dijous, 21 de desembre de 2017

Risotto de xampinyons i albergínia amb magret d'ànec mantecat amb Blanch de Tòrrec. Vi Picapoll 2013 Abadal (Celler Abadal, D.O. Pla de Bages)

No acostumem a cuinar l'arròs en forma de risotto i cada cop que ho fem ens acabem preguntant per què no ho fem més sovint, és una delícia!

En aquest cas, va ser per aprofitar excedents de xampinyons i albergínia que hi havia a la nevera, així com un magret d'ànec que estàvem indecisos amb què acompanyar. Finalment, més que acompanyar al magret, el magret ha sigut un acompanyant de categoria per al nostre arròs.


Per beure, destapàvem una incògnita vinícola atesa l'anyada: un picapoll de 2013. No les teníem totes. Però ha resultat ser un encert, i quin encert, com estava el vi 4 anys més tard!

Bé, anem a repassar la recepta, de les faciletes aquest cop.

Ingredients:


- 250g arròs carnaroli Molí de Rafelet
- 1 ceba
- Cansalada ibèrica
- Xampinyons
- Mitja albergínia
- 1 magret d'ànec
- Dau de formatge Blanch de Tòrrec
- Raig de vi blanc
- Brou de pollastre
- Brou d'haver bullit carxofes
- Suc d'haver rostit xampinyons al forn
- Oli
- Sal
- Pebre
- Sal gruixuda

Elaboració:

Posem els brous junts a escalfar. Més val que ens passem de mida que no pas que en fem curts.

En una paella amb un pensament d'oli, hi posem els daus ben petits de cansalda ibèrica perquè hi vagin suant. Quan agafin una mica de color, retirem i reservem.


En el mateix greix, hi ofeguem la ceba, i que vagi fent, sense que agafi pas color. Salem. A foc baix, a mig tapar.


A banda, els xampinyons els saltegem en una paella.

Quan tinguem la ceba ja ben feta, hi posem també els xampinyons i mullem amb un bon raig de vi blanc. Deixem que n'evapori l'alcohol.


Aleshores, hi incorporem l'arròs i de seguida comencem a mullar, a poc a poc, de mica en mica, fins que l'arròs vagi assumint tota la humitat de la cassola, mentre l'anem movent contínuament perquè ens en vagi lliurant tot el midó.


Mentre anem mullant, hem d'anar corregint de sal.




Mentrestant, en els darrers minuts de cocció de l'arròs (en seran 15 aproximadament) haurem de marcar el magret a la planxa, a foc fort, per la banda de la pell, que haurem marcat amb el ganivet per facilitar que el greix marxi més fàcilment. L'objectiu és que ens quedi cruet per dins i torrat per fora (seran 2 minuts per part de la pell i 1 minut per l'altra banda, aproximadament).


Quan l'arròs estigui pràcticament a punt, el mantequem amb un bon dau de Blanch de Tòrrec, que lligarà encara més el conjunt i ens acabarà de donar (juntament amb el mateix midó de l'arròs), aquella textura cremosa del risotto que tant ens agrada, a banda d'un gust exquisit.




Emplatem l'arròs i, al costat o per sobre, el magret tallat de biaix, al qual posarem una mica de sal gruixuda per sobre.




I a banda de gaudir del plat, dediquem atenció a cada glop del Picapoll 2013 del Celler Abadal. Un vi jove sense fusta però amb treball de mares durant uns mesos, que estava en un punt interessantíssim en què, a canvi de sacrificar joventut i acidesa (sense perdre-la tota ni de bon tros), estava un palet més evolucionat que el feia, per al nostre gut, el doble d'interessant, profund, un punt salí... Ideal, fantàstic per acompanyar el risotto.


Salut!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada