divendres, 19 de febrer de 2016

Restaurant Petritegi Sagardotegia i visita a la Sagardoetxea (Astigarraga, Gipuzkoa, Euskadi)

De la passada escapada gastronòmica a Euskadi, vam voler dedicar tot un dia a la sidra, com a producte i com a moviment que genera. Per satisfer aquesta curiositat, vam pensar que estaria bé anar a Astigarraga i visitar, d'una banda, la Sagardoetxea, casa museu de la sidra, i, de l'altra, anar a dinar el típic menú de sidreria en la no menys típica i valorada Petritegi.

Sagardoetxea: Kale Nagusia 48, Astigarraga. http://www.sagardoetxea.com/
Petritegi Sagardotegia: Petritegi Bidea, 8. Astigarraga.  http://www.sagardoetxea.com/




Visita a la Sagardotegia. Vam tenir el privilegi que la nostra guia, Ainize, ens va oferir una visita totalment personalitzada perquè en aquell moment només hi érem nosaltres. Per tant, vam poder entaular una conversa de tu a tu mentre ella ens anava explicant l'origen, la producció, la degustació i la cultura de la sidra. Especialment curios, en termes històrics, el lligam entre els mariners baleners bascos i aquest producte, que embarcaven pel seu alt contingut en Vitamina C, per tal de combatre l'escorbut. A més, era (i segueix sent) un producte notablement econòmic i, més o menys lligat a això, poc valorat, fins i tot menystingut.







Realment val la pena fer-hi una visita que, a més, acaba amb una degustació d'un xoriço (a la sidra, és clar) per acompanyar tot un seguit de sidres i derivats. Tot, en general, prou bo i a uns preus molt controlats tot i que, posats a comprar, més val fer-ho directament a cadascun dels productors, ja que encara ens sortirà més bé de preu.









Al migdia, teníem taula a Petritegi. Més ben dit, teníem cadira ja que les taules són totes compartides per generar caliu i, més enllà, festa, soroll, gatzara, xerinola... escàndol que cada cop va pujant més de decibels i de to. Aquest és l'ambient de sidreria: molt festiu, compartir mam i teca, aixecar-se cinquanta vegades per anar a les kupelas i totes les que calguin per agafar la sidra (a voluntat) al txotx, omplint el got poquet per beure-la ràpid abans no es rebaixi massa el carbònic. S'ha de mirar de respectar la dita "hartu gutxi eta maiz" (agafar-ne poc i sovint).





La sidra que hi tenen, per cert, és la més bona que hem tastat. La combinació justa, per al meu gust, entre l'acidesa i la fruita i l'amargor. A més, cadascuna de les txotxes tenen cupatges diferents, en funció de la multitud de tipus de pomes que es fan servir, per tal d'obtenir un producte d'una qualitat o una altra. Aquest cupatge, d'unes 10 o 15 varietats de pomes (varietats àcides, amargues i dolces), és un secret molt ben guardat per cada elaborador. Per tant, és el més normal del món trobar sidres força diferents a cada sidreria i en cada anyada.




Bé, anem al menú sidreria, el clàssic (pitet, apunt):


- Xoricets a la sidra. Extraordinaris, al nivell dels de la Sagardoetxea. Pot semblar una ració escassa però, amb tot el que ha de venir després, creieu-me que no ho és.



- Truita de bacallà. De les que no vols que s'acabin. Baboseta, ben carregada d'un bacallà que es fonia fàcilment en boca, amb tota la seva potència de gust saladet. Estava de traca i mocador.




- Bacallà fregit amb pebrots i ceba. Més bacallà, més traca i mocador. Boníssim.



- Txuletón. No podia faltar el rei del menú, un txuleton enorme a repartir entre els dos. No ens van demanar el punt de cocció. No va fer falta, ja ens va agradar aquest sagnant. Tendre, gustosíssim. Nova traca i mocador. Ja va costar d'acabar-se'l... entre els sovintejats txotx's i tot el menú, amb prou feines teníem espai per gaire més.






- Formatge amb codonyat i nous. Vinga, no ens podíem resistir a aquest bon tros de formatge, ben sec, acompanyat de totes aquestes nous i del codonyat per alleugerir una mica la gola.





- Per rematar, "tejas y cigarillos". Aquest sí era el fi de festa. 


Tot plegat, amb tant de pa com es vulgui i amb tanta sidra com es vulgui/pugui, a escollir entre els diferents sortidors.



Un àpat d'aquells fets per recordar, tant a nivell gastronòmic com de la moguda que s'hi acompanya. Però no per repetir any rere any sinó de forma més espaiada. Els gairebé 30 euros que val aquest menú em tiren una mica enrere. I dic això perquè a taula, més aviat acostumo a buscar comoditat, servei, tranquilitat i evidentment bon menjar, amb producte de primera, i si pot ser doncs amb una certa complexitat d'elaboració. Tanmateix, m'ha agradat conèixer de primera mà com de bé s'ho munten els bascos, un poble que sens dubte porten la gastronomia a la sang i ho saben encomanar de primera i a la seva manera.

Osasuna!

7 comentaris:

  1. Estic babejant ja i encara em queden dos mesos per arribar a la Petritegi. El Santi ha escollit aquest menú amb bacallà, jo el del "cogote de merluza". Anem una colla molt gran i s'ha de planificar amb temps, hehehehe. Tenim un bus llogat i tot perquè ens porti de Donosti a la Petritegi i tornada. :-)
    Babejant...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha va ànim que ja falta menys! A mi també em tira el de cogote: no sabia que n'hi havia; si no, me l'hagués demanat. Quan et vegi la foto seré jo qui babejarà perquè es tracta d'una peça molt especial. Realment, està molt més pensat per a colles com vosaltres que per a parelles com en el meu cas.
      On egin, ja explicaràs!

      Elimina
  2. paso cada dia per davant al anar a treballar i sempre penso que hi haig d'anar... quina casualitat, ara ja ho tinc clar!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc comparar-ho amb d'altres sidreries però sens dubte que a mi em va convèncer pel que fa al menjar i l'ambient, tot i que en aquest sentit cal ser conscient d'on et fots ben bé i estar disposat a sacrificar comfort a canvi de gresca ;)
      Salut!

      Elimina
    2. Una bona experiència!
      He anat amb amics i família d'allà, algunes vegades a les sidreries i com bé dius un bon producte i per passar una bona estona amb colla.
      La truita de bacallà m'encanta!
      Les postres: codony, nous i l'Idiazabal rebons!

      Elimina
    3. I tant Cuina Cinc, experiència d'aquelles per recordar. Ai la truita de bacallà... de vici!
      Al final em vaig quedar amb les ganes d'anar a la Fira de l'Oli i per tant també de Sans Travé: segueix quedant pendent. Ja acabarem coincidint en una d'aquestes, ja...

      Elimina