dimecres, 11 de febrer de 2015

Restaurant El Señorío (Eixample, Barcelona)

Un sopar molt esperat, tant pel lloc on l'anàvem a fer i el tipus de menjar exòtic com sobretot per la companyia, en aquest cas, un retrobent després d'anys sense veure'ns. El de menys, per tant, eren les menges, però val a dir que van estar molt a l'alçada de les circumstàncies en tots els sentits: servei, qualitat, plats, productes, preu...

Es tracta d'un petit restaurant peruà del qual ja havia tingut ocasió de llegir força comentaris favorables, com per exemple aquest del blog que segueixo Curry curry que te pillo. A més, sempre que hi passo pel davant, tant en dies laborables com en cap de setmana, és ben ple, principalment diria que gent del barri, segurament moguts per un competitiu menú de migdia que no arriba als 10 euros de dilluns a divendres.

A les 21h hores estàvem sols però de mica en mica es va anar omplint sense que aquest fet alterés en cap moment el bon funcionament del servei de sala. Els cambrers molt atents i fins i tot simpàtics, eficients, i disposats a parlar de les característiques de cadascun dels plats si així se'ls demana.

Personalment, tenia ganes especials de menjar peruà perquè no n'havia menjat des de fa una bona colla d'anys quan vaig tenir ocasió de tastar aquesta rica proposta gastronòmica en origen, en un viatge a Perú: pisco, rocotos, anticuchos, ceviches... començaven a quedar massa allunyats en el temps i calia reactualitzar ja el regust d'aquests plats així com comprovar les sensacions que m'havien de provocar en l'actualitat, uns anys més tard, amb el paladar ja una mica més entrenat.

Vam menjar el següent:

Primers:

- Ceviche. Plat estrella que tenia claríssim que havia de demanar. I no vaig errar, al contrari. Tot i que jo no tinc gaire recorregut en ceviches, em va semblar un plat de traca i mocador per l'armonia dels ingredients i per la justa contenció de l'esclat refrescant en boca a cada mossegada. En qualsevol cas, em va transportar automàticament als tastats al mateix Perú.



- Causa. Plat elaborat a base de papes grogues peruanes, llimona, ají, choclo i formatge fresc, entre d'altres. Molt vistós i molt agradable en boca. El vaig tastar i també em va agradar bastant per bé que no al nivell del meu ceviche.



Segons:

- Jalea de pescado, per als dos. Bé podria haver estat per als quatre, si n'haguéssim estat quatre a taula ja que les racions són més que generoses i més tractant-se d'un sopar, que personalment acostumo a fer més frugal. És tracta de peix lleugerament arrebossat amb salsa de ceba, ají i choclos. Refrescant, intens i novament contingut. Al punt de cocció. Estava francament bo.



Postres. Per al budell de reserva, un tall de pastís per a cadascú on hi vam anar fent cullerada, ara quí, ara allà, per pura golafreria més que no pas ja per gana:

- Pastís de xocolata. Molt bo, sense res a destacar en especial.



- Pastís de tres llets. Superior, molt humit i refrescant, com si ajudés a tirar avall tot el que ja havíem anat endrapant al llarg de l'àpat.



Ho vam acompanyar amb una copa de vi blanc ben plena (D.O. Penedès, si no recordo malament) prou bo, 

Compte final: a 14 euros per barba, gràcies a una promoció d'internet que aquesta vegada sí ha valgut la pena, i força. Ara mateix, no recordo ben bé quin és el preu sense promoció. En qualsevol cas, molt bon sopar en aquest peruà de barri i més bona encara la companyia, amb qui espero seguir compartint trobades així, ja que també té un bon morro ben fi...

(Data de l'àpat: divendres 30 de gener de 2015)


4 comentaris:

  1. Poc puc opinar dels restaurants peruans, ja que el meu recorregut en aquesta gastronomia es limita al Tanta, al que crec fan jugar en una lliga superior, i que no necessàriament vol dir que sigui així...

    Tinc guardats un parell més del estil que avui publiques, per si s'escau tornar a donar-li una oportunitat a aquesta cuina.

    Almenys aquest cop la promoció no t'ha sortit malament... :-)

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en tinc en cartera algun altre, com el Ceviche103 (si no vaig errat en el nom) o d'altres que ja veurem perquè juguen com bé dius en una altra divisió. Com que l'experiència ha estat bona, m'he quedat amb ganes de més peruà. I per fi, sí!, ha tornat a sortir bé una promoció després de molt de temps i sembla que el 2015 es va redreçant pel que fa als restaurants visitats.
      Salut!

      Elimina
  2. Doncs per aquest preu amb descompte sí que mereix la pena, que barat!! Jo sempre miro els descomptes pero a vegades fa cosa per si et tracten diferent, en tot cas s'ha de probar! M'encanta la causa y el pastís tres leches... Un dia el vaig fer a casa perquè em va enamorar!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que val la pena, si hi vas, ja m'ho confirmaràs, espero! Vas fer el tres leches? Jo ni tan sols sabia que existia però ara hi vaig al darrera. Ja miraré pel teu blog aviam si en tens penjada la recepta.
      Salut!

      Elimina