diumenge, 23 d’abril de 2017

Restaurant Céleri (Eixample, Barcelona) (1 estrella Michelin)

Teníem ganes de tastar la nova proposta gastronòmica de Xavier Pellicer i no ens va decebre pas. Ben al contrari, ens va encantar aquest restaurant que és Estrella Michelin des de finals de 2016, per bé que nosaltres el vam visitar anteriorment, avui fa un any, al Sant Jordi d'aquell mateix any, relativament poc temps després d'haver inaugurat.





Cuina de producte, sobretot vegetal per bé que hi ha també carn per als que vulguin proteïna, eco, de proximitat. Mínima intervenció del foc i del cuiner per respectar al màxim la matèria primera. Coccions suaus o inexistents. L'objectiu és oferir el que el gust de cada producte s'expressi al màxim i n''ofereixi el millor. Al darrera, hi ha tècnica i creativitat.

Espai dividit en dues plantes. En la planta carrer, una zona més casual, amb barra de bar. Nosaltres vam anar a la planta de restaurant, la de baix, on hi ha taules altes amb tamborets així com taules baixes amb cadires. És còmode. Bona llum. Cuina vista.



El servei, tot i que el menjador estava ple fins la bandera, va funcionar de conya. Atents, agradables i coneixedors de cada plat.

En la carta, destaca sobretot la presència de diferents verdures i hortalisses, cuinades cadascuna de diferents maneres.








Vam optar per tastar una mica d'aquí, una mica d'allà:

- Papadum de llenties amb cúrcuma, per anar obrint boca, a mode d'aperitiu gentilesa de la casa.


- Gaspatxo de remolatxa, tomàquet i raïm. Molt cridaner a la vista; de fet, es menja amb els ulls. I en boca és una delícia, tant de textura com de gust. Comencem de conya.



- Patata amb mongeta verda i rossinyols. Molt destacable el gust de les mongetes, extraordinàriament fresques, al dente. Presentació atractiva.




- Carbassa rostida, cítric, espècies, chuteny de carbassa, recuit i gréixens. Em va semblar excel·lent la combinació de tots els elements, tots molt ben integrats dins del plat que queda sense cap mena d'estridència. De fet, aquesta harmonia és una característica de tots els plats que vam tastar.




- Puré de coliflor amb ou a baixa temperatura, bacallà i oli fumat. Aquest, per a mi, va ser el plat(às) del dinar. Mai no he menjat coliflor més atractiva. Textura meravellosa, d'aquelles que enamoren i deixen empremta, sobretot quan contacten amb l'ou i després amb el contrapunt del bacallà i l'oli fumat. És pura sedositat en boca però aparèixer cap nota de greix que la faci pesada. Cal tastar-ho!






- Pagre amb verduretes. Senzillament (literalment senzill) de traca i mocador. Si el peix estava espectacular, de carn fibrosa, les verdures no es quedaven enrere.



- Costella de porc estil tandoori amb codonys i escalunyes. Molt tendre i gustosa, ben bona, per bé que no vaig arribar a l'entusiasme dels plats precedents.




- Torrija amb gelat. Bona manera de posar el punt i final.



Per beure, opcions de vins, sempre ecològics, a copes. Nosaltres en vam fer un parell: La Quica i El Quico, tots del Celler Can Morral del Molí. El primer és un 75% de Xarel·lo i 25% de Chardonnay, que va anar molt bé. El Quico, un 90% d'Ulldellebre i un 10% de Garnatxa. Tots dos força bons. No fa pas gaire hem tingut ocasió de visitar Can Morral del Molí, i ens en vam enamorar. Properament, en farem el post.





Em va agradar més del pensat, va superar les expectatives i crec que caldrà repetir visita, a seguir tastant i gaudint del producte passat per les mans i la cuina de Xavier Pellicer i el seu equip.

El compte final surt a uns 35 euros per cap, molt ben pagats

(Data de l'àpat: 23 d'abril de 2016)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada