Restaurant Goiko Itturri (Astigarraga, Gipuzkoa, Euskadi)

Erretegia Jatetxea Goko Itturri

Foru Enparantza, 8. Astigarraga

http://goikoitturri.com/

La primera escapada d'enguany ha estat al País Basc, i l'hem volguda fer ara al gener per aprofitar de ple l'inici de la temporada de la sidra, del txotx!. A més, hi acostumem a anar cada any però en 2015 ens van posar falta i això ho hem volgut resoldre ràpidament, vés quin sacrifici... Evidentment, el motiu bàsic era el de beure i menjar bé, sense que faltés en aquest cas un alt component vivencial en relació amb la cultura i moviment sidrer (potser se n'hauria de dir "sidral"). Aquest tema, el deixem per a un futura entrada al blog, que farà referència a la Casa Museu de la Sidra i a Petritegi.

Aquí ens centrem en el primer àpat d'aquesta escapada, que va resultar ser el millor. Vam anar a petar a la capital de la sidra giputxi, a Astigarraga, i concretament al restaurant Goiko Itturri, que me l'havia recomenat el blog amic de Los Placeres de Pepa, ara farà uns mesos: gràcies!

Vaig pensar que hi aniria i la vam encertar de ple. Un espai on ens vam trobar molt tranquils, ens vam sentir molt ben atesos, i vam dinar de traca i mocador per un preu altament competitiu. Agafem el pitet que comencem:

- Per trencar el gel ens van servir una amanida russa gentilesa de la casa que va obrir-nos encara més la gana. Era el dia d'arribada i després de la kilometrada, ja necessitàvem nosaltres també benzina.

Per cert, el servei de pa, excepcional. Crec que és fet a casa mateix.

- Pebrots farcits de bacallà. D'entrada, espantava tanta salsa de tomàquet, una mica massa líquida per al nostre gust. Però si deixem de banda això, tant els pebrots com el farciment, molt generós, estaven boníssims. 

- Pastís de txangurro. Quan el cambrer ens va dir que fora de carta hi havia aquest pastís, no ho vaig dubtar ni un segon i el vaig demanar. Gran encert. Un pastís molt lleuger, esponjós, però alhora de gust potent de peix, amb una salseta per sobre que encara el reforçava més.

- Lluç a la planxa. No recordo haver tastat un lluç tan fresc com aquell que, fet a la planxa, es desllomava fàcilment en làmines, com si d'un bacallà confitat es tractés. Estava de conya.

- Kokotxes arrebossades. De nou, fora de carta, i no vaig dubtar-ho. Aquest no només va ser el plat de l'àpat sinó de tot el cap de setmana per terres basques. Mireu quina quantitat i imagineu-vos com de bones eren: es desfeien a la boca sense quedar pas desdibuixades per l'arrebossat, que era força lleuger i ben sec de qualsevol excés d'oli. Un plat de luxe i que desitges que no s'acabi mai. Me'n va deixar empremta.

- Per postres, pastís de formatge Idiazábal. El vam compartir perquè la gana ja justejava. Rebó com a cirereta del pastís.

Per beure, vam fer una sidra Petritegi, que de les que vam tastar al llarg de l'escapada, va ser la que vam trobar més bona i equilibrada d'acidesa i fruita.

El compte, molt i molt raonable, i més encara amb el descompte de la targeta Restopolitan: vam sortir per 21 per cap (haurien estat uns 32 euros per cap sense aquesta promoció). Cafè, aigua i sidra inclosos.

Osasuna!

(Data del dinar: divendres, 29 de gener de 2015)