Fira del Gall (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)

Dissabte 19 de desembe un grup de bloggers gastronòmics vam ser convocats per en Josep Sucarrats de la Revista Cuina per participar en tot un recorregut guiat per la Fira del Gall, una d'aquelles de gran recorregut al país que posa com a centre d'atenció un producte de qualitat i autòcton com és el gall negre del Penedès.

M'agrada voltar, i molt, sobretot per Catalunya, i veure fires i mercats però encara no coneixia ni la Fira ni la mateixa ciutat de Vilafranca del Penedès. Ara ja no només les conec sinó que sé que repetiré perquè me n'he deixat coses pendents: Vinseum, aprofundir en el mercat setmanal, recórrer el nucli antic, participar al Most, etc.

Jo ja n'havia fet un tast previ a la presentació que s'havia fet pocs dies abans a l'Espai 300 del Born, aprofitant el cicle tan bo tan a prop, també organitzat per la mateixa Revista Cuina. En aquella ocasió, tant de la mà de Francesc Murgadas, com del Doctor Amadeu Francesch del gall negre. El primer ens va oferir un recorregut per l'evolució històrica del consum de la carn d'aviram a Occident en general i a casa nostra en particular, fins i tot des d'una perspectiva antropològica i sociocultural. El segon, genetista que va contribuir a la recuperació de la raça autòctona, que es concreta en quatre varietats: el negre, la blat, l'aperdiuada i la barrada. 

Va ser també destacable el fet de presentar-nos el gall negre, que està a punt d'obtenir la I.G.P, com un producte de qualitat nutricional molt superior al seu germà petit, el pollastre. El primer, a diferència del segon, es cria durant unes 14 setmanes, i no pas durant unes 4 o 5 com en el cas dels pollastres. A més, la seva alimentació és molt més controlada i de qualitat, fins al punt que acaba ingerint també granet de raïm, amb la conseqüent riquesa en antioxidants i greixos poliinsaturats del producte final.

Allí, a més, vam tenir ocasió de tastar, a càrrec del Restaurant El Gat Blau, el caneló de gall negre amb reducció de Xarel·lo, i unes mandonguilles de gall negre. Tots dos, excel·lents.

Dissabte ens va acollir la regidora de turisme Dolors Rius i algun membre més del seu equip, amb el qual vam fer una bona passejada per la fira. Vam començar per un punt fort, com el tast. En aquest cas, a càrrec del xef del Restaurant Racó de la Calma, en Xavier Arnan. Ens va presentar un parell de plats: el gall negre en escabetx, amb olives negre i espígol, i el Bombó de gall negre del Penedès amb centre de pruna i aroma d'espígol. Tots dos excel·lents, que deixen espai a poder apreciar la qualitat de la matèria primera però jo en destacaria sobretot el segon, pel nom i presentació més que suggerents i en especial pel gust delicat que té, amb la mica de foie que hi ha al centre del bombó al costat de la pruna. 

Per cert, he trobat un video on el xef prepara i explica la recepta: aquí l'enllaç. Ja no hi ha excusa per intentar emular-lo. Algú s'hi anima?

Crec que a tots ens va agradar força perquè tota la filera de plats que ocupaven la taula va desaparèixer en un tres i no res. A banda de bloggers gastronòmics vam demostrar que tenim un bon "saque". Ho vam maridar amb un Indígena de Parès Baltà, monovarietal garnatxa molt afruitat i ben fàcil de beure. En aquest sentit, també vam demostrar ser bons bebedors.

A continuació, per tirar avall, vam fer un petit recorregut per les paradetes on cada criador exposava els seus galls i d'altres varietats d'aviram. En concret, ens vam aturar davant la parada de Maria Antònia Udina, de la Granja Rural d'Espitlles. Ens va explicar les característiques morfològiques del gall negre. El color negre, el pit pronunciat, la cresta de sis puntes, ales grans, esquena ampla, l'orelleta blanca, quatre dits vigorosos, etc. També és important i definitòria l'alimentació (55% de moresc, 40% de soja i 5% de brisa de raïm), així com les enormes possibilitats culinàries, etc.  que també vam tenir ocasió de comentar.

Quedava clar que estàvem davant d'un producte que exigeix força feina, despesa i dedicació per criar-lo, fet que ajuda a entendre i justifica el preu final, que ja s'ho val. En aquest sentit, a la fira es podia comprar a 13,5 el kg o bé l'animal sencer per 35 euros, si no vaig errat.

Per acabar, al Pendès no es podria entendre una fira com aquesta sense el concurs i el maridatge dels vins i caves de la mateixa D.O. I en aquest sentit, el mateix director de la D.O. Penedès, en Francesc Olivella, ens va obsequiar amb un tast guiat per una selecció dels vins que a la fira es podien tastar i comprar. En especial, en aquell marc es destacaven els negres, que en principi han de maridar més bé que la majoria de blancs amb el producte estrella de la Fira. Vam tenir ocasió de tastar el Passió reserva 2006 de Parató (Ull de Llebre i Cabernet), amb molt bona relació de fruita acompotada, cos i acidesa; el Santa Creu 2011 de Sumarroca (cupatge de Syrah, Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc); el Jean Leon Vinya Le Havre reserva 2007; i el que més em va agradar i sorprendre, el Defora 2010, del celler 1+1=3. Aquest vi, d'autor, cupatge de Garnatxa i Samsó em va semblar fantàstic des que el vaig olorar en copa (fruita, espècies, fumats) fins que sobretot el vaig tastar: cos, estructura i tanins finíssims i elegants. 

Allà acabava la visita a la Fira. La idea, clara: producte de qualitat, per consumir desestacionalment més enllà del tradicional rostit nadalenc, amb vins, és clar, al mateix nivell. Tot un món per anar coneixent.

Ho vam passar bé i jo personalment vaig desvirtualitzar i posar cara, per fi, a molts companys bloggers que segueixo des de fa temps però que encara no havíem tingut ocasió de coincidir.

Finalment, a la mostra gastronòmica, vam poder gaudir d'un altre tast tant de gall negre com de vi: jo vaig triar el Civet de Gall negre del Penedès al vi negre Cabernet, del Restaurant Sant Jordi Ca la Katy, que vaig acompanyar amb l'Ànima 2006 de Mascaró. Perfecte per cloure un matí molt entretingut i interessant.

Gràcies als organitzadors (Josep Sucarrats com a Revista Cuina i Dolors Rius com a regidoa de Turisme de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès) i un plaer haver desvirtualitzat uns quants companys bloggers: Delícies del Rebost, Cuinejar, Cuinetes Carme, Roba bruta fem cuinetes, Pa, tomata i xocolata, La cuina violeta, Pebrots verds, Cuinetes i la instagramer @nuriaescalona.

Fins la propera i salut!

(Data: dissabte, 19 de desembre de 2015)