dijous, 3 d’abril de 2014

Restaurant Loria (Barcelona)

De nou, en aquest blog, una entrada sobre un àpat de menú diari en un dels nombrosos restaurants que omplen l'Eixample barceloní. En aquesta ocasió, es tracta del Restaurant Loria, que ofereix un menú per 14,5 euros, tot inclòs. 





El servei és ràpid i eficaç. Les instal·lacions respiren modernitat per bé que les taules tal vegada estiguin un pèl massa justes per al meu gust, si més no a la zona on nosaltres estàvem asseguts.
 
Anem als plats degustats:
 
Com a entrants:
 
- Caneló de carn amb beixamel de ceps i pernil. No era un caneló sinó tres i dels que van ben farcits. Cremosos i amb una beixamel en què sí es notava el regust de bolet. Bona tria.

 
- Rotllet de salmó fumat, alvocat i anet. Fantàstic aquest entrant fred. La combinació i el tall dels dos ingredients principals, que es feien realment notar dins del rotllet, conferien un gust molt i molt agradable i lleuger. Quantitat més que generosa. Potser el rotllet es podria sofisticar una mica i canviar el pa tipus pita per un de brick, per exemple. El contrapunt de la ruc i la salseta base, d'allò més encertat.
 
 
 
Plats principals:
 
- Risotto amb crema de trufa i mascarpone. Va ser el plat més fluix de tot l'àpat. No li vam notar ni el regust de trufa ni el de mascarpone. I la textura de l'arròs no era ben bé la d'un risotto.
 
 
- Lluç a la planxa amb melmelada de tomàquet i orenga amb salsa pesto. Elaboració senzilla i no per això menys bona. El tall de lluç ben treballat i cuit al punt òptim, ben acompanyat per la salsa pesto.
 
 
Per postres:
 
- Duo de mousse de xocolata amb menta i llima. Francament millorable tant la presentació (estava tombat, no pas dempeus) com l'estructura de la mousse, massa estovada. Li faltava intensitat també. Ració escassa.
 
 
- Sablée amb crema de coco. Aquest sí estava ben executat, tant la crema com la massa que la suportava.
 
 
 
Per beure, amb el menú només entra una copa. Nosaltres vam demanar vi rosat, i ens van servir una copa, mig plena, del Garbo (D.O. Montsant). No el coneixíem però el vam trobar afruitat i més que correcte.
 
Vam dinar bé però no en cap cas situaria aquest menú diari com un dels més competitius de l'oferta barcelonina ja que al llarg de l'àpat, com s'ha vist, hi ha hagut un parell d'altibaixos.
 
Salut!
 
(Data de l'àpat: dijous, 27 de març de 2014)
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada