dijous, 28 d’agost de 2014

Paté de fetge de porc casolà al Porto

Heus ací una altra forma de gaudir de les vísceres animals, dels menuts. Concretament, presento la recepta d'un paté de fetge de porc al vi d'Oporto.



Trobo que paga molt la pena fer-se'l a casa. Primerament, la recepta no demana ni ingredients extraordinaris, ni gaire complicacions, ni gaire temps a la cuina, ni deixar-se gaire euros al mercat sinó tot just al contrari. Es tracta d'una recepta força agraïda perquè en surt una quantitat considerable i, el més important, amb un gust força bo en què, cal dir-ho, predomina el del fetge per bé que suavitzat o matisat per l'ús d'espècies, d'alguna herba i del vi.

Anem-hi:

Ingredients:

- 500g aproximadament de fetge de porc
- 1 ou (M)
- 1 ceba gran
- 2 dents d'all
- 2 nous de mantega
- 1 cullerada de greix d'ànec (substituïble per oli o per més mantega, a gust del consumidor o del que en tinguem a més a mà)
- Pebre
- Llorer
- Sal
- Comí
- Farigola
- Brandi
- Vi d'Oporto

Elaboració:

Comencem posant en una paella o cassola ampla el greix de l'ànec i la mantega, on sofregirem l'all i la ceba picolats, durant uns 20 minuts.



Quan tinguem això daurat i potxat, hi incorporem el fetge tallat a daus i el llorer. Fem el mateix amb una mica de comí i de farigola. Salpebrem lleugerament.



Remenem una mica amb la cullera de fusta i hi vessem un bon raig de brandi, que deixarem reduir per espai d'uns tres minuts.



A continuació, per acabar de coure una mica el fetge, vaig afegir-hi mig got d'aigua i vaig portar el fetge a fer xup-xup lent durant uns 15 minuts, amb la cassola destapada, per afavorir-ne l'evaporació. En acabat, retirem del foc i ho deixem atemperar.

Aleshores, aboquem tot el contingut de la nostra cassola (excepte el llorer) en un bol, on afegirem l'ou i procedirem a batre tot plegat fins que n'obtinguem una pasta sense grumolls i ni trocets. Ha de quedar una pasta relativament humida. 



Finalment, rectifiquem de sal i pebre i mullem amb una miqueta (no pas gaire, en el meu cas) d'Oporto, que contribuïrà a rebaixar la intensitat de l'aroma del fetge, tot aportant un lleuger toc dolç al nostre paté. Aquest pas, evidentment, seria opcional, com la majoria d'ingredients de condimentació, que són substituïbles per aquells que més agradin a cadascú. Per exemple, també s'acostuma a utilitzar nou moscada, en lloc del comí.

I ja està. Només resta abocar la pasta en una terrina que pugui anar al forn i que taparem amb paper d'alumini, on aplicarem un bany maria durant 45 minuts a 180º. En treure-ho, tindrem quallat el nostre paté. Reservem en nevera i ja tindrem el nostre paté amb prou cos tant per ser fàcilment untable (sobretot en contacte amb el pa calent o quan s'atemperi una mica a temperatura ambient, com per si ens el volem cruspir a mode de fals paté de muntanya, és a dir, més sòlid.


Ara, el més recomanable, per a mi seria una clàssica llesca de pa de pagès acabada de torrar i un xarel·lo jove i fresc al costat.


Bon profit i salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada