dissabte, 13 de maig de 2017

Tast de Vins al Celler La Vinyeta (Mollet de Peralada, Alt Empordà, Girona) (#trobadaaltemporda17)

A la #trobadaaltemporda17 organitzada per la Cris , un dels plats forts vindria a primera hora de la tarda, un cop visitat al matí Empordàlia (aquí, el post) i ben dinats al Rstaurant Molí de Vent. Al Celler La Vinyeta ens esperava en Josep Serra, i cap allà hi vam anar, amb energies renovades, amb ganes de tornar a beure i a veure aquest racó encisador de l'Alt Empordà.

Dos anys després de la nostra primera visita a La Vinyeta (aquí, el post), hem tingut ocasió de tornar a visitar aquest lloc on tan bé ens hi sentim: l'entorn, la vinya, les instal·lacions conviden a estar-hi de meravella, és clar, de la mateixa manera que ho fan els vins de qualitat que s'hi fan, però també hi contribueix i de quina manera la bona acollida que ens dispensa en Josep Serra a casa seva: ens hi fa sentir com a casa nostra.


Respecte al celler, in crescendo, any rere any: creix la vinya, creix la innovació... i creixen els projectes que no deixen de tancar cercles: ja ho feien amb les gallines i els ous (recordem, que mengen la brisa del raïm i fins i tot restes d'embotit de la carnisseria Serrapla de la família). Fa dos anys ja tenien in mente la construcció de la formatgeria per elaborar formatges. Doncs bé, sembla que això ara ja testà al caure. A més, també tenen 30 ruscos d'abelles per fer mel: propera visita, mel i mató garantida!

Vam fer el recorregut pel tros que envolta el celler, passant per les oliveres d'argudell, com aquesta que és la Fosca, que dóna nom al Fosc, un oli d'oliva verge extra 100% Argudell, de traca i mocador ,que penso que reuneix, en una gota, un mos líquid directament de pa amb tomàquet.


En aquesta ocasió també hem pogut veure les damajoanes on acaba el procés l'Oju!, el vinagre de La Vinyeta. El vi, després de passar 3 anys de bota on fa la criança oxidativa, hi passa aquí un any i mig, a sol i serena, on fa la criança reductiva i final. Aquest vinagre és dels bons, molt amable i agradable en boca, fantàstic per consumir així, per fer-ne vinagretes, per cuinar (escabetxos), per reduir... En versió blanc i negre. Pot passar desapercebut aquest producte però cal tenir-lo ben en compte perquè hi ha també molta diferència entre vinagres!



En aquesta darrera visita, el tast també va ser absolutament fantàstic. Més que un repàs a les diferents elaboracions del celler com vam fer el 2015 (vins, oli, vinagre, ranci...) en aquesta ocasió ens centrem essencialment en els vins, sobretot vins més especials, que van meravellar i van ser tota una sorpresa, algun fins i tot "raresa".

1) Heus blanc 2016. Macabeu (vinya de 60 anys), Garnatxa blanca (vinya de 30 anys), Xarel·lo, Muscat i Malvasia. Aquest ja el coneixíem: vi jove de nas ben perfumat gràcies al Muscat i la Malvasia, amb aromes de poma i pera. Boca lleugera, cítrica i fresca. Els Heus són els primers vins del celler, i ara compleixen els 10 anys: per molts anys!


2) Llavors blanc. Cupatge de Macabeu vell, Garnatxa Roja i Xarel·lo. És la quarta anyada que se'n fa. Vinyes de muntanya més velles. Destaca el color daurat pujadet, que li atorga la Garnatxa roja i el pas parcial per bota de roure francès durant tres mesos i mig. Voluminós, untuós; gastronòmic: carns blanques, bacallà...


3) Microví monovarietal de Carinyena blanca amb 4 mesos de bota de roure. Tastat en primícia ja que encara no ha sortit al mercat. És de la gamma experimental i d'escassa producció: d'aquest, només en sortiran unes 700 o 800 ampolles. Són vinyes de 80-90 anys sobre sols pissarrossos, veremades tard, cap a l'octubre. Es tracta d'una varietat molt àcida. Aroma de fruita seca torrada. Està sensacional!


3) Llavors negre. Carinyena, Garnatxa Negra, Merlot, Cabernet Sauvignon i Syrah. De bon cos i acidesa, molt compensat. Una referència clàssica de La Vinyeta que sempre va bé tenir al celler de casa perquè pot encaixar en força ocasions.


4) Mig Mig 2014. Marselan i Garnatxa Roja. De nou sobresurt el caràcter innovador de La Vinyeta introduint la vinificació de la Garnatxa Roja com a vi negre. A més, a mi m'agrada especialment la varietat Marselan (creaument de Cabernet Sauvignon i Garnatxa), que dóna força tocs especials, balsàmics, als vins on és present. I aquí, amb la Garnatxa roja, em sembla un encert total. El vi està deliciós. Passa per fusta aproximadament un any. És d'aquelles de "trago lento", que volen atenció a cada glop. M'encanta.


5) És poma. Garnatxa de l'Empordà i suc de poma Granny Smith de Girona. Un altre gest trencador del celler, en aquest cas esperonat per en Pep Nogué. Déu n'hi dó com sorprèn aquesta barreja, que la fa adequada per a postres lleugeres, així com també amb un formatge gruyere. 

2 comentaris:

  1. Aquest "És poma" vénen ganes de tastar-lo! A on el distribueixen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho sé Núria, sap greu. Però ja saps, un altre motiu per pujar cap a l'Empordà. Si no, quan hi torni, acceptaré nous encàrrecs ;)

      Elimina