dijous, 5 de novembre de 2015

Restaurant Terra d'Escudella (Navas, Barcelona)

Escola de cuina i pastisseria Terra d'Escudella
C. Bofarull 46, Barcelona
http://terradescudella.com/
escudella@terradescudella.com

Després d'haver-hi estat estudiant cuina el curs passat (aquí el post corresponent), en aquesta ocasió per fi vaig visitar Terra d'Escudella no des dels fogons sinó des de la taula estant, i l'experiència ja avanço que em va agradar bastant.



El Saló Gastronòmic obre divendres i dissabte i sempre cal reservar amb prou temps perquè acostumen a tenir ple el seu petit menjador. Un espai, val a dir també, força acollidor. Les taules són grandetes i prou separades com per sentir-s'hi ben a gust durant tot el sopar, que s'allarga una bona estona.



El menú és tancat i canvia cada dia. Consta d'aproximadament una vintena de plats que se succeeixen un a un però sempre a bon ritme i per tant no hi ha possiblitat d'adormir-s'hi a taula i en cap moment es té la sensació, davant un menú tan llarg, de menjar a batzegades. Tot flueix.

Com es veurà, es tracta de plats degustació, de mida petita tan petita com de gust concentrat, i elaboracions bastant treballades i amb bon resultat. També crida l'atenció l'emplatat, cuidat molt al detall, fet que és d'agrair.



Bé, posem-nos el pitet i anem al detall:

- El primer que es serveix a taula són uns grisinis que estan massa bons com per durar gaire assalts.



- Gominola de Vermut Celler de Menescal. Una esferificació? (no recordo ben bé si ho era) esclatant en boca, de tacte sorprenent i ben encertada per obrir el sopar.




- Pa amb tomàquet i fuet. Doncs això, pa, tomàquet, fuet, junts i separats alhora, i en aquest divertit format.



- Esferificació d'oli d'oliva amb seitó marinat. Em va agradar força la concentració de dos gustos tan potets i que tan bé combinen en un sol mos. Divertit.



- Moniato amb "mojo verde". Servit en una paperina, sorprenent la combinació del moniato amb el mojo, que li dóna un aire més atrevit al moniato.



- Capseta d'aperitius. Es serveix una capseta al mig de la taula que conté galetes de parmesà, una mousse de formatge amb tòfona i un patè de xoriço. Tot força bo, en especial el formatge.




- Pa d'espècies amb crema de fabes. Un dels plats que més em va agradar sobretot per la crema, deliciosa i recomfortant.




- Musclos en escabetx amb aire de llimona i sorbet de tequila. Refrescant, bo i sorprenent.



- Pastís de salmó amb cruixent d'anet. Ben bo també aquest mos de condimentació més clàssica que agraeix el cruixent de la massa bric.



- Gelat de truita de patates. És increïble com té ben bé el gust de truita de patates. Ja el vaig poder cuinar mesos abans i la veritat és que crida molt l'atenció.



- Hamburguesa de carn amb bolets i pa de quetxup. Presentació de nou sorprenent per a un plat que és realment deliciós.





- Coca d'albergínies amb foie. Deliciós.



- Formatge fos amb crema de pebrot vermell. Era un formatge de Mahó amb oli de farigola. Gustosíssim.



- "Cazón en adobo". Des del viatge a Andalusia que no el tastava i em va tornar a agradar, tant com allà baix. Ben adobat i ben fregit.



- Gaspatxo de pastanaga. Presentació divertida en petita ampolla i gust exquisit. Crec que duia alguna espècie que no vaig identificar i que va acabar d'arrodonir la recepta perquè la pastanaga no sabés tan dolça.



- Mojito de síndria. Aquesta beguda, en canvi, a mi personalment em va deixar indiferent i no em va semblar especialment atractiva per cap motiu.



- Orada amb escalivada i vinagreta de farigola. Aquest, en canvi, no va passar desapercebut sinó que va tornar a agradar bastant i es va situar al nivell de la resta del sopar.



- Trinxat de galtes de porc. Déu n'hi dó també aquest plat amb què posàvem fi als plats salats. La carn es desfeia a la boca i combinava força bé amb el trinxat, que quedava ben untuós. Ja estava ple a aquestes altures de l'àpat però n'hagués seguit menjant per pur plaer.



- Kalipo de cogombre, llima i menta. Molt refrescant i, des del punt de vista de trencar amb el que ha de venir després, eficaç per netejar la boca. Ara bé, a l'octubre, això tan fred i refrescant, un tros de gel com aquest, no em va acabar d'encaixar. Això sí, el gust, bo. La textura, en canvi, incòmoda per menjar i poc agradable.



- Iogurt de vi amb tatin de pera i galeta de cardamom. Aquest gotet sí em va agradar i de quina manera. La barreja del gust present però controlat del vi amb la fruita i el cruixent especiat de cardamom, vaig trobar que era una petita meravella com a postres.



- I per rematar, com a bonus track, en Jordi, professor i xef que dirigia a cuina als alumnes, va presentar el que havia estat el sopar i als cuiners, que també van aparèixer a la sala per oferir i presentar-nos dues postres més: una palmereta de full i un pintallavis de ganache de xocolata.






Per beure, vam fer un Chardonnay de Viñas del Vero. Ja el coneixíem i ens va semblar molt bona opció per anar bevent al llarg d'un menú tan extens com el que vam fer.



En definitiva, es tracta d'un lloc molt especial perquè és una escola restaurant i, per tant, són els mateixos alumnes els que fan l'elaboració sota la supervisió d'un dels professors. A més, a la sala, hi ha permanentment una pantalla on es pot veure com es van cuinant i servint cadascun dels plats que arriben a taula.

Tot plegat, per uns raonables 35 euros, beguda a part, crec que representa una bona opció relació qualitat preu per sopar bé i a gust, relaxadament, a Barcelona, al barri de Navas. Per tant, doble recomanació tant per donar-se un llarg homenatge gastronòmic de cuina creativa com per anar a aprendre l'ofici en algun dels cursos professionals o de hobbie que ofereix l'Escola i que compte amb grans professionals.

(Data del sopar: dissabte, 17 d'octubre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada