diumenge, 16 d’agost de 2015

Restaurant Cal Joc (Torroja del Priorat, Priorat, Tarragona)

Molt bona troballa la d'aquest restaurant al cor del Priorat. De nou, sense haver-ne sentit a parlar, vam decidir fer-hi parada i fonda, després d'haver gaudit de la visita i tast al proper Mas de les Vinyes (aquí, el post). 


Cuina casolana i tradicional, amb bon producte, on també es poden comprar productes de proximitat. És especialment destacable l'oferta de vins, tots (o gairebé) no només del Priorat sinó del mateix poble de Torroja del Priorat.



Teníem ganes (i necessitat!) de dinar una mica per fer coixí per a tant vi, per bé que també teníem ganes de seguir bebent-nos el Priorat, que està deliciós.



Primer ens vam llegir i rellegir l'oferta gastronòmica de Cal Joc, suficientment variada i suggerent, sempre dins dels límits de la cuina més tradicional i de mercat, que és justament el que sovint busquem quan baixem cap a aquests racons del país.











ens vam decidir per dinar el següent:

- Per començar, gentilesa de la casa, un aperitiu d'hummus, que estava viciós.



- Carbassons farcits amb brandada de bacallà. Volíem començar amb un plat una mica més lleuger, i aquest ho era. A més de lleuger, era prou bo, tot i que també cal dir que he pogut tastar brandades amb gust de bacallà més intens. La textura, això sí, perfecta. L'emplatat, com es veu, millorable.



- Faves a la catalana. De temporada, tendres, gustosíssimes, recomfortants i tradicionals, amb la seva botifarra negra acompanyant aquest plat de cullera.



- Conill amb xocolata. Òndia quin plat més bo: conill tendre, amb bona quantitat, i amb un gust potent de xocolata de la salsa que convidava a sucar i sucar... Potser, es podria millorar una mica l'emplatat.


- Civet de porc senglar amb poma. Volia aprofitar per demanar-me un plat de caça, que no acostumo a tenir gaire oportunitats de menjar. I aquest civet estava força bo, contundent, i amb la carn prou tendre, que suposo que hauria estat ben marinada abans de ser cuinada al foc. Potser, l'emplatat és una mica descuidat i també es podria millorar.


Per postres, volia rematar la jugada amb un plat que havia d'arrodonir l'escapada eno i gastro turística pel Priorat: 

- Gelat de vi. Mai no n'havia tastat un gelat de vi i no m'esperava la intensitat i el gust de vi que podria arribar a tenir. Em va agradar d'allò més i potser, com a mínim per la frescor, semblava que havia d'ajudar a baixar tot el dinar.


Per beure, vam gaudir moltíssim del vi que allà mateix ens va recomanar el cambrer: Pardelasses 2012, garnatxa i samsó, del celler Aixalà Alcait. És un dels vins de què en guardem referència perquè ens va agradar d'allò més.




Un dinar fantàstic en un racó del Priorat que encara ho és més i que es pot apreciar a través dels mateixos finestrals d'aquest restaurant petit però acollidor. 


Va sortir per uns molt raonables 23'5 euros per cap. Cal tenir en compte que només el vi, ja pujava 15 euros, un preu molt contingut, crec que només un euro per sobre del preu de venda a la botiga del mateix restaurant, que em sembla que poc difereix del preu de venda al celler productor. També cal dir que, gràcies a la promoció de Restopolitan, ens van decomptar el preu tant d'un segon plat com de les postres.



Em sembla un lloc a tenir en compte de cara a futures visites per la comarca.

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte, 14 de març de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada