divendres, 13 de novembre de 2015

Restaurant Alvart (Eixample, Barcelona)

És una de les novetats d'aquest 2015 en el concorregut Eixample i, encara més, la zona compresa aproximadament entre els carrers Muntaner i Enric Granados. Allà s'hi acomulen molts restaurants, dels quals cada cop en vaig coneixent més, i aquest se situa a partir d'ara entre els meus favorits.

Vam anar un divendres a tastar el menú de migdia. És un menú que canvia diàriament però, això sí, molt curt: dos per escollir de primer, dos de segon i dos postres. Per tant, no deixa gaire marge per triar. 




Nosaltres, que érem dos, vam voler demanar, com és habitual, dos plats diferents per tastar-ho tot, excepte les postres, que els dos ens vam decantar pel tiramisú, sense concessions (gran encert, per cert!).

Espai petit, allà on hi havia el restaurant Petit Bergerac. Acollidor, net, amb suficient espai entre taules, elegant fins i tot, amb una cuina que s'endevina petita des de la sala. El servei, una mica fred, atabalat, i em va semblar que amb algun problema de comprensió en català.






Anem ben bé al dinar (pitet a punt):

- Crema de xirivies i trompetes de la mort. Exquisit plat a partir d'aquesta hortalissa de forta personalitat i gust marcat. La crema, molt ben cuinada, ben fina, gustosa i rematada perfectament amb les trompetes, que hi combinaven d'allò més bé.



- Amanida de tomàquet i sardines. Sota les fulles velles, s'amagava a mode de tartar el tomàquet i els filets de sardina, que semblaven estar curats. Tot i que ja no és gairebé un plat de temporada, es notava tot molt fresc i em va agradar molt.




- Corball amb verdures i mantega blanca. Déu n'hi dó com era de bo aquest plat: el peix fresc i molt ben marcat a la plaxa, la salseta de mantega lleugereta i les verdures tant o més bones que el peix.



- Galta de vedella amb trinxat. El plat del dinar va ser, amb permís de les postres, aquesta galta i aquest trinxat. Si ja te'l menges pels ulls, amb aquella salseta brillant i al punt òptim de reducció, en boca es desfeia literalment. En destaco precisament això, la tendresa, més que no pas el gust, que no era tan potent i present. I no ens oblidem del trinxat, gairebé tan protagonista com la carn, tallat i presentat a mode de lingot, i que estava molt bo també, i més sucat per la salsa de la galta.




- Per postres, consens: tiramisú. El va servir i presentar el mateix xef, que va sortir de la cuina. És una revisió del tiramisú, que es presenta deconstruït, i que és soprenent com de bo és. Juntament amb la galta, el considero "el plat" del dinar.




Per beure, incloses en el menú, una copa de vi, no pas gaire plena. Com a blanc, si no recordo malament, ens van servir un Ca n'Estruch, correcte sense més. Com a negre, diria que va ser un Marmellans, bo.

En el preu del menú també estava inclosa la ració de pa, bona.

Crec que es tracta d'un restaurant amb, com a mínim, un menú de força bona relació qualitat preu en una zona de l'Eixample força competitiva en aquest sentit. Són plats força ben treballats i amb producte de qualitat, sobretot pel que fa als segons. Els primers plats veig que acostumen a ser més lleugers i menys elaborats. Les postre, almenys el tiramisú, sensacional, i segurament el més fluixet de tot haurà estat el servei i el vi.


(Data del dinar: divendres, 30 d'octubre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada