dimecres, 7 d’octubre de 2015

Tast maridat de Caves Berdié amb formatges de Xerigots

De la mà de la Muntsa (Berdié) i de Jordi Bertran (Xerigots) vam passar una estona molt divertida a Jovani & Vins realitzant aquest tast que gairebé, en ocasions, semblava plantejar una lluita cos a cos entre els caves i els formatges: delicadesa vs sofisticació, o subtilesa vs fortor, o frescor i acidesa vs cremositat... Les característiques de cada cava i de cada formatge es veuen potenciades o matisades per la interelació d'un i altre producte que lluiten pel protagonisme en el paladar.






Va anar així:

1. Berdié Rupestre Extra Brut (Macabeu, Xarel·lo, Parellada). És un cava reserva. Fruita, potser sobretot poma i pinya, fruita blanca. Cítrics 

L'acompanyem el formatge Bouchon, un brie de llet pasteuritzada però afinat, amb tap de suro perquè es formi més escorça i així se'n potenciï el gust.



2. Berdié Gran Rupestre Extra Brut (Macabeu, Xarel·lo, Parellada). Cava gran reserva on es manifesta més complexitat aromàtica que l'anterior. La fruita és més acompotada, com de poma al forn, mantega. Maridaria bé amb un pollastre a la catalana, o un foie... Quin tros de cava!

Nosaltres l'acompanyem amb el formatge català de cabra Garrotxa de Mas Garet. És de llet pasteuritzada ecològica, i té 4 mesos de maduració. Escorça grisa natural oli perquè torni a créixer l'escorça i es fixi al formatge. Aquesta pell dóna més potència de gust i amargor.



3. Berdié Amor (Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Garnatxa). Rosat. Extra Brut reserva. Aromes de gerds i cítrics ataronjats. Espècies. Té força cos. Segons la Muntsa, notes de pebre de Jamaica tot i que la majoria dels que allà érem no vam saber arribar a aquells nivells de concreció olfactiva. 

El vam acompanyar amb un Saint Marcellin, un formatge de pasta tova fet a partir de llet crua de vaca. Cremosíssim però de gust amb potència controlada per no eclipsar la finor de l'Amor.




4. Berdié Fetish (60% Garnatxa, 40% Monastrell). Rosat. Gran Reserva. Un cava de producció limitada a 3.000 ampolles a l'any. Força canyero i diferent de l'habitual. A mi és el que més em va agradar. Molt voluminós. Vol un plat greixós al costat. També aniria bé amb formatges blaus. Per a mi va ser un d'aquells caves que s'acosten una mica al vi per la seva profunditat i cos, i que trobo que demana beure's a temperatura inferior a l'habitual en cava.

El vam acompanyar d'un deliciós i pudent Munster, cremós d'escorça rentada vermellosa. Gran combinació amb el Fetish.



En fi, un vam passar de conya amb aquests tastos en què destacaven la gran qualitat tant dels caves com dels formatges, que van lluitar pel protagonisme però el resultat va ser d'empat tècnic, és a dir, que es complementaven força bé l'un amb l'altre, en especial el segon i sobretot el quart.


Gràcies Jovani Vins, Muntsa i Jordi, per aquesta estona deliciosa!

(Data: 6 d'octubre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada