dissabte, 22 de març de 2014

Restaurant Àpat! (Barcelona, Barcelonès)

Arran d'haver llegit unes quantes opinions bastant favorables sobre aquest restaurant (per exemple, aquesta dels Baco y Boca), hem decidit que havia arribat l'hora de fer-hi una visita, situat al carrer Aribau 137 de Barcelona.


Avanço que les espectatives creades s'han confirmat, concretament pel que fa al menú diari setmanal, en què hi ha força plats per escollir tant de primer com de segon, i tres de postres. Pa, copa de vi, de cava o aigua, i IVA inclosos per 14 euros.



Anem al que més interessa: plats tastats.

Un cop vam haver demanat, la cambrera ens deixa caure sobre el plat un bon raig d'oli d'oliva verge (crec que arbequina). Sense la necessitat d'abaixar el cap, la fragància fresca del producte arriba als narius i ràpidament hi suquem pa (bon pa també, per cert) i sal gruixuda. Tast excel·lent que ens obre encara més la gana, per si no ho estava prou després d'haver llegit el menú.



Arriben els primers: la sopa de ceps i els pebrots del piquillo. Els dos plats, ben recomanables. Quantitat mesurada però al meu entendre òptima per equilibrar tot l'àpat. La sopa amb regust marcat del cep, no ben bé líquida sinó amb un petit toc espès. Cullerada a cullerada molt agradable d'empassar. Els piquillos també eren bons, però tal vegada al farcit li faltava una mica més de personalitat ja que el gust del pebrot predominava per sobre de la resta d'ingredients.





Segons plats: les mandonguilles amb carxofes i el tartar de bou. Si bé en apariència les racions puguin semblar minses, reitero que un cop fet el darrer mos del menú, ens en vam quedar ben satisfets. El meu plat era el tartar: ben gustós, amb tots els elements ben integrats. Una delícia que sabia greu que s'acabés. Ara bé, també cal dir que la guarnició era molt fluixa, no ja perquè fossin unes simples patates palla sinó perquè no estaven cruixents sinó més remullides. Les mandonguilles també van agradar, es desfeien a la boca, igual que les carxofes, que semblaven estar confitades. I els pésols, d''un verd intens, magnífics.




I, per rematar, unes postres que ens deixen el paladar endolcit per sortir del restaurant amb ganes de tornar: les maduixes amb l'escuma de crema catalana i les trufes amb sopa de xocolata blanca. Cal tastar-ho, especialment aquest darrer platet.




Per beure, no vaig poder identificar quin vi negre ens van servir però la veritat és que no estava gens malament.

Tot plegat, per 14 euros, crec que fa del menú diari de l'Àpat una proposta a tenir en compte, per bé que cal dir que alguns plats tant de primer com de segon tenen suplement d'aproximadament 3 euros de mitjana, si no recordo malament.

El servei no destaca per ser especialment atent o agradable. El menjador, de tons blancs, negres i grisos, és elegant tot i que no faria res que les taules estiguessin un xic més separades.

Bé, hi tornarem. Tinc ganes de tastar la terrina de xai amb torta del casar, i anar descobrint els diferents platets que proposen setmanalment (mantenen el mateix menú de dilluns a divendres). A la carta, hi ha l'opció de tastar diferents plats en el mateix àpat gràcies a les mitges racions.

Si hi aneu, ja direu el què!

Salut!

(Data de l'àpat: divendres, 21 de març de 2014)


1 comentari:

  1. Moltes gràcies per la mención!!. M'alegro que us agradès, quan publiques una entrada sobre un restaurant sempre tens aquesta "por" que després vagi algú i no li agradi. Al final, com sempre diem, es una qüestió de gustos i opinions i totes són vàlides. El que per nosaltres pot ser bó, per un altre persona no ho és... M'alegro que hagueu complert espectatives!.

    ResponElimina