dilluns, 11 de gener de 2016

Fonda Miralles (Horta de Sant Joan, Terra Alta, Tarragona)

Per segon any consecutiu ens hem allotjat a la Fonda Miralles en l'escapada de cap de setmana que fem coincidir amb la Festa del Vi de Gandesa (aquí l'enllaç al post).

I enguany n'hem quedat encara més contents que l'any passat. La reforma de les habitacions d'una de les ales de la Fonda ha donat molta calidesa, modernitat i sobretot comfort a l'estada. A més, per acabar-ho d'adobar, hi hem dinat i sopat també més bé que l'altra vegada.

El restaurant ofereix servei a la carta i menú de cap de setmana. Nosaltres, com que ens hi allotjàvem en règim de pensió completa, vam dinar i sopar de menú, que ofereix alguna variació entre el migdia i la nit.



Té un menjador bastant gran on s'hi està força bé. Acostuma a estar bastant ple però el servei funciona de primera.



La cuina, tal com es pot endevinar, és ben bé casolana i tradicional, amb bon producte, d'on sobresurt el famós crestó escabetxat que encara no hem tingut ocasió de tastar.

El nostre dinar va ser el següent:

- Paté casolà amb torrades i amanida. Sensacional el paté, que per textura semblava més una mousse. Molt fi i delicat, saborós. Em va semblar de traca i mocador. Ració més que generosa.



- Faves a la catalana. Sensacionals també, gustosíssimes, i molt ben cuites. Ració, també, més que suficient.



- Llonganissa de bou a la brasa. Sorprenia que fos de bou i no de porc, fet que la feia resultar més eixuta i compacte però bastant bona de gust.



- Peus de porc guisats. Menció a part mereix aquest clàssic plat de fona. Estaven impressionants, de llagrimeta, per agafar i escurar cadascun dels ossos i ossets dels peus. Salseta de les que s'arrapen als llavis.




- Per postres, un rotllet fet amb pasta de full farcit de crema pastissera, que estava també força bo.



Per beure, vam fer el vi negre Crestó, de la casa. Per al meu gust, és el més fluixet de l'àpat, no està ben bé a l'altura del que vam dinar.



El mateix dia, després d'haver passat per la Festa del Vi i per la presentació de l'Abrisa't (aquí, el post), hi vam tornar, a sopar, i vam poder gaudir del següent:

- Sopa de lluç. Evidentment, no és el plat més cridaner del món però després del que dúiem al llarg del dia, convenia que com a mínim el primer fos lleuger i fàcil de pair. Va ser bona i recomfortant.



- Croquetes de pernil. Déu n'hi dó la qualitat de les croquetes. Les coneixíem de l'any passat i van tornar a convèncer, i de quina manera!



- Punta de pit de corder en escabetx. Sort que havia fet una sopa de primer perquè aquest segon era més potent i tan bo que no vaig saber deixar-me'n res al plat. Sensacional i escabetx al punt!



- Corder a la brasa. Bon producte, també per escurar tots els ossos.



Per postres:

- Gelat de torró de xixona. Boníssim!



- Flam. Boníssim també.



I com que estàvem de castanyada, ens van oferir també unes castanyes i uns panellets. Tot un detall per acabar d'arrodonir el sopar, el dia i el cap de setmana, i per tornar a pensar que l'any vinent, per a les mateixes dates, ens agradarà tornar-hi.



Salut!

(Dissabte, 31 d'octubre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada