diumenge, 10 d’abril de 2016

Guisadet de coll de xai amb carxofes al Fino de Jerez. Vi: L'Obaga 2012.

Un guisadet molt bo, no de cullera però sí per sucar-hi pa.



- 800g de coll de xai
- 3 patates grosses
- 8 carxofes
- 1 pebrot vermell petit
- 4 dents d'all
- 2 cullerades soperes de tomàquet triturat
- un tros de pa petit
- Brou de pollastre
- Raig de vi fino de Jerez
- Raig de vinagre
- 10 ametlles
- Oli d'oliva verge extra
- 2 claus d'olor
- Mig full de llorerr.
- Pebre
- Sal
- Farina

Elaboració:

Primerament, enrossim en una cassola ampla, amb una mica d'oli, l'all i el pa. Reservem.



A continuació, en la mateixa cassola, enrossim el pit de xai prèviament salpebrat. Reservem.



Hi posem ara la ceba tallada petita, que es vagi coent, a foc baix. Anem tapant i destapant cassola. Quan comenci a caure, hi afegim també el pebrot. Quan els dos ingredients estiguin ben sofregits, hi afegim un bon raig de vi blanc (en el meu cas, un fino) que ens desglassarà el fons de la cassola i aixecarà unes aromes sensacionals. 




Quan hagi evaporat l'alcohol, hi incorporem una mica de farina per sobre del sofregit i a continuació el tomàquet triturat. Deixem coure.

Ara que tenim ja tot ben fregit i reduït, hi reincorporem el pit de xai, que trigarà a coure aproximadament uns 45 minuts. Mullem amb brou de pollastre i que faci xup xup a foc baix. Quan falti mitja hora per acabar la cocció, hi afegim tant les carxofes tallades a quarts com les patates, esqueixades perquè deixin anar tot el midó i contribueixin a lligar la salseta.



Mentretant, recuperem l'all i el pa que teníem reservat, juntament amb 10 ametlles i un raig de vinagre, ho matxuquem a mode de picada, que afegirem a la cassola en els últims minuts. Contribuirà a arrodonir la salsa i el gust. 



Afinem de sal i pebre, deixem reposar (si tenim temps) i emplatem. 


Queda un plat molt gustós, la carn ben tendre, les patates i les carxofes al punt. Un dinar molt complet que convida a sucar-hi pa i a beure.



En aquest cas, el vam acompanyar de L'Obaga 2012, de la Vinícola del Priorat, a Gratallops, un DOQ Priorat cupatge de garnatxa negra i syrah. Un vi que vam comprar al mateix celler, crec recordar que per uns 7-8 euros, i que ha aguantat fruita i frescor perfectament fins al dia d'avui. És potent però fa salivera. En aquest sentit, molt fàcil de beure, molt agradable. De fet, acabo de llegir que va ser premiat per la Guia de Vins de Catalunya com a millor vi negre jove sense criança.




Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada