dimecres, 26 de juliol del 2017

Restaurant Racó de la Calma (Vilafranca del Penedès, Alt Pendès, Barcelona)



Des que a la Fira del Gall de 2015 vaig conèixer a en Xavier Arnan, xef del Racó de la Calma (aquí, el post corresponent), vaig situar aquest restaurant a la llista de "pendents" i, per fi, ja l'he pogut canviar de llista per passar-la a la de "per repetir".



Hi vam anar entre setmana a fer un menú de migdia i vam quedar encantats en tots els sentits i amb la sensació de no haver dinat pas de menú de migdia laborable sinó més aviat de carta tant pel servei com pel que vam menjar... excepte pel preu, que sí era de menú de migdia (14 euros).








La sala no té res d'especial, a banda de la separació entre les taules, ben generosa, fet que s'agraeix., a més de fer honor al nom del restaurant: calma, silenci poc habituals. Taules molt ben parades, res d'estovalles de paper. Els coberts els canvien entre plat i plat. Abans de les postres retiren les molles. Servei atent, ràpid i eficient. Pa i ampolla sencera de vi per a dos, tot plegat inclòs al menú. Són detalls que van sumant satisfacció.



Bona quantitat de plats on triar. 

Ens vàrem decantar pel següent:

- Abans de començar, gentilesa de la casa per obrir boca, uns cacahuets garrapinyats.



- Verdura ecològica saltejada amb oli d'alls. Ras  i curt, bon producte i ben treballat. És justament el que s'espera d'aquest plat.





- Raviolis de tonyina amb beixamel de tòfona d'estiu. Dos raviolis, sí, segurament casolans perquè estaven deliciosos tant la massa, ben fina, com l'interior de tonyina i la beixamel, suau però amb bona profunditat de gust.



- Mandonguilles de lluç en salsa verda. Extraordinàries. Molt suaus i agradables de menjar, alhora que gustoses. La salsa acompanyava de conya, la clàssica salsa verda.




- Cruixent d'ànec amb prunes i pinyons. Presentat dins d'un cridaner farcellet de massa brick, hi havia l'ànec trinxati estofadet amb el toc dolç de la fruita, enmig de la reducció del que seria el seu suc. De traca i mocador.




Per beure, el vi blanc de la casa, que va complir: Masia la Sala (Xarel·lo, Macabeu, Chardonnay), de la D.O. Penedès, del Celler Domènech Vidal.

Per postres:

- Pastís de formatge amb salsa de cireres. Força bo.



- Mojito en textures. Em va semblar boníssim i absolutament refrescant, ben carregat de menta. Divertit.


El compte final, ajustadíssim: 28 euros (14 per cap), tot inclòs.

Repetirem per tastar algun menú degustació o la carta.

Salut!

(Data: dimarts 16 d'agost de 2016)



2 comentaris:

  1. Jaja...la de vegades que he anat! Ja saps que jo tinc una part penedesenca fosca del meu passat...Em conec quasi tots els restaurants de Vilafranca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja me'n recordo, el que no sabia és que hi havies anat moltes vegades aquí. Jo només una, i m'ha agradat bastant, ja ho veus, com per tornar-hi. Ja em passaràs més recomanacions, que cada cop que baixo fins allà, m'agrada més. Salut!

      Elimina