dimecres, 12 de novembre de 2014

Celler Albet i Noya (Sant Pau d'Ordal, Alt Penedès)

Quina visita més interessant la que vam tenir ocasió de fer al Celler Albet i Noya, en plena època de verema i aprofitant per carregar a Sant Pau d'Ordal una bona caixa de préssecs d'Ordal, com a comiat fins l'estiu vinent.

L'acollida, el tracte van ser especialment propers i atents cap a la dotzena de persones que hi érem. Per tant, el parell d'hores que va durar la visita es van passar en un tres i no res.



Vam començar veient un breu audiovisual de presentació de la història del celler i després vam fer un recorregut al voltant del mas Can Vendrell, tot visitant les tines de fermentació, la sala de barriques on envelleixen alguns dels vins i un altre petit espai que serveix a mode de laboratori per experimentar noves vinificacions.




El celler és un dels pioners pel que fa al conreu i producció ecològics, és a dir, que s'elimina l'ús d'elements químics i sintètics en favor del conreu i maduració naturals d'un raïm que conservarà i sabrà oferir i expressar totes les seves virtuts sense interferències.

Un altre valor afegit d'Albet i Noya és la constant experimentació amb varietats de raïms antigues i autòctones que actualment no s'utilitzen. Aleshores, a l'altell "laboratori", es decideixen a vinificar-ne aquelles que aparentment poden tenir més garanties d'èxit i, pel que sembla, si bé no totes acaben triomfant, n'hi ha d'altres que sí, i bastant, tal com va quedar demostrat en el tast final.

El tast va consistir en:

- Escumós Brut 21 (D.O. Penedès), de bombolla fina i sedós.



- Vi blanc Rión 2013 (D.O. Penedès), que ens va semblar fantàstic. De color groc però molt tènue i cristal·lí, d'aroma fresc i en boca sorprenent perquè és més envolvent i amb més cos del que esperàvem després d'haver-lo observat i olorat. Deliciós. Correspon a un d'aquests vins fruit de la recuperació i experimentació amb varietats antigues. En aquest cas, un resultat sensacional.




- Vi negre Col·lecció Syrah 2011 (D.O. Penedès). Envellit 14 mesos en bótes de roure, també ens va agradar bastant. És d'aquells vins negres que guanyen matisos en cada glop i que són persistents però no pas excessivament tànics. Molt agradable.



D'aquesta manera vam posar punt i final a una de les visites de cellers més interessants que hem fet darrerament, gràcies a l'equip humà que ens va acollir (menció especial per a la noia que ens va fer la visita comentada - ara no en recordo el nom-) i també, és clar, al tast d'aquests tres bons vins, especialment al blanc Rión...

(Data de la visita: dissabte, 20 de setembre de 2014)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada