dimecres, 18 de febrer de 2015

Restaurant Asador Ecus (Sòria, Castella i Lleó)

La primera parada i fonda que vam fer per terres castellanes el cap de setmana passat per la neu de febrer va ser en aquest asador cèntric sorià. Hi anàvem a cegues. No sabíem si l'encertaríem o si no. Vam estar de sort i va anar prou bé l'àpat.



Local normalet en què s'ensumava ja el seu aire tradicional i castellà. Molt atent el servei en tot moment. Diferents propostes per dinar: menú del dia, especial (amb xai o garrí al forn), o de carta.



Era divendres i vam escollir el menú diari a 12'50 euros per cap.

Primers:

- Pochas amb orella de porc i xoriço. Els dos vam demanar el mateix (llàstima, no vam poder tastar d'altres propostes) perquè necessitàvem urgentment un plat de cullera per revifar del dia gèlid i de la neu que ens va anar caient a sobre durant tot el dia. El plat no només va acomplir l'objectiu sinó que també ens va fer xalar d'allò més. Deliciosament contundent.



Segons:

- Cuixa d'ànec al forn. No estava confitada sinó que ens la van cuinar davant nostre en el forn de llenya situat en una de les cantonades de la mateixa sala del restaurant. Va quedar sensacional, amb aquella cruixentor externa i la carn més estovada en l'interior d'una peça que, d'altra banda, no era pas gaire gran.





-  Galtes en salsa. Es desfeien a la boca i teníem un gust exquisit. La salsa, molt ben treballada i substanciosa. 



Postres:

- Natilles. Eren casolanes i estaven prou bé, sense destacar-ne res en particular.



- Leche frita. Feia la tira que no en menjava. Estaven francament bones de llagrimeta.



Tot plegat, s'arrodonia amb un vi negre de la casa més que digne i amb un servei de pa no només digne sinó excel·lent. Ah, i els cafès!




Ja havíem entrat en calor i tornàvem a estar preparats per a la dura vida del turista: teníem energia per a estona, encara que seguís nevant sense descans. Per variar, després de dinar per terres castellanes, vam tornar a pensar sobre com de bé sempre hi aconseguim dinar a preus absolutament atractius. Ja ens agrada, ja, la cuina catalana (jo n'estic 100% enamorat) però ai la castellana, que sempre que la tastem in situ ens aconsegueix robar una mica el cor.

Salut!

(Data de l'àpat: divendres, 6 de febrer de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada