dimecres, 14 de gener de 2015

Restaurant Sak (La Llagosta, Vallès Oriental)

Dinar familiar de reis al Restaurant Sak. Ningú no el coneixia però els sogres n'havien sentit a parlar bé. Resultat: nefast, tot i senyalar a peu de menú, ben gran, que és un establiment recomenat per Tripadvisor.

Teníem reservat un menú a triar entre sis opcions de primers, cinc de segons i tres de postres. Tot just per 19 euros, begudes a part. Si més no, sobre el paper, feia bona pinta.



Primer contratemps: a nosaltres, que érem cinc, ens situen dins d'un menjador privat ja ocupat per una taula immensa i plena d'un altre grup familiar però el triple de voluminós que el nostre (encara bo que no eren especialment escandalosos). La nostra taula, és clar, que estava posada a calçador en una cantonada del menjador, es quedava curta per a cinc i vam estar d'allò més estrets, és a dir, força incòmodes (allò de fotre-li sense voler copets de colze al del costat i de rebre'n cada cop que s'ha de tallar alguna cosa, com el pobre rellom que no havia manera de tallar de tant dur com me l'havien deixat).

Primer plat: arròs caldós de marisc. Sí, era arròs i era caldós. Ara bé: de marisc? Per començar, de les tres racions servides, totes tenien una gamba excepte la meva. Per continuar, i el més greu: l'arròs estava a punt d'arròs amb llet, és a dir, extrafet, pastosíssim. Encara més: el fumet en què navegava aquella pasta no tenia gust de res. No sé si era fumet o era aigua, francament. El que no pot ser és que et venguin un arròs de marisc i aquest element amb prou feina el trobis al plat ni al paladar.



Un altre primer plat que va circular per la taula va ser l'esqueixada de bacallà. Visualment atractiva però, pel que s'hi va comentar, no estava clar que allò fos realment bacallà sinó algun altre peix blanc ja que amb prou feines tenia gust.



Segon plat: rellom (solomillo) ibèric a la mostassa antiga. Ració escassa però el pitjor del plat va ser que, tot i haver avisat que el volia poc fet, em van portar una sola de sabata, amb la qual cosa, al meu entendre, el producte perd tota la seva gràcia, per molt ibèric que fos. La salsa, el més bo de tot plegat, no estava pas malament.



Un altre segon plat que vaig veure a taula va ser el bacallà amb salsa verda i cloïsses. Novament, dubtes sobre el bacallà. Sí en tenia la textura, no pas el gust. La salsa verda, massa diluïda per al meu gust.



Més bé estava el fricandó de vedella amb bolets, sobretot per la tendresa de la carn.



Postres: mousse de iogurt amb coulis de maduixa. Aquella mousse, a jutjar pel gust que tenia, contenia més nata que no pas iogurt.



Per beure, vam liquidar dues ampolles de cava Vallfornès, que va entrar bé. Potser, el millor de tot el dinar.

Tot plegat, va sortir a uns 25 euros per cap: massa per al que vam menjar.



I fins aquí el que va donar de sí el dinar de reis de 2015. No repetirem. Sort que en sortir, un cop a casa, ens esperava el tortell de cada any, de la pastisseria Pi, de La Llagosta. Allò sí va aconseguir endolcir el mal regust que ens deixà el dinar d'una estona abans.



Salut!

(Data de l'àpat: 6 de gener de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada