diumenge, 4 d’octubre de 2015

Restaurant Petit Pau (Sants, Barcelona)

Portava massa temps a la llista de pendents que tots tenim. Eren ja tants els posts i els comentaris llegits (Gula Gastronòmica, Cuina de Mindundi, Els meus restaurants, Tiritinyam...) sobre les excel·lències d'aquest petit restaurant, que no volíem trigar més a tastar-lo, per la qual cosa vam haver de reservar aproximadament amb un mes d'anticipació. Ho vam fer, en concret, per celebrar el nostre setè aniversari...



Ja ho puc avançar sense cap dubte: va estar a l'alçada, i molt, en tots els sentits.

La sala és ben petita però les taules prou ben separades com per asseure-s'hi tranquil i passar una molt bona estona (amb la dona, en el meu cas): conversa relaxada enmig d'un clima d'absència de sorolls, la presència justa del cambrer, un ritme entre plat i plat perfecte, bones menges, bon vi...




Per començar, ens van oferir una copa de cava, que vam acceptar sense dubtar-ho ja que ens agrada bastant obrir així els àpats. A més, va venir acompanyada d'un pa especialment bo i d'un parell de salses addictives on anar-lo sucant: olivada i romesco. Cal dir, a més, que al final això no té cap mena de repercussió en el compte final, fet que en d'altres llocs, sí que en té.




La carta és ben curta, va canviant periòdicament per temporades, per bé que n'hi ha algun plat que mai no canvia, tal com ens va comentar el cambrer: és el cas del xai, que nosaltres no vam demanar, i que sens dubte deixem pendent per a la propera. Segons ell mateix, és el plat que més feina porta al cuiner i, a jutjar per l'aparença i per la forma de cuinar-lo, ha de ser per llepar-se els dits.



En el nostre cas, ens vam confegir un particular menú degustació, és a dir, que vam compartir els dos primers, els dos segons i les dues postres, fet que sovint és complicat perquè no tenim ben bé els mateixos gustos.

Aquella nit vam bellugar el bigoti amb el següent:

- Cloïsses amb ceps. Fantàstic i generós mar i muntanya ben potent de gust.



- Coca de brioix am foie micuit. Delicadament deliciós, amb producte elaborat per ells mateixos, amb una mica de poma al forn.



- Corball reig a la planxa amb essència de musclos. Més delicat i clàssic que el plat de rap però no per això menys atractiu en boca.



- Tronc de rap amb brou de carn i pebrots. Tal com ens ho va presentar el cambrer, la "gamberrada" de la carta en forma de sorprenent mar i muntanya que es menja amb ganivet de carn i no de peix, per poder tallar més bé la fibrosa carn del rap. Exquisit.



No teníem ja cap foradet per a les postres però quan ens van presentar davant la taula el carretó amb aquelles temptacions tant en forma dolça i artesanal com en forma de formatge del país... no vam saber dir que no:

- Aquest, si no recordo malament, és un cheesecake en format individual amb cireres per dins i dolç de llet. Excel·lent!




- Xocolata banyada de xocolata sobre sopa d'avellanes. Sensacional forma de posar la cirereta a un sopar meravellós.



Tot plegat ho vam anar regant amb un vi Intramurs blanc (D.O. Conca de Barberà). Monovarital Chardonnay però amb dolçor força continguda, va resultar prou bona opció tant per als primers com sobretot per als peixos dels segons.



Tot plegat, vam sumar poc més de 74 euros, un preu molt raonable tenint en compte la qualitat del sopa i la bona estona que ens va fer passar el Petit Pau.



Un restaurant per recomanar sense cap mena de risc i on tornar sense cap mena de dubte.

Salut!

(Data de l'àpat: dimarts, 26 de maig de 2015)


5 comentaris:

  1. Aquest el tinc al llistat de pendents però com que s'ha de reservar amb tant d'antelació i tinc una agenda que balla molt, doncs no hi ha manera.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa, ja diuen que el bo es fa esperar i potser el Petit Pau serà un exemple d'això. Quan hi vagis ja diràs...

      Salut!

      Elimina
    2. Doncs ja hi he anat. La qualitat i l'atenció fantàstica, ara el compte ja no és el mateix... Ja el publicaré la propera setmana. :-)

      Salut!

      Elimina
  2. Gràcies per la menció Albert. M'alegra saber que no baixa el nivell amb el pas del temps. És una molt bona senyal i si a més, dius que el temps d'espera és ara d'un mes, imagino que les coses els hi estan anant rodades.

    He de repetir. Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també repetiré Jordi. És un d'aquells casos d'èxit sense soroll, a diferència d'altres que en fan força més (Tandoor).
      Salut i a seguir fotent-li!

      Elimina