dissabte, 28 de novembre de 2015

Restaurant Ristol (Viladecavalls, Vallès Occidental, Barcelona) (Segona visita)

Més d'un any després (aquí, el post corresponent), tornem a visitar aquest restaurant que tan bon regust ens va deixar en el seu moment. Malauradament, aquest cop l'experiència no ha estat tan bona, ben bé al contrari.


Mentre que la primera vegada anàrem a fer el menú de cap de setmana (30 euros), aquesta vam voler fer el menú de nits del sopar a la fresca (25 euros). Es tracta d'un menú en què hi ha uns entrants que no es poden escollir, i després un plat principal i unes postres que sí es poden escollir (alguns dels principals van amb suplement).




Tot i l'amenaça de pluja, vam sopar a la terrassa del restaurant, força ben acondicionada, amb vistes, algunes torxes, mentre es veu com fosqueja i alhora refresca fins al punt que més d'un s'hi va posar una petita jaqueta. En aquest sentit, molt bé, igual que el servei, que no va fallar.



El que no va estar a l'alçada va ser la qualitat del menjar: ni el producte, ni el cuinat ni l'emplatat van estar al nivell que esperàvem del Ristol.

Concretem el que vam sopar:

- Coca del mossèn amb tomàquet i pernil ibèric. El pa ni de bon tros era fresc del dia sinó dur, el pernil estellós i juraria que no pas ibèric. Tal com es pot veure, la presentació, en un sol plat i posat de qualsevol manera, és bastant deficient i ja no promet gaire a la vista.

Els tres entrants calents: coca, mousse i tàrtar



- Mousse blanca de tomàquet Montgrí amb anxoves. Més que mousse era una escuma sense gust de res, més enllà que el petit troset d'anxova que hi ha al final del got de tallat en què se serveix.


- Tàrtar de salmó fumat amb pinya natural. Petita rodanxa de pinya amb quatre retalls de salmó fumat a l'interior. Molt fluix.


- Fals Masini de botifarra negra i formatge de cabra. La presentació, novament, no estava a l'alçada d'un restaurant d'aquesta categoria. Quant al Masini, va ser potser el més aconseguit de tots els entrants perquè era un mos força agradable el del formatge de cabra acompanyat de la intensitat de la botifarra que estava bona.
- Llagostí amb cruixent de parmesà. Molt gust de parmesà (bo, és clar que sí, i cruixent) però que eclipsava totalment el del llagostí.
- Vieira gratinada al forn. Mot gruix de gratinat que amagava en el seu interior una petitíssima vieira dura, suposo que passada de cocció.

Els tres entrants calents: masini, llagostí i vieira


- Estofat de brau de San Fermín amb rossinyols. Em feia por demanar-lo perquè no acostumo a menjar plats gaire contundents per sopar i menys per inagurar l'agost. Però em venia de gust tornar a menjar carn de brau i la vaig encertar: estava bastant bona. Els rossinyols, en canvi, com que estem fora de temporada, no estaven al nivell de la carn: insípids.


- Peix del dia: bacallà planxa. La meva dona va preferir una opció més lleugera com ara aquesta però no la va acabar d'encertar. El peix estava massa desalat, amb massa textura, més semblant a la del rap que a la del bacallà, per entendre'ns.



- Infusió de fruits vermells amb gelat de iogurt. Molta intensitat àcida de la fruita vermella que en qualsevol cas a mi em va agradar i era bona opció per ajudar a passar avall l'estofat.


- Lingot de préssec de vinya amb cremós de farigola. Textura estranya i indefinida del lingot amb el gust de préssec molt lleuger, així com el gust de la farigola, que no el vam saber trobar.


Per beure, un vi rosat que no coneixíem ni com a referència, però que ens va sorprendre molt agradablement: un vi de garatge, d'autor, anomenat Tres peus al gat, ull de llebre i cabernet sauvignon, molt fresc i afruitat, intens. El que no em queda clar és si és el vi que vam beure o no ja que l'ampolla no ens la van obrir davant nostre, fet que ens va sobtar una mica.





Val a dir també que el servei de pa que inclou el menú és exquisit, així com l'oli que hi ha a taula, boníssim.

En fi, un sopar al Ristol que malauradament ens ha fet desaparèixer aquell bon regust amb què vam sortir l'any passat perquè enguany n'hem quedat bastant decebuts, contra tot pronòstic.

Salut!

(Data del sopar: 1 d'agost de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada