dissabte, 20 de juny de 2015

Restaurant Bitxarracu (Eixample, Barcelona)

Hi havia ganes de conèixer la proposta gastronòmica de l'estrellat pel Restaurant Lluerna, en Víctor Quintillà. i del xef i propietari Lluís Tomàs.




D'entre les diferents propostes que s'hi poden trobar els migdies laborables (un menú per uns 12 euros, una fórmula 15 i una fórmula 20), ens vam decidir per aquesta darrera, tot inclòs. El menú és tancat a excepció de les postres, on n'hi ha dos per escollir. Per tant, consta de 5 plats que arriben al mig de la taula per compartir, i unes postres, quantitat suficient per comprovar l'estil de cuina del Restaurant, per bé que la carta és lògicament més extensa, tot i que tampoc no gaire més.






El que vam menjar:

- Causa limenya de salmó i alvocat. M'encanta obrir els àpats (i en aquesta època de l'any, encara més) amb platets tant refrescants i punxants com aquests perquè fan salivar força. Estava força bo, molt ben condimentat, i de quantitat raonable tenint en compte que havien de venir al darrera 4 plats més i les postres.



- Croquetes de ceps i foie. Compte amb aquestes croquetes, són especialment bones. Els ceps i el foie no estan només escrits sinó que estan ben integrats en cadascuna de les dues mossegades que dura cada croqueta. Llàstima que eren petitones.



- Caneló de pollastre de pagès. Va ser el plat del dia, gustosíssim, melosíssim, delicat. Excel·lent. Ara bé, un xic justeta la ració per al nostre gust.



- Bacallà confitat amb pil-pil de romesco. Tocava a un petit tall de llom per cap però de força qualitat i amb el punt de sal pujadet, que a mi ja m'estava bé. El que potser a mi no em va acabar d'encaixar del tot va ser el pil-pil de romesco.



- Hamburguesa de magret d'ànec i festucs sobre parmentier de mostassa. Bona culminació dels plats principals del menú abans d'arribar a les postres. Carn poc feta, tendra, i molt bona parmentier per acompanyar-la, per sucar-hi pa.



El pa, per cert, inclòs en el menú, era de tipus coca, excel·lent.



Per acabar, les postres, el més fluix del menú:

- Escuma de coco i pinya. Agraït per la frescor que aporta. No em va aportar gaire més.



- Tiramisú. El vaig tastar i, com l'anterior, no em va acabar de convèncer.



La copa de vi, si no m'equivoco, era de Lo Virol, D.O. Costers del Segre, que ens va agradar bastant.

Fins aquí el menú fórmula 20 del Bitxarracu. Força bona qualitat de la gran majoria dels plats, varietat, servei ràpid. Alguna ració, tanmateix, justeta. En qualsevol cas, vam gaudir de l'àpat tot i que a un preu que potser es dispara una mica per ser un menú de migdia.



Salut!

(Data de l'àpat: 29 de maig de 2015)


2 comentaris:

  1. No puc jutjar les quantitats, doncs no puc comparar-les visualment amb cap estri per ser prou objectiu, però entre el que comentes tu i el que he sentit, em sembla una mica just, i si aquest menú de 20 euros ho és, no vull pensar que et donen amb el de 12...

    Tret d'això, fan prou bona pinta les racions.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, tot i les quantitats, em quedo amb la qualitat del menjar perquè la bona pinta després a l'hora de menjar cadascun dels platets.
      Salut!

      Elimina