dilluns, 5 de setembre de 2016

Piadina romagnola


Va molt bé tenir a mà receptes de pa ràpid i, a més, pla en aquest cas, perquè sovint és un recurs òptim per fer determinades receptes salades (potser també dolces? no ho he provat) que necessitin una base com a complement tant de gust, com de textura i fins i tot per construir el mateix emplatat.

Aquesta de la piadina n'és una de les moltes altres opcions que n'hi ha. En conec sobretot d'origen oriental, com el chapati, el loli, el lavash (aviat, les receptes) però era la primera vegada que cuinava la piadina, d'origen italià.

Es tracta d'un pa pla molt versàtil que el podem deixar tal qual estirat sobre un plat, a mode de pizza, o bé el podem enrotllar a mode de "wrap" ja que té prou flexibilitat com per no trencar-se, o menjar-lo amb un plec, a mode de crepe,  o amb doble plec, en forma de triangle... Dependrà del farcit que n'hi posem i sobretot de les nostres preferències.

Ingredients:



- 500g de farina comuna
- 60g de manteca de porc
- 250ml aprox. d'aigua (o llet, o mig-mig)
- 4g de bicarbonat
- 6g de sal

Elaboració:

En un bol barregem la farina amb el bicarbonat i la sal per tal que els tres ingredients es distribueixin bé per tot.

Hi afegim la manteca i l'aigua tèbia al mig, i anem primer remenant i finalment amassant fins que tot plegat se'ns integri perfectament dins la massa, sobretot la manteca, que serà l'ingredient que més costi.

Deixem reposar 30 minuts sobre el marbre, cobert amb el mateix bol.



Aleshores, estirem la massa ben prima amb l'ajuda del corró i troquelem en tantes porcions com volguem, en funció de la mida desitjada, que haurà de ser evidentment igual o més petita que la paella on courem aquesta massa.



Posem una paella al foc, alegre, amb un pensament d'oli i cuinem les nostres piadines no pas gaire, tot just que agafin una mica de color i els clàssics puntets marrons. Si ens passem de cocció, després no seran tan flexibles.




A mida que les anem fent, les anem tapant amb un drap per tant que no se'ns ressequin.



Val la pena fer-ne quantitat perquè són congelables, tant després del repòs, abans de cuinar-les, com un cop sortides de la paella i deixades refredar. Només caldrà regenerar-les amb un toc d'escalfor, per exemple sobre la torradora.

Exemple de recpeta: piadina de verat amb miso (aquí, la recepta), o piadina d'hummus amb tomàquet, alvocat, seitons i feta (aquí, la recepta), etc.





Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada