La primera visita enoturística de 2017 no es va fer esperar gens: el 4 de gener enfilàvem camí d'aquella comarca tan especial esquitxada de vinyes per tot arreu per anar a visitar un celler que des de feia un parell d'anys teníem pendent (des que havíem tastat el vi Pardelasses al Restaurant Cal Joc: aquí, el post): el celler Aixalà Alcait.
En aquell dinar vam brindar amb aquest vi que porta una frase de capçalera del celler i que val la pena de posar-la de relleu perquè la trobo preciosa i perquè cadascú, amb cada glop d'un dels seus vins, se la pot fer seva: "aquest vi és el fruit d'una il·lusió i el principi d'un somni".
En aquell dinar vam brindar amb aquest vi que porta una frase de capçalera del celler i que val la pena de posar-la de relleu perquè la trobo preciosa i perquè cadascú, amb cada glop d'un dels seus vins, se la pot fer seva: "aquest vi és el fruit d'una il·lusió i el principi d'un somni".
Ens hi vam posar en contacte i ben aviat fàcilment vam quedar entesos. Tan bon punt vam arribar davant la casa d'en Jordi Aixalà, vam pujar al seu 4x4 i cap a les vinyes, allà on tot comença, allà on ell hi posa les banyes de valent. Per començar, es Jordi es declara pagès per sobre de tot, i a més a més és el propietari d'aquest celler familiar juntament amb la seva dona, i n'és també l'enòleg.
La família té tradició de dedicació al conreu de la vinya des dels anys 80 però s'inicien en l'elaboració del vi cap al 2005. El primer vi és el que dóna part del nom al celler, el Pardelasses, que és el mateix que ens va enganxar a nosaltres.
Com bé ens va dir, "el vi es fa a la terra" i, d'aquí, se'n desprèn la importància que el celler dona a aquesta feina, que "només" s'ha d'encarregar d'afavorir que el vi es faci amb la mínima intervenció possible per part de les mans de l'home. Practica per convenciment una agricultura ecològica. Usa caldo bordalès i no pas llevats ni enzims.
Passem per zona planera d'oliveres i ametllers, no tan interessant - ens explica el nostre "sherpa"- per a l'elaboració de la vinya com la zona dels costers, situats al voltant dels 300 i escaig metres d'alçada. Per tant, reductora en marxa, i amunt per estrets corriols empedrats.
Les vistes sobre Torroja són increïbles. El poble es veu enclotat i a l'ombra de nombrosos turons dins d'un pla general en què domina la irregularitat del terreny, ondulat, aspre, dur. També observem el Riu Ciurana que travessa la petita vall.
Mentrestant, les explicacions d'en Jordi són constants: ens transmet tan coneixement com il·lusió i convenciment a parts iguals. D'aquell entorn, d'aquelles vinyes velles, d'aquell sol, d'aquell clima i d'aquelles mans, no podien sortir vins que no fossin personals i absolutament arrelats al medi on es fan. El tast, però, vindrà més tard.
Vam arribar dalt d'un turó, a la zona de Pardelasses, orientada a cara Nord i Sud. En la zona de barranc es fa el Pardelasses. El Destrankis surt de Clivelles i Pardelasses. I el vi top de gamma surt de finques velles que té llogades. També, per cert, tenen oliveres.
El sòl preferit per en Jordi és el ferral, més dur que la llicorella, que es troba principalment a l'extrem superior de les muntanyes i en les zones més ferruginoses. El vi Clivelles, per cert, es fa ben bé sobre aquesta mineralitat del ferral.
La vinificació només es fa amb un sol remuntat al dia per tina i poc intens. Es pretén que en un sol any el vi estigui ja a punt per beure.
La producció en verema són 45.000kg de recol·lecció, dels quals se'n queda 20.000, que dóna per elaborar 17.000 ampolles sota la seva marca. D'aquestes, 10.000 se'n van a Pardelasses i 2.000 a Clivelles.
Un cop de volta al poble, entrem al celler i en Jordi ens regala tot un seguit de tastos del vi directament de les botes: tastem fruita, tastem reducció també, però sobretot fruitositat i frescor exhuberant... I seguim aprenent i gaudint moltíssim...
Finalment, no ens podem estar d'endur-nos amb nosaltres un trosset de Pardelasses fns a Barcelona: que no falti Destrankis, ni Clivelles i, evidentment, l'origen de tot, Pardelasses. Deixem pendent el rosat, que ja no en tenia, així com el blanc, amb moltes ganes també de conèixer.
I ja se'ns va fer l'hora de dinar, som-hi cap al Celler de la Miloquera, on ens esperava un bon menú del dia (en breu, el post).
Gràcies, Jordi i família per obrir-nos les portes del vostre celler i per fer-nos passar un magnífic matí de gener. Fins la propera, va ser tot un plaer.
I per acabar, tornem-hi i brindem amb "aquest vi és el fruit d'una il·lusió i el principi d'un somni".
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada