llagostí.
- Vieira gratinada al forn. Mot gruix de gratinat que amagava en el seu interior una petitíssima vieira dura, suposo que passada de cocció.

Els tres entrants calents: masini, llagostí i vieira


- Estofat de brau de San Fermín amb rossinyols. Em feia por demanar-lo perquè no acostumo a menjar plats gaire contundents per sopar i menys per inagurar l'agost. Però em venia de gust tornar a menjar carn de brau i la vaig encertar: estava bastant bona. Els rossinyols, en canvi, com que estem fora de temporada, no estaven al nivell de la carn: insípids.


- Peix del dia: bacallà planxa. La meva dona va preferir una opció més lleugera com ara aquesta però no la va acabar d'encertar. El peix estava massa desalat, amb massa textura, més semblant a la del rap que a la del bacallà, per entendre'ns.



- Infusió de fruits vermells amb gelat de iogurt. Molta intensitat àcida de la fruita vermella que en qualsevol cas a mi em va agradar i era bona opció per ajudar a passar avall l'estofat.


- Lingot de préssec de vinya amb cremós de farigola. Textura estranya i indefinida del lingot amb el gust de préssec molt lleuger, així com el gust de la farigola, que no el vam saber trobar.


Per beure, un vi rosat que no coneixíem ni com a referència, però que ens va sorprendre molt agradablement: un vi de garatge, d'autor, anomenat Tres peus al gat, ull de llebre i cabernet sauvignon, molt fresc i afruitat, intens. El que no em queda clar és si és el vi que vam beure o no ja que l'ampolla no ens la van obrir davant nostre, fet que ens va sobtar una mica.





Val a dir també que el servei de pa que inclou el menú és exquisit, així com l'oli que hi ha a taula, boníssim.

En fi, un sopar al Ristol que malauradament ens ha fet desaparèixer aquell bon regust amb què vam sortir l'any passat perquè enguany n'hem quedat bastant decebuts, contra tot pronòstic.

Salut!

(Data del sopar: 1 d'agost de 2015)

dimecres, 25 de novembre del 2015

Carxofes estofades amb cloïsses i pernil

Una de les receptes que més bon regust de boca em van deixar en el meu pas per l'Escola de cuina Terra d'Escudella va ser aquesta que té com a protagonista un producte que ja comença a treure el nas al mercat: les carxofes.

A mi aquest plat em sembla absolutament genial, el trobo boníssim, i la preparació és d'allò més assequible. Del que es tracta és d'aconseguir bon producte i d'assolir un estofat de bona densitat. D'aquesta manera ho passarem bé sucant-hi pa...

Ingredients:

- 20 cloïsses aproximadament
- 9 carxofes
- 2 dents d'all
- Mitja ceba picada i confitada en oli d'oliva
- 75g de pernil a tacs
- Aigua
- Sal, pebre
- Oli d'oliva verge
- Cibulet picat

Elaboració:

Preparem les carxofes: en treiem les fulles exteriors, n'aprofitem el tronc que rebaixarem una mica retirant la part més fibrolsa, les tallem a quarts o vuitens (depèn de la mida), en treiem també els "pels" del cor i les anem situant en un bol cobert d'aigua mentre les anem preparant.



Un cop netes i tallades, les treiem de l'aigua i les posem dins d'una cassola cobertes d'aigua i sal. Quan arrenqui el bull, les coem durant 10-12 minuts, a foc suau, perquè ens quedin al dente.

Un cop les tinguem, recuperem 200 grams de carxofa que les posarem en un got batedor amb 50g d'oli d'oliva. Deixem refredar una mica i les passem pel túrmix per emulsionar. Salpebrem i reservem.




A banda, haurem de preparar una cassola amb oli on sofregirm l'all picat. De seguida hi incorporem la ceba ben potxada, amb les cloïsses netes, el pernil i sofregim un parell o tres de minuts fins que el pernil dauri una mica. A continuació, podem mullar amb vi blanc, deixem reduir una mica i finalment incorporem l'emulsió anterior de les carxofes.





Quan torni a arrencar el bull, incorporem les carxofes cuites tot just per integrar-les amb tot el sofregit i perquè s'escalfin abans de l'emplatat.





Rectifiquem de sal, pebre i sobretot de densitat, ja que és possible que hi haguem d'afegir caldo d'haver bullit les carxofes per estirar i allargar la salseta.

Presentem les carxofes amb un cordó de salsa, d'oli, cibulet i un grapadet de cloïsses.





A gaudir de valent!

(Font: Patxi Aranguren, 18 d'abril de 2015)


dilluns, 23 de novembre del 2015

Restaurant Set Cafè (Banyoles, Pla de l'Estany, Girona)

Gràcies a la promoció 2x1 de la Revista Cuina, vam descobrir aquest petit restaurant de la bonica vila de Banyoles, concretament dins del Club de Tennis, en un dia que a més a més acompanyava bastant.



Hi vàrem arribar procedents de la visita i tast a La Vinyeta (aquí, el post). Tocava, calia i teníem ganes de menjar alguna cosa que fes coixí per a una bonca colla de vins empordanesos. I ho vam aconseguir prou bé, Així ens va anar, amb el menú creat específicament per a l'ocasió. La idea era que, amb la parella, havíem d'escollir per compartir una terrina, una paperina, una amanida, una boina i, per acabar, unes postres per a cadascú.



- Terrina: croquetes casolanes. Impressionantment bones. Van superar totes les expectatives, de les més bones que he tastat mai, De rostit, de formatge de cabra amb nous, de bolets, carbassa i botifarra negra, i de bacallà. Totes excel·lents, menció especial a les de formatge. 





- Paperina: calamars a l'andalusa. Tot i que el menú era bastant curt i no hi havia gaire on triar, els torrats de mar, que era el que volíem, no n'hi havien. Vaja! Però els calamars a l'andalusa els vam menjar de bon grat, estaven força ben fregits, sense cap excés d'oli, i el producte ens va semblar bo.



- Amanida: la de formatge de cabra, enciam, cirerols, crostonets, pastanaga, pipes i vinagreta d'avellanes. La vam menjar amb molt de gust, Ben amanida, vinagreta "resultona" i refrescant. 



- Boina: hamburguesa de vedella, formatge de cabra, ceba, nous i mel. Estava força bona i de quantitat prou generosa encara que fou per compartir. No ens vam quedar pas amb gana. En vam sortir satisfets. 



Per postres:

- Brownie de xocolata i macadàmia. Bastant bé.



- Pastís de pastanaga. Fantàstic, per rematar l'àpat.



Tot plegat, ho vam regar amb vi blanc de la casa, que ens van dir que era Calònia, D.O. Empordà. Correcte.

(Data de l'àpat: diumenge, 7 de juny de 2015)

dimarts, 17 de novembre del 2015

Celler La Vinyeta (Mollet de Peralada, Alt Empordà, Girona)

Fantàstica fou la visita a aquest Celler que feia força temps que volíem conèixer. N'havíem tastat algun vi però ens venia molt de gust aprofundir-hi una mica més i veure les instal·lacions i escoltar i parlar amb en Josep directament.



Primerament, en destaca l'entorn. Està situat en un petit altiplà que a banda de rebre la tramuntana, permet divisar bona part del nord del país en una perspectiva de 360º.



Ens va explicar els origens no pas gaire remots del projecte de la parella Marta i Josep, de les dificultats i del repte que significava de bon començament, i com de mica en mica es va fent gran, va anar agafant volada, fins al punt que el següent pas sembla que serà començar a produir fins i tot formatge. Tenen un model que cada cop s'acosta més a la autosuficiènia i a rendibilitzar absolutament tots els productes fins a la darrera gota.







Per acabar, després del passeig per les vinyes i la sala de vinificació, el tast, molt generós:



- Heus blanc.Vi jove fresc amb garnatxa blanca, xarel·lo, macabeu i moscat.

- Heus rosat. També jove, a base de garnatxa negra, carinyena, merlot i syrah. Força fruita vermella, ben agradable.



- Heus negre. Un altre jove, garnatxa negra, syrah i carinyena. Fruita un punt més madura, amb un cos i fins i tot complexitat que sorprèn en un vi jove com aquest.

- Llavors. Donem un salt qualitatiu important, amb vinyes velles de carinyena. Més corpulent, robust, amb pas per fusta durant 5 mesos, que no fa perdre en cap moment l'essència de la fruita. Destacable i molt original (de fet, això és senyal identitari de tots els productes de La Vinyeta), el nom i el disseny de l'ampolla, en relació en aquest cas amb notícies aparegudes al diari durant l'elaboració del vi.



- Punt i apart. Cupatge de cabernet sauvignon i samsó, amb un any de pas per fusta. La complexitat del vi és més evident que en els tastats prèviament. Tots ens van agradar força però potser aquest és el que més.



- Fosc. Oli argudell extraordinari, molt intens i refrescant. Com si fos un concentrat del pa amb tomàquet.






- Sols. Extraordinari vi dolç natural fet a partir de les llavors de garnatxa pansificada. Gens empalagós. Me l'imagino addictiu amb unes postres de músic.



- Oju! Un vinagre de vi dels que no fan arrufar el nas sinó d'aquells que poden contribuir a arrodonir i donar l'últim toc de qualitat a plats en en duguin, bé sigui directament, bé cuinat, o bé reduït fins i tot.


Gràcies, Josep, per la visita, i sort amb els nous projectes formatgers que teniu per endavant, ja vindrem a tastar-los, ja!



I ara, cap a dinar a Banyoles (aquí, el post coresponent)

Salut!

(Data de la visita: diumenge, 7 de juny de 2015)