diumenge, 24 de setembre de 2017

Conill al romesco i albergínia. Vi La Moderna (Morenillo) (D.O. Terra Alta)

Amb el mig conill enorme que ens va quedar de la recepta que vam fer de conill al vermut (aquí, la recepta), hem volgut també de cuinar-lo d'una manera que encara no havíem fet mai i que teníem força ganes de tastar: al romesco. I ens ha encantat...

I hi ha un vi molt especial que encara ens ha arrodonit més el plat: La Moderna, monovarietal de Morenillo, autòcton de la Terra Alta, i que vam conèixer per primer cop de la mà del seu viticultor, en Josep Maria, del Restaurant Nou Moderno, de Vilalba dels Arcs (aquí, el post del dinar que hi vam fer)


Ingredients:

- Mig conill de 2'5kg o un de "normal"
- 2 cebes tendres
- 3 pastanagues
- 1 albergínia
- 30ml. vermut
- 400g de tomàquet
- 3 nyores
- 1 all
-40g avellanes
- 40g ametlles
- 50ml. oli
- 15ml. vinagre xerès
- Fetge de conill
- Farina
- Sal
- Pebre
- Oli

Elaboració:

Primerament, comencem elaborant el romesco posant els tomàquets a escalivar a la xurrasquera (si no, al forn a 180º) durant una mitja hora, juntament amb un all encamisat. Quan ho tinguem a punt, pelem i turmitzem amb la fruita seca i les nyores que haurem tingut en remull un mínim de 12 hores (o bullides uns minuts). L'oli, l'anem incorporant a raig perquè emulsioni més bé.






Paral·lelament a la preparació del romesco, comencem marcant el conill a foc fort, prèviament salpebrat i enfarinat. Retirem i reservem.




A la mateixa cassola, saltegem i potxem una mica les cebes, tallades en juliana. Hi afegim tres pastanagues tallades a rodelles prou gruixudes perquè no se'ns acabin desfent amb la cocció. Hi afegim també una albergínia tallada a bastons.




Quan tinguem tot ben potxat, mullem amb 30ml de vermut, que ens aixecarà tots els sucres de la base de la cassola i, a continuació, hi reincorporem el conill. 

Mullem amb el romesco (si no en tenim prou, hi afegim brou de pollastre o aigua), corregim de sal i pebre i deixem coure almenys una hora (en el meu cas força estona perquè és un conill molt grandot i de carn més dura).






Si deixem reposar, encara queda més bo i gustós. 

Emplatem i gaudim d'un platàs, de debò, força bo. Imprescindible un pa de bona molla per sucar i no deixar-ne ni una engruna al plat.






I maridem amb La Moderna 2014. Un vi que ens ha enamorat, sobretot a mesura que ha anat despertant del seu llarg temps d'ampolla (segurament, no ens podíem haver estalviat tant de temps de guardar-lo a la nevera de vins) però ha sigut un espectacle com a cada copa, a cada glop, s'anava despertant i cada cop s'anava fent més amable, més fruitós, sense abandonar un rerefons vegetal i balsàmic. Excel·lent companyia per al nostre conill al romesco.

imatge agafada del blog d'en Ramon Roset


Salut!


2 comentaris:

  1. El conill és una carn que m'agrada molt, Albert. Aquesta proposta teva m'encanta! Que bo ha de ser!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, si t'agrada la carn de conill, t'aconsello que tastis la del "conillot" tal com li dic jo, un conill força gran que té un gust més pronunciat. Cal més cocció però finalment queda ben tendre.
      Abraçada!

      Elimina