dilluns, 10 d’agost de 2015

Hotel restaurant La Abadía (Castillazuelo, Somontano, Huesca, Aragón)

De rebot, com a conseqüència d'uns malentesos en una reserva que vam fer a un hotel de Huerta del Vero, ens vam allotjar en aquest altre hotel, situat a Castillazuelo, que no coneixíem de res, ni en teníem referències, ni res de res.

Està molt ben situat, al bell mig del Somontano, a tocar de molts dels cellers d'aquesta denominació, i a la vora de pobles i indrets ben interessants com els d'Alquézar i rodalies.



De vegades, és d'aquesta manera improvisada i fortuïta que es coneixen llocs que valen la pena, com ara el d'aquest hotel i restaurant, sobretot pel que fa a aquest segon aspecte.

Pel que fa a l'allotjament, una habitació més aviat petita però molt confortable i sobretot acollidora, decorada de forma bastant original. D'aquelles que t'hi fan sentir d'allò més bé des del mateix moment que la trepitges.

Anem al menjar. Ens va agradar moltíssim el tipus de sopar que se'ns va oferir: un sopar degustació de cuina d'autor, on estaven incloses les dues tapes amb què l'establiment participava del concurs de tapes del Somontano ( http://www.somontanodetapas.com/index.asp ) . 

Així va anar:

- Sashimi de truita de riu amb escuma d'api, poma i llima, amb wasabi i quinoa. Molt satisfactòria la integració, arriscada, de tots aquests ingredients. Tots es noten, tots juguen el seu paper, i cap no predomina per sobre de l'altre. Va saber a poc! Aquesta tapa va ser la guanyadora del darrer concurs de tapes del Somontano.




- Magret d'ànec amb taronja, cacau, kikos i viñas del vero. Novament, força ingredients i, novament, nova tapa exitosa. Cocció escassa del magret, rosadet per dins, i molt ben acompanyat per la taronja, més habitual), i pel no tan habitual cacau, que ofereix un contrapunt amargant molt interessant.




- Ceba fuentes arrebossada amb romesco i amb saleta picant de chipotle. Plat clarament menys elaborat que també va agradar tant per la bona ceba com per l'excel·lent romesco.



- Fajitas de vedella dels Pirineus amb verduretes de l'hort. Estaven bonsíssimes, molt vicioses.



- Llonganissa de graus amb patates panadera i salsa teriyaki. Aquesta llonganissa estava molt gustosa, tant com les patates, que es desfeien a la boca, i amb aquell toc personal de la salsa teriyaki, que li va anar bé al conjunt.



- Cremòs de xocolata amb pinya estofada amb anís. Sensacional i sorprenent la textura d'aquesta xocolata que, tot i semblar gelada, no ho era pas. De traca i mocador el final del sopar.




Per beure, una troballa que ens va semblar molt bona: un vi de la D.O. Somontano que amb prou feines va sobrar. Es tracta del Partida Arnazas 2013, cabernet i merlot, del celler Raso Huete (Estadilla). 




El servei d'esmorzar, en canvi, crec que no està al mateix nivell ni de l'allotjament ni del sopar: racions més aviat petites i bolleria industrial.

En resum, tanmateix, en vam sortir ben satisfets fins al punt que, quan tornem per la zona, que hi tornarem, el tindrem en compte a l'hora de tornar-nos-hi a allotjar i sobretot a l'hora de fer-hi parada i fonda.

Salut!

(Data del sopar: dissabte, 22 de març de 2015)

1 comentari: