dissabte, 20 de setembre del 2014

Restaurant Semproniana (Eixample, Barcelona)



Teníem ganes d’anar al Semproniana, sobretot perquè m’agrada la personalitat i la manera de fer que té la seva xef, l’Ada Perellada, que fins aleshores coneixia tan sols virtualment a través de les xarxes socials i també de la ràdio i la televisió. Acostuma a desbordar rauxa, no amaga la passió per la cuina i pel producte, per les receptes tradicionals però amb tocs i introducció d'ingredients que no ho són tant, i per donar com a resultat uns menús força equilibrats nutricionalment a banda de bons i interessants, és clar.


La sala és força original. Disposa de diferents espais, amb diferents ambients i motius decoratius. En aquest sentit, està força recarregada però sense arribar a atabalar. L'espai entre les taules és suficient i l'ambient que s'hi respirava posava les bases per poder gaudir d'un sopar tranquil i agradable ja que, tot i que hi havia força gent, en cap cas hi havia excés de soroll.

Doncs bé, hi vam anar a sopar fent ús de la T-Semproniana, és a dir, una targeta bescanviable per 10 sopars de dimarts a dijous, valorada en 100 euros. Em sembla una excel·lent opció perquè no és personal ni nominal sinó que es pot compartir i té una durada d’un any des de la primera validació. Està tot inclòs, a triar entre dos plats de primer i de segon, tres de postres, una copa de vi i pa.



Vam sopar d’allò més bé:



Primers:

-   - Coca de recapte amb formatge i verduretes. Estava molt bona. Massa casolana i producte que s'endevinava ben fresc i cuit al punt.


-       - Brioix salat amb salsa de ceps. Em va semblar tot un encert treure el brioix del seu hàbitat natural de les postres i rescatar-lo per a un entrant salat, molt ben acompanyat per la salseta i els pinyons.


Segons:

-       - Peix blanc (no recordo exactament quin era!?) amb salsa de gambes. Boníssim, confitadet. No coneixíem encara el peix en qüestió i, si més no, en tastar-ho en aquest plat, ja ha passat a la nostra nòmina de peixos a tenir en compte. Estava com confitada, fet que li aportava aquella textura laminada que acostumem a buscar en el bacallà.


-        - Confit d’ànec amb mango i salsa de cireres. L'ànec es desfeia, el gust era pronunciat i estava molt ben matisat amb la salsa i amb el contrapunt dolç del mango.


I per postres:
-          
      - Pastís de pastanaga amb mango i maracuià. Amb un toc refrescant deliciós.



-       - Pastís de xocolata. Intens. Un bon punt i final a aquest sopar que, per a nosaltres, a més, va ser especial perquè celebràvem haver culminat, tan sols quatre dies abans, un cop de timó important en la nostra vida, que ara ens duia de retorn a la ciutat.


Per cert, tant el pa com el vi, també foren ben bons. En vam fer una copa de blanc i una de rosat, Ca n'Estruc, DO Catalunya. Era senzill però ben correcte per acompanyar tots aquests plats.


Encara ens en queden quatre viatges a la T-Semproniana i de ben segur que els utilitzarem, no trigant pas gaire. Per tant, ens hem quedat amb ganes de seguir tastant la cuina que elabora l'Ada, qui en persona vam comprovar, després de xerrar 5 minuts amb ella en acabar el sopar, que és ben bé com es mostra virtualment: la mateixa alegria, energia i, encara més, passió per allò que fa.

(Data de l'àpat: dimecres, 30 de juliol de 2014)



11 comentaris:

  1. moooltíssimes gràcies per el post!!! és magnífic! aquí estem per tot el que us convingui
    Ada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ada, em sabries concretar quin peix podria haver estat aquest del nostre sopar? És que ens agradaria incorporar-lo a la "llista" de peixos a tenir en compte a l'hora d'anar al mercat...

      Elimina
  2. No sabia lo de la T-10 i... Semproniana sempre sorprèn amb idees innovadores... :)

    És un lloc que conec dels seus principis de quan jo treballava a Balmes-Rosselló i em quedava a prop.

    Hi vaig tornar ara deu fer 2 o 3 anys i el projecte seguia en plena forma.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot s'hi fan tallers de cuina per a adults i també per als nens per deixar que els pares mengin tranquils. I la iniciativa de la S10 Semproniana trobo que és molt bona estratègia tant per als clients com suposo també que per al negoci.
      Salutacions!

      Elimina
  3. Doncs jo porto temps també sentint meravellas del seu restaurant i li tinc moltes ganes. He llegit bonísimes crítiques i tot i que no conec a l'Ada, també tinc la sensació que em cauria genial. Només em cal trobar a algú que m'acompanyi i m'hi vaig de cap. Quina bona pinta tot^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo estava com tu fins que finalment hi vaig anar. Ja diuen que el bo es fa esperar, oi? Quan hi vagis, ja diràs com ha anat!
      Salutacions!

      Elimina
  4. Nosaltres el vam visitar fa uns mesos després de tenir-ho pendent durant molt de temps. Ens va encantar, tant el local, com la cuina com la mateixa Ada són extraordinaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, realment, els comentaris sobre aquest restaurant són força coincidents en tots aquests sentits: local, cuina i xef.
      Salutacions!

      Elimina
  5. M'he quedat molt sorprès amb el preu d'aquesta targeta. Sempre em pregunto perquè cap dels restaurants que tinc pels voltants de la feina, tenen iniciatives d'aquesta mena. Si trobés algun que ho fes, i que a més, fos de qualitat com sembla aquest, potser em tornaria a plantejar quedar-me a dinar...

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, realment és sorprenent i en aquest cas trobo que val molt la pena (no com en d'altres malaguanyades experiències que ja havíem comentat...).
      També cal dir que la targeta és només vàlida per a sopars de dies laborables...
      Salutacions!

      Elimina
  6. Em va quedar pendent de fer el post i m'ha fet gràcia llegir el teu. Realment, un post molt encertat i que comparteixo, doncs vaig ser una de les afortunades d'estrenar un dels tiquets d'aquesta T-10 Semproniana. Un espai original, una xef molt propera i un menjar deliciós! Per repetir.

    ResponElimina