dimecres, 7 de juny del 2017

Celler Can Morral del Molí (Ullastrell, Vallès Occidental, Barcelona)

A tocar d'Ullastrell, a cavall entre les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental, hi ha una finca enclavada en un entorn de bellesa singular que des de fa uns 400 anys es dedica al conreu de la vinya i de l'olivera, dues de les produccions més característiques del país i per extensió de l'arc mediterrani. Visitem Can Morral del Molí.


Temps enrere, venien la collita del raïm a Codorniu però des de fa 7 anys arriba la reconversió del seu projecte vitivinícola, posant en valor les vinyes velles i construint el seu propi celler, amb l'objectiu d'obtenir i expressar l'excel·lència de tot allò que el territori pot oferir, especialment en olis i vins. I, a més, potenciant sobretot totes aquelles varietats autòctones del territori, com ara Xarel·lo, Macabeu o Sumoll, sense renunciar a varietats que s'hi puguin haver adaptat bé com Chardonnay o Cabernet Sauvignon.


Tot això és el que ens va explicant en Xavier Morral i la Maria Font, les dues persones que porten aquestes finques i a qui teníem força ganes de visitar després d'haver tastat, temps enrere, alguna de les seves referències vinícoles a Human Vins o el seu excel·lent oli a la festa de l'oli d'Ullastrell. 


En arribar, tot just abans de començar el passeig per les vinyes, en un radiant matí primaveral, coïncidim i saludem a l'Artur Martínez, xef propietari del restaurant Capritx de Terrassa, qui també està al darrera del projecte, juntament amb l'enòleg Ruben Parera, i que també evidentment n'ofereix el producte als clients de casa seva. 

L'Artur Martinez, sortint del celler amb la primícia del vi bullit en mà, que havia d'anar a oferir aquell mateix dia a un grup de clients

Tenen un total aproximat de 10ha. de vinya, conreada i vinificada en ecològic, sense addició de sulfits. De cada parcela, una vinya (amb l'excepció del preciós amfiteatre) i de cada vinya, un vi. Plantació en vas, amb cobertura vegetal. 


El respecte per la biodiversitat de la zona és màxim. És un terreny privilegiat en boscos, matolls, sembrats, conills, aus rapinyaires... No hi ha corcs a tractar i la viticultura ho agraeix. Tenim el privilegi de passejar per una zona on hi havia força hectàrees dedicades al conreu de la vinya per fer vins de qualitat. Sense anar més lluny, en Xavier ens explica que el 1929 Can rodó i Montmany guanya dues medalles d'or per un vi de Xarel·lo de la zona.

En olis, treballen la becaruda (oliva en forma de bec), com a varietat també autòctona del territori. Aguanta molt bé agressions com la del repilo. En surt un oli ben potent: L'Oblit. Són oliveres centenàries, no n'hi ha de noves, molt ben adaptades a la zona. 



Veiem la Vinya del Xesc, de Macabeu, d'uns 60 anys d'antiguitat, l'origen del Martialis blanc. Se'n fan un total de 2.000 ampolles i el raïm fermenta parcialment en botes d'acàcia, amb un treball de battonage de 6 mesos que li donarà més volum i cremositat.


Arribem al tros més espectacular de tots, d'una bellesa comparable al resultat un cop feta la verema i vinificat el seu raïm: es tracta de l'Amfiteatre, una vinya vella d'uns 85 anys, en coster, que arreplega barrejades les dues varietats que donaran lloc a un vi ben singular: el Martialis vermell, a base de Sumoll i Xarel·lo. Els ceps estan barrejats i es complementen: mentre que una aguanta molt bé la sequera, l'altra ho fa amb els fongs i, per tant, d'aquesta manera s'assegurava com a mínim una de les dues collites a l'any (filosofia vitivinícola clàssica pre-filoxèrica). Es verema i es vinifica conjuntament, amb la pell del Sumoll que li donarà el color vermell, amb llevats autòctons. Les maduracions, però van diferents. 



La producció del Martialis, de tan sols unes 1.300 ampolles, fa que sigui ben bé una joia. Hi ha la vinya que hi ha, i el rendiment està entre el kilo i el kilo i mig per cep.



Aquest Amfiteatre és un lloc on t'hi voldries quedar una llarga estona: aquell racó, atrapa de valent.


Tornem cap al celler, on ens espera la Maria, que se sumarà al tast que fem dels dos Martialis, directament de la tina: estaven ben vius, fins i tot elèctrics, però ja se'ls podia endevinar tot el seu potencial.



Amfiteatre 2016




Els altres dos vins que elabora Can Morral són els joves el Quico (Ulldellebre) i la Quica (Xarel·lo). A més, també elaboren escumós Clàssic Penedès, del qual ofereixen dues referències: un de 15 mesos i un altre de 24.


I no podem oblidar la gamma dels anomenats "vins rars", i menys encara un dia com el que vam fer la visita, on vam poder tornar a tastar en primícia el seu vi bullit, com a vi dolç tradicional casolà, en què el most es posa a foc a reduir per concentrar sucres i després es vinifica.

Gràcies per l'acollida i per haver-nos donat la possibilitat de gaudir directament dels vostres vins tot trepitjant in situ el terrer on neixen, i parlant directament amb vosaltres, unes mans que els treballen amb gran dedicació, passió i cura.


Ara ja només falta completar l'experiència amb una visita de grup amb dinar i sobretot amb els vostres vinassos.


Salut!

(Data de la visita: divendres, 7 d'abril de 2016)


divendres, 2 de juny del 2017

Shawarma amb samfaina i salsa nam-jim satay de cacauets i tamarind

En aquesta recepta proposo un sopar ràpid i informal que parteix d'una idea i elaboració àrab però que he adaptat en funció del que tenia una mica més a mà.


Tot i que no seria precisament el paradigma del Shawarma tradicional, em permeto d'anomenar-lo així perquè la carn està macerada seguint aquesta elaboració.

Ingredients:




Per al marinat
- 250g de filet de bou tallat a tires mitjanes
- 1 ceba en juliana
- Julivert
- Pebre blanc
- Pebre negre
- Tahín
- Nou moscada
- Clau
- Cilantre
- Canyella
- Oli
- Vinagre de vi negre
- Sal
Per a la salsa:
- 225ml llet de coco
- 125g cacauets torrats
- 75g sucre
- 1 cullerada petita de sal
- 3 cull. soperes de pasta de tamarind
- 2 cull. soperes de curry vermell
- Aigua (opcional)
- 2 cull. soperes d'oli
- Xili en pols (opcional si es vol picant)
Per acabar:
- Pa pla tipus Chapati (aquí, la recepta)
- Enciam
- Tomàquet
- Samfaina

Primerament, marinem la carn en un vol durant un mínim d'un parell d'hores o, més bé encara, tota una nit a la nevera, ajuntant tots els ingredients de la marinada. 


Per fer la salsa, piquem els cacauets i reservem. En una paella, posem a foc suau el curry. Hi afegim la meitat de llet de coco, de mica en mica, per anar deixatant la pasta de curry. Hi incorporem els cacauets picats, la pasta de tamarind, el sucre, la sal i una mica de xili per donar-li el puntet picant.

Hi afegim la resta de llet de coco i barregem bé. Deixem bullir durant uns 10 minuts. Quan la salsa comenci a estar a la textura desitjada, napant, retirem del foc. Si ens queda massa sòlida, l'allarguem afegint-hi aigua. Reservem.

Un cop la carn marinada, la saltem amb tots els seus sucs i la resta d'ingredients que teníem al bol en wok o paella a foc viu.


Per a l'"emplatat": obrim o estirem el pa de pita, que farcirem amb una capa d'enciam, tomàquet i samfaina. Finalment, a sobre, hi posem la carn i salsegem amb la nostra nam-jim satay, que té un gust un punt agredolç de final picant, per al meu gust exquisida i molt bona acompanyant d'aquesta versió de shawarma.



Salut!



Pa Chapati

Per fer aquest pa pla característic no només de la Índia sinó de bona part del món àrab, he seguit la recepta que Iban Yarza té publicada en el seu llibre Pan Casero.


Aquests pans són molt versàtils perquè ajuden en molts casos a completar o plats per fer-los més complets nutricionalment, per exemple aportant hidrats de carboni a un plat proteix fet a base de carn o peix, amb o sense salsa, saltat o estofat... A més, va molt bé com a suport d'aquest menjar, actuant de plat.

Estem, a més, davant d'un pa que no porta llevat i, per tant, serà ràpid de fer, i que no necessita del forn sinó només del foc (antigament, tradicionalment, es coïen enganxats a les parets dels forns com el tandoor), fet que s'agraeix ara que ve la calor. Per tant, pa que en podríem dir ancestral, prehistòric, que ens connecta amb els avantpassats més remots de la nostra espècie.

Ingredients:


- 200g farina panificable
- 200g farina integral
- 240ml aigua
- 6g sal
- Oli (per a les mans)

Elaboració:

Barregem tots els ingredients (a excepció de l'oli). No amassem gaire sinó integrar-ho bé tot. Deixem que reposi 10 minuts fins que la massa hagi assumit tota la humitat i no se'ns enganxi a les mans. 

Ens mullem les mans amb oli, sense miraments, a dojo, i aixafem la massa durant mig minut per transferir-lo a la massa. Deixem reposar 10 minuts més.

Dividim la massa en porcions que bolejarem de 80-100 grams. Les estirem amb el corró fins que facin uns 20cm de diàmetre. Ens podem ajudar per estirar-les passant la massa d'una mà a l'altra, com el gest tradicional dels pizzers.




Aleshores, escalfem la paella a foc viu, marquem amb els dits cada disc de massa estirada (perquè no s'infli com una pita) i la posem a la paella uns dos minuts per cada costat. A mesura que les anem reitrant del foc, les cobrim amb un drap perquè no s'assequin. Com més les estirem, més fines ens quedaran, evidentment.





Els que s'inflen una mica a mode de pita, es poden farcir perfectament

Ja podem les podem utilitzar, per exmeple, per a un Shawarma (aquí, la recepta). A mi m'han quedat una mica inflades, que ja em va bé per a determinats plats. Si es volen més primes, cal dedicar més estona a estirar-les amb el corró abans de coure-les.

Congelen i descongelen bé. Per tant, no tinguem por de fer-ne quantitat. Per donar-les elasticitat, és una bona tècnica passar-les una mica pel microones. Si, en canvi, les volem cruixents, les podem escalfar superficialment a la torradora (o al forn).

Salut!

divendres, 26 de maig del 2017

Trena de massa dolça de pa integral farcida d'avellanes, nous i panses

Presento una d'aquelles elaboracions panarres que triomfen a la primera: està boníssima, és força saludable perquè no abusa de greixos i no és excessivament complicada de resoldre, al marge del format, que pot tenir algun inconvenient sobretot si es passa una mica de fermentació.



A més, és versàtil i si eliminem la mel i el sucre de la massa, podem fer el mateix però en versió salada (jo ja ho he provat i queda excel·lent també).

Ingredients:


- 15g de farina de nous (o nous esmicolades)
- 50g farina integral
- 225g farina força
- 3g sal
- 25g mantega
- 10g sucre moreno
- 15g mel
- 80g llet
- 1 ou (M)
- 10g llevat
Farcit:
- 20g avellanes
- 110g nous
- 40g panses
- 20g mantega
- 20g mel
- 20g sucre moreno
- Pessic de clau d'olor
- Pessic de nou moscada
Glassa:
- 2 parts de sucre per una d'aigua
- raig de suc de llimona

Elaboració:

Amassem tots els ingredients excepte l'ou i la mantega, que afegirem a poc a poc un cop el gluten s'hagi començat a desenvolupar (el greix en dificulta la formació). Si convé, hi afegim una mica més de llet. Cal que la massa estigui ben treballada, que es desenganxi bé del recipient on amassem, però que es noti lleugerament humida, més que no pas seca.


Fermentem en bloc durant 2 hores, fins que hagi doblat el volum.


Desgassifiquem i estirem amb l'ajuda del corró, en forma de rectangle, tan gran com la placa de forn comuna, aproximadament.


Un cop estirada, la farcim amb la barreja que farem de les nous, les panses, les avellanes, la mantega i la mel, que ens quedarà com una mena de pasta que haurem de distribuir per tota la superfície de la nostra massa de pa.


Com si fos un braç de gitano, enrotllem la massa pel costat ample. El posem sobre la safata de forn i el deixem reposar 10 minuts.





A continuació, tallem transversalment el braç, en dues meitats, que són les que haurem de trenar un cop unit un dels extrems. Convé tensar mínimament perquè ens aguanti la forma durant la segona fermentació (a mi se'm va desfigurar una mica la trena per no tensar prou i potser per fermentar massa).





Fermentem per segon cop fins que pràcticament dobli tamany (jo el vaig tenir gairebé tres hores, però és preferible no esperar tant perquè no se'ns sobrefermenti i per assegurar-nos que la trena no perdi la forma que li havíem donat).


Enfornem a 180º sense ventilador durant uns 27 minuts, fns que agafi un bon color i per tant estigui ben cuita la trena. Mentrestant, amb dues parts de sucre per una d'aigua i una mica de suc de llimona (perquè no solidifiqui un cop freda), fem la glassa: ho posem en un cassó al foc fins que bulli durant uns 5 minuts, fins que espessi una mica i sigui untable.




Quan surti del forn la trena i la glassa sigui tèbia o freda, pinzellem la nostra tena per donar-li una brillantor que la faci més atractiva.




I ja tenim esmorzar de campions per a dies...




Salut!

(Recepta basada en una de l'Iban Yarza)