dimarts, 29 de novembre de 2016

Marimuntanya de gall negre del Penedès amb escamarlans, acompanyat del Cava Agustí Torelló Mata Gran Reserva Barrica 2009

Els marimuntanya, a mi, em tenen la panxa robada. Aquest, que era el primer cop que el preparava, ho va acabar de confirmar. A més, va ser el plat amb què vam inaugurar el Nadal de 2015-2016.




Es tracta del clàssic, conegut i deliciós pollastre amb escamarlans, però pujant-lo de categoria amb la utilització d'un aviram molt més gran, de carn més ferma i gustosa, amb un greix i unes propietats nutricionals que el fan més saludable. En fi, i en qualsevol cas, un plat dels que fan festa.

La preparació és senzilla. Com en molts d'altres casos, el principal és comptar amb un bon producte. En aquest cas, destaca el gall negre penedesenc, que vaig conèixer recentment a la Fira del Gall (aquí, el post) celebrada a Vilafranca del Pendès. Té més gust i textura que el pollastre convencional. A més, és més sa atesa l'aportació d'antioxidants i de greixos poliinsaturats.




Ingredients:

- Mig gall negre (1'5kg, aprox.). Substituïble per pollastre de pagès o comú.
- 1 ceba grossa
- 1/2 cabeça d'alls
- 5 cullerades petites de tomàquet fregit casolà
- Brou de pollastre
- 90ml de brandi
- 1 cullerada petita de sucre
- 1 cullerada petita de pebre vermell dolç
- Oli
- Sal
- Pebre
- Per a la picada:
    - 4 avellanes
    - 3 trossos d'alls (de la cabeça anterior)
    - 6 ametlles
    - Mitja mini llesqueta de pa torrat
    - 3 preses de xocolata

Elaboració:

Primerament, daurem el pollastre en una cassola amb oli, a foc fortet, per tal de segellar-ne la carn prèviament salpebrada. Reservem.




En la mateixa cassola, aprofitant el greix que n'ha quedat, també mig fregim mig saltegem el marisc, és a dir, les gambes i els escamarlans. Reservem.




A continuació, sempre dins la mateixa cassola, comencem a sofregir la ceba, tallada ben petita, a foc mig baix. Quan comenci a caure, hi incorporem la cabeça d'alls partida per la meitat horitzontalment, i sense pelar.




Quan tinguem la ceba ben sofregida i n'hagi perdut tota la seva aigua de vegetació, hi incorporem el tomàquet fregit casolà. Remenem. Hi posem tamé el pebre vermell i removem perquè no se'ns cremi. Seguidament, ja podem reincorporar-hi la carn que havíem reservat i mullem, gairebé a cobrir, amb el brou també casolà (en aquest cas, d'escudella).






Ara es tracta de coure la carn. Jo la vaig tenir coent a foc suau, amb un xup-xup ben lent, durant 1 hora i 10 minuts. Mentrestant, aprofitem per per la picada, que ens ajudarà a arrodonir la salsa final: hi posem tots els ingredints dins d'un got i triturem amb el braç, ajudant-nos amb una mica del mateix brou que tenim a la cassola.



Després, abans d'introduir la picada, podem treure la carn per ajudar a distribuir-la per tota la cassola i passar la salsa per un xinès per afinar-la, és optatiu. Després ja posem la picada, que donarà volum i la textura adequada a la salsa. Tornem a posar-hi la carn i, a darrera hora, quan l'haguem d'anar a servir, hi posem les gambes i els escamarlans, que en pocs minuts acabaran de ser lleugerament cuits i s'integraran en el conjunt.








Si el deixem cuinat d'un dia per l'altre, el resultat final serà un gust concentrat molt més bo. Val la pena donar-li aquest temps per arrodonir aquest sensacional mar i muntanya. La carn queda molt tendra, ben gustosa, i la salsa és ben bé una barreja entre aviram i marisc.



Un plat de traca i mocador que fa festa i va fer contenta a tota la família entaulada.





Per acompanyar, calia afinar el vi, que estigués a l'alçada: vam triar el cava Gran Reserva Barrica 2009 de Torelló i Mata. Déu n'hi dó quin cava: cos, complexitat d'aromes i de gust, bombolla integrada i lleu, molt gastronòmic. Va resultar un maridatge molt encertat per al nostre gust.



Salut!

(Data del sopar: 24 de desembre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada