divendres, 19 de maig de 2017

Celler Vega de Ribes (Sant Pere de Ribes, Garraf, Barcelona)

L'any passat, aprofitant les jornades de portes obertes de Benvinguts a Pagès, vam voler anar a visitar el celler Vega de Ribes, i va sa ser tot un encert. I enguany, repeteixen experiència i se'ls podrà tornar a visitar entre els propers 3 i 5 de juny.


Ràpidament, tan bon punt hi vàrem arribar, els germans Enric i Carles Bartra ens van capbussar en el terroir ben particular on s'ubica el celler, concretament a la Finca La Serra. Allí es du a terme un conreu ecològic de la vinya, pròpia, juntament amb d'altres conreus. I és que els ceps conviuen amb garrofers i margallons, al límit del seu hàbitat natural, així com noguers i ametllers, no pas gaire habituals en aquelles contrades. Abans de la vinya, hi havia molt de garrofer. 


La casa pairal on hi ha la finca es remunta cap al segle XII. Anterioment, s'hi han trobat fins a restes ibèriques.

Ara s'hi conreen fins a 12 varietats de raïm. Els avis ja conreaven Xarel·lo, Sumoll, Macabeu i Garnatxa. La Malvasia està en una zona molt concentrada, poc productiva. Des d'antic, el conreu de la vinya és sobretot en vas, per bé que també hi ha plantat ja ceps emparrats, en espatllera. Aquesta vinya té la particularitat de conviure a la vora de plantes com l'anomenada "sempreviva" o flor de sant joan, que té alguna relació amb el curry, ens explicava l'Enric. També hi veiem espígol, fonoll, romaní, alsina surera, boix, sàlvia, llimoner... El tros, ben mediterrani, és de gran riquesa floral, fet que d'alguna manera s'ha d'acabar transmetent a la copa de vi.



Vega de Ribes té documentada la tradició vitivinícola, seguint la seva mateixa nissaga familiar (Bartra i Roig), des del segle XVI, per bé que la Masia, tal com déiem abans, data de l'edat mitjana. L'elaboració de vi amb marca pròpia és de principis dels anys 90 (segle XX).


El celler produeix uns 15.000 litres de vi, part del qual s'exporta al Japó i als Estats Units, entre d'altres.


Nosaltres tenim ocasió de tastar Sasserra 2014, que rep el nom antic de la Masia. Es tracta d'una varietat molt lligada a Sitges, per bé que l'origen és grec i deriva del nom Monemvasia. Estava molt més extesa abans que a l'actualitat, i el mateix Joanot Martorell ja la cita en el Tirant lo Blanch. De fet, a l'Edat Mitjana se li suposaven bondats medicinals.


Morfològicament, estem davant d'un gra petit en relació amb la polpa, molt dolç i aromàtic. Tradicioanalment, potser estàvem més avesats a imaginar-nos un vi de Malvasia com a dolç. No és el cas d'aquest Sasserra, un vi sec



El vi Sasserra ens va agradar força: color espectacular, dauradet, acidesa, intensitat. El color s'explica per la proporció de polpa-gra, així com perquè alguns grans entren sobremadurats. La gràcia principal que li vaig trobar al vi és la gran relació entre grau, estructura i acidesa, que no només ho déu donar la Malvasia sinó la mateixa vinificació, un procés en què el vi conviu amb les pròpies mares en inox, sense passar per fusta. Expressiva en nas, floral, i ben fresca, elegant i estructurada en boca. 


Sassera ens va encantar i ens en vam endur alguna ampolla cap a casa, Els germans Bartra ens van suggerir un ànec amb prunes i fins i tot acompanyar-lo amb foie. Caldrà anar a buscar més Malvasia i tastar aquests nous maridatges.

A banda d'aquest Sasserra, a Vega de Ribes també podreu trobar altres referències amb Malvasia, com l'Ancestral, o un blanc cupatge que també conté aquesta varietat bandera del celler. A banda, també fan un Vi Negre Selecció 2013, que també vam poder tastar i ens va agradar, suau, i afruitat. També elaboren, en blanc, un Ancestral Xarel·lo que ens quedarà pendent de tast per a una propera ocasió.



En Carles Bartra ens va parlar del suro i de les bondats de la garrofa. La farina de garrofí és un estabilitzant que permet fer un roux sense haver-lo de coure, en substitució i a diferència del clàssic amb farina de blat. També s'utilitza perquè no cristalitzin els gelats. A més, ens van obsequiar amb un pastisset, ben bo, elaborat a partir de farina de garrofa, en clara substitució a la xocolata, ja que era tipus brownie.




Gràcies germans Bartra per la visita i fins la propera, salut!

(Diumenge, 19 de juny de 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada