divendres, 26 de setembre de 2014

Conill al vi negre

Aquesta recepta ha agradat força a casa. El conill és una de les carns més saludables nutricionalment ja que aporta proteïnes sense incorporar pas gaire greix i, per acabar-ho d'adobar, té un preu ben raonable i, el més important, és boníssim. A més, la forma de cuinar-lo que avui presentem necessita molt poc oli i, en canvi, sí força verdura. Per tant, dóna com a resultat un plat interessant des d'un punt de vista dietètic.

La recepta és d'allò més assequible de fer perquè demana uns ingredients força comuns al rebost i perquè no suposa cap complicació tècnica.

Ingredients:

- 1 conill sencer trossejat
- 2 pastanagues
- 4 dents d'all
- 2 tomàquets madurs
- 1 pebrot vermell
- 2 cullerades d'oli
- polsim de farina
- polsim de sal
- polsim de pebre negre
- polsim de comí mòlt
- polsim de clau mòlt
- 1 got de vi negre

Elaboració:

- Primerament, salpebrem i daurem el nostre conill en una paella amb una mica d'oli. Reservem.



- Pelem, piquem i daurem l'all en el mateix oli. A continuació, hi afegim la ceba picada, salem el conjunt, i deixem potxar a foc baix fins que la ceba sigui transparent.

- Hi incorporem el pebrot i les pastanagues, també picats, i tot plegat ho mantenim al foc fins que aquests ingredients siguin cuits.



- Un cop ho tenim, hi posem un singer de farina, un pensament de comí, i encara un altre de clau mòlt. Removem una mica i hi afegim el parell de tomàquets picats.

- Quan l'aigua de vegetació del tomàquet haurà reduït, hi tornem a posar el conill i reguem amb el got de vi, que no caldrà que arribi a cobrir. Tapem i deixem coure lentament la carn durant aproximadament una mitja hora, durant la qual girarem un cop els trossos de carn perquè es coguin uniformement.





- Finalment, tornem a retirar el conill passem la salsa per un xinès per tal que ens quedi sense entrebancs. Un cop la tenim, la reincorporem a la paella juntament amb el conill, la deixem a foc suau 5 minuts més i ja tindrem el nostre conill preparat per emplatar.



Només resta gaudir-lo acompanyat d'un magnífic vi negre, en aquest cas, el que ens restava del Psi 2011, del Dominio de Pingus, DO Ribera de Duero. Un vi excel·lent, rodó, molt equilibrat, amb poca presència en boca de la fusta i llarg. Quina llàstima que se'ns acabés aquesta joia que havíem obert el dia abans... I pel que fa al conill, quedà tendre i ben gustós, una mica banyat en la salseta de viperò en la seva justa mesura.




Salut!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada