dimarts, 7 d’abril de 2015

Restaurant La Tastaolletes (Sant Antoni de Calonge, Alt Empordà)

Baixant diumenge del sud de França, a la prèvia, ja vam decidir de reservar per fer parada i fonda en aquest petit restaurant a primera línia del passeig marítim que enllaça Palamós i Calonge. N'havíem sentit a parlar bé i teníem ganes de dinar en plan platillos, amb la voluntat que fos més lleuger que un àpat tradicional i a l'ús, ja que la gana no era pas desfermada després del grandiós tiberi del dia abans al Trull d'en Francesc.



Hi havia taules fora i dins. Vam optar per seure sota cobert ja que el vent era una mica molest. Les dimensions de la sala són força reduïdes, amb molt poca capacitat per acollir gaire gent a l'hora. Decoració molt personal, diferent, extravagant. Em va agradar. Servei molt bo, amb bona explicació introductòria a la seva proposta gastronòmica: es pot optar per escollir platillos a la carta, o bé optar per diferents menús: un de 19 euros i un altre de 39 euros (aquest darrer, pensat per compartir). A banda, petita carta de vins, tots ells de proximitat comarcal (D.O. Empordà) i amb un preu força interessant. També disposen d'una petita carta de cerveses artesanes, catalanes. Sempre, com a mínim en relació amb els vins, amb preus força moderats.














Finalment, després de donar-hi unes quantes voltes, vam triar 7 platillos a compartir més un altre per postres:

- Tartar de tonyina al wasabi. Correcte, però per al meu gust, poca presència de la tonyina que, d'altra banda, la vaig notar poc crua.


- Tartar de salmó fumat. Amb gust més pronunciat i preponderant del peix, amb més textura i presència de l'ingredient principal.


- Croquetes de formatge i ceba caramel·litzada. Amb un cert regust de formatge, sí, però no em van dir gaire res més.


- Llapis de calamar amb la seva tinta i allioli de julivert. Força bo, tant com escàs.


- Pastís de peix de roca amb salsa de gambes. Fluixet tant el peix com la salsa. Més que pastís, el peix estava esfilagarsat, poc quallat.


- Pollastre Masala. Desproporcionat el volum d'arròs respecte al de pollastre, per bé que el tastet va agradar.



- Caneló de foie amb salsa de siurenys. Probablement, el més bo de tot el tastet, tant el caneló, al punt de melositat, com la salseta. De llagrimeta!


- Quatre textures de fruita de la passió. Postres en gotet divertides i refrescants.


Tal com es pot veure a les fotografies, és destacable l'acurada i atractiva presentació de cadascun dels platets, un detall a tenir en compte. Tanmateix, un altre detall evident, és l'escassetat de cada ració, que jo crec que no arriba a ser suficient.

Quant al vi, l'Heus rosat, molt bo, amb bon equilibri entre dolçor i sequedat o acidesa, i amb cert domini de la fruita vermella. Ideal per combinar un àpat com aquest del Tastaolletes. No ens la vam acabar però ens vam facilitar que ens la portéssim cap a casa.



Gràcies a una promoció d'internet, vam sortir a 20 euros per cap, un preu al meu parer una mica excessiu per al que vam poder-hi menjar. N'esperàvem sortir més satisfets.



Salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 8 de març de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada