dimecres, 4 d’octubre de 2017

Restaurant El Dien (Vallfogona de Balaguer, La Noguera, Lleida)

Al juny vaig tenir l'oportunitat de dinar a El Dien, un restaurant del que ja tenia alguna bona referència i que feia temps que figurava a la llista de pendents. Ara, per cert, ja avanço que figura a la de "per repetir" perquè l'experiència gastronòmica va ser molt interessant, completa i, per sobre de tot, deliciosa.


Va ser el lloc que va triar per dinar amb molt bon criteri en Toni Ribas, professor de l'àrea de cultura gastronòmica de l'Escola de la Dona, amb qui tota una colla de gurmets vam fer una excursió per la comarca, visitant Pàmies Hortícoles de Balaguer, així com la Formatgeria Camps. Entre un i altre lloc, aquesta parada i fonda per dinar a El Dien.



El restaurant s'inscriu dins la xarxa Km 0, d'Slow Food Catalunya, com a carta de presentació genèrica que ja ens pot donar unes primeres idees anticipades del tipus de menjar que hi trobarem, com a mínim pel que fa a la procedència, sempre de proximitat.



A partir d'aquí, el producte passarà per l'enginy, la tècnica i les mans de l'Enric Millà i el seu equip. Ell mateix, un cop entaulats, va venir a la sala a presentar-se tant ell com sobretot la filosofia i la cuina del restaurant i del menú que estava a punt de començar a desfilar per la taula, sobretot en relació amb l'origen el més local possible dels ingredients.


El restaurant no és gaire gran. Només hi ha espai per a 4 taules i 14 comensals, sempre per afavorir la tranquilitat, comfort i intimitat a l'hora de menjar.

Repassem plat per plat tot el que vam dinar, corresponent al Menú Capritx (per a grups):

- Llauna de vermut 2.0. Una original forma de sintetitzar en format petit el vermut clàssic d'aperitiu: vermut en pipeta que injecta l'oliva, amb anxova i musclo. Ben bo.



- Seitó marinat amb alvocat i tomàquet en textures. Delicat i fi, de gust exquisit.


- Microenciam amb bacallà a la mel. Una miniatura servida en un petit receptacle que concentrava el gust d'aquests tres elements, amb bon protagonisme del bacallà.


- Crema de pèsols, ou poché i cruixent de bacó. Recordo amb especial devoció aquesta crema de pèsols, sensacional.

- Arròs melós amb carreretes, espàrrecs bladers i formatge de pastor. Potència que fa pensar en el fumet i el sofregit treballats a consciència.


- Broqueta de gamba amb tempura de romesco. Potser, de tota la col·lecció, és el que més indiferent em va deixar.


- Sandvitx de poltre trufat. Una mossegda molt gustosa.


- Emulsió de truita de patates eco i tòfona del Montsec. Una cremositat avellutada delicadíssima, excel·lent!



- Lluç de palangre amb risotto de trompetes, alls tendres i festucs. Quantitat més que generosa d'un producte de primera tractat de forma clavada, totalment al punt... Un plat, un platàs, de traca i mocador.



- Melós d'ibèric rostit amb ceps sobre coca cruixent amb allioli de poma i microvegetals. Sensacional. Si bé és cert que és un tipus de preparacions que sovinteja en els menús, aquest està per sobre de la mitjana dels que he pogut tastar mai. Del milloret quant a textura de la carn, que es desfeia. Molt bona presentació i acompanyament. Llàstima que la coca havia perdut el cruixent, però tota la resta compensava amb escreix aquest petit detall. 




- Per rematar, unes postres a base de xocolata en textures amb peres osmotitzades al romaní i torró. Postres divertides, a l'altura de la corrua dels plats precedents, i gens pesat, al contrari, em va semblar lleugeret i fàcil tot i que ja no quedés gaire marge de gana.



I cafè, que no falti, ben servit.


Per beure, vam fer tant el blanc com el negre (i el cava final) amb Aïda, de Vives Ambròs, uns vins de proximitat, Vins de Montferri, de la D.O. Tarragona. Estaven força bons.





I el pa, també va complir, i de quina manera. Crec que prové de la Fuliola. Estava boníssim també.


En definitiva, una experiència boníssima amb tot aquest recorregut de plats diferents, amb producte, autèntic protagonista, i amb tècnica al darrera, autoria, modernitat, cura en la presentació, i sempre bon servei, ràpid, eficient, atent.

Aquest menú per a grups, Capritx, té un cost de 36 euros, tot inclòs, molt raonables.

Una nova troballa a Terres de Lleida, per tornar-hi i seguir tastant propostes de l'Enric Millà, potser ja de cara a la tardor i hivern.

Salut!

(Data de l'àpat: dimecres, 14 de juny de 2017)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada