dimecres, 4 de maig de 2016

Bodega Ramón Bilbao (Haro, Rioja Alta, La Rioja)

Hem tornat a escapar-nos, tal com ens agrada fer cada any, cap a la Rioja amb l'objectiu de gaudir d'un parell de dies dedicats a la gastronomia d'aquesta petita província espanyola però ben esquitxada de reclams hedonistes.



La primera parada, ja el dia d'arribada, va ser Ramón Bilbao, que ens havia recomanat una amiga i companya de feina. Hi vam anar, i això val la pena com a recomanació per a tots els que pensin fer-hi una visita, fent-nos socis prèviament de l'anomenat Club Venturio, que per trenta i escaig euros et dóna la possibilitat de rebre a casa un pack de 4 bons vins (3 negres i un blanc), a més de dues entrades per a la visita Mirto (valorades en 10 euros cadascuna) i un xec de 20 euros per gastar en botiga (virtual o física).



Per tant, la jugada ens va sortir rodona: els vins que de moment hem pogut tastar ens han agradat bastant i la visita també va estar bé. El recorregut que vam fer, de la mà de Penèlope, sommelier de la bodega que ens va fer la visita, és el clàssic: sala de tines on es fa la primera fermentació, sala d'envelliment i d'embotellat i, el més destacat, la sala de tast. Ara bé, com a novetat, després del tast, vam cloure la visita amb una experiència personal (amb ulleres) de realitat virtual en què cadascú de nosaltres es posa en la pell d'un raïm i viatjar des de la vinya, fins al celler i la copa, en un recorregut divertit i bastant pedagògic bàsicament per explicar més visualment com es fa un vi.



Els vins fan tant la FAL com la malolàctica i l'envelliment en fusta de roure francès.. La primera fermentació dura entre dues i tres setmanes mentre que la segona s'allarga per espai d'uns dos mesos, per arrodonir els tanins. Es treballa amb llevat autòcton del raïm.



Vam tastar un vi en rama, les característiques del qual ens van fer pensar en un sol monovarietal. Tenia color de criança tot i ser del 2015, segurament per no haver passat en cap moment per tancs d'inox. Intens, fruita, verdor, acidesa. Molta salivera. Era un tempranillo, a mig fer.



Finalment, a l'elegant sala de tast, acompanyats d'unes "regañás" (teules de pa típiques andaluses), vam tenir ocasió de conèixer tres vins, sempre monovarietals tempranillo.



Primer, el Venturio 2013: fruita negra madura, olor de pruna. Punt balsàmic de regalèssia, típic registre del tempranillo. Romer. Clau d'espècie. Ens el recomanen per a acompanyar carns a pèl, sense salsa: el vi ja posa l'espècie, la fruita, la salivera...

El segon va ser un Edición Limitada 2013, que és el que més em va agradar. Aromes fumats en nas. Mores, i punt làctic (iogurt de móres?). Color més fosc. Eucaliptus i pebres. Boca més avellutada, vainilla, rodona. Vi que es podria tant per copejar com sobretot per acompanyar tot un àpat.



Acabem amb la gamma alta o més especial del celler: un Mirto 2011. El més complicat d'elaborar, de vinyes velles. Gran aroma, intensitat i cos. Regalèssia. Cafè. Vainilla. Ens diu Penèlope que té un retrogust de 5 minuts. A mi no em va durar tant... Possible bon maridatge amb la xocolata. Vi de tertúlia.


Visita recomanable amb el club Venturio, perquè surt molt a compte, i sobretot pel tast fet al celler.

Salut!

(Data: dijous, 24 de març de 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada