Aprofitant, un any mes, la Mostra de Vins de l'Empordà, enguany ens vam inclinar per visitar un celler que tan sols coneixíem de vista, cada cop que havíem anat a la Cooperativa de Garriguella. Mas Llunes està ben bé al davant.
La visita va ser molt ben conduïda per les dues noies del celler (no recordo el seu nom!). Amb la primera, vam fer el clàssic recorregut que començava per les vinyes situades justament dins del recinte del celler (per bé que en tenen més, com per exemple a Vilamaniscle, les més antigues), i continuava per les instal·lacions.
Vam tenir la sort, és clar, de veure en marxa tota la maquinària i els operaris, en plena feina de verema.
Per acabar, no podia faltar el tast d'uns quants dels seus vins més representatius, que ja avanço que ens van agradar bastant:
- Àuria 2014. Un blanc fet a base de moscatell de gra petit, amb un punt dolç aportat per la mateixa varietat com perquè s'atura la fermentació congelant els tancs. Fantàstic com a aperitiu i per acompanyar algun formatge tendre.
- Nívia 2014. Un altre blanc però ben diferent. Cupatge de garnatxa blanca, garnatxa roja (autòctona de l'Empordà), Macabeu i Samsó blanc. Aquest darrer, molt poc habitual, que jo sàpiga. Doncs bé, aromes torrats accentuats, fins i tot de cacao i de pinya madura. Sedós. Es nota el pas per bota amb les mares. Boníssim. Potser, el que més em va agradar de tot el tast.
- Cercium 2013. Vi negre amb cupatge de garnatxa negra, samsó, syrah i cabernet sauvignon. Aromes silvestres. Li vam notar molt la fruita i en el fons la mica de fusta de la bóta on va ser durant tres mesos.
- Rhodes 2011. Vi negre a base de Samsó, Sirah, Garnatxa negra i Cabernet Sauvignon. Aquest ja va passar 10 mesos per bota i són presents les notes d'espècies i regalèssia. Força bo també.
- Emporion 2008. Vi negre de Cabernet Sauvignon i Garnatxa negra. Fantàstic. 12 mesos de criança en bota i posterior criança en ampolla li confereixen un color pell de ceba ja característic dels vins de guarda. Fruita madura, molt acompotada, espècies... però molt fi i rodó. Una delícia.
- Garnatxa Solera. Vi dolç monovarietal de Garnatxa Roja, que li ha valgut el premi Vinari d'or 2013 al millor vi català. És sensacional la dolçor no embafadora. Té 10 anys de pas per bóta de roure francès. Era com beure alguna cosa així com poma al forn.
A més a més, vam poder tastar l'oli d'oliva verge extra Clos de la Torre, amb les varietats Argudell, Picual i Frantoio. Intensi fragant. Ens va agrdar força també.
Diguem-ne que vam sortir contents, en el sentit literal, perquè va ser una visita molt ben plantejada, molt ben guiada i amb un tast final molt ben complet, així com en el sentit figurat de la paraula.
Gràcies, salut, i fins la propera!
(Data: dissabte, 5 de setembre de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada