diumenge, 23 de juliol de 2017

Tebi d'orella de porc amb escalivada, figues i salsa cèsar casolana. Vi Vieux Carion (Viognier) de la Catalunya Nord

Aquest és un d'aquells posts que no necessiten gaire presentació sinó que només representen una idea, una combinació de productes que m'agraden i que poden constituir un entrant lleuger, sobretot per a l'hora de sopar, principalment en època d'estiu.


Tenia escalivada a la nevera, i tenia uns retalls d'orella de porc que m'havien sobrat d'una altra elaboració. El pebrot i l'albergínia, que servirem en fred, ens donaran frescor, una certa dolçor, i textura flonja. La carn, en canvi, en calent, ens proporcionarà una certa resistència a la mossegada (cartílag) i alhora una mica d'untuositat gelatinosa. La salsa, ens unirà el conjunt i les figues ens combinen molt bé sobretot amb la carn de porc.

L'escalivada a la base del plat, en fred. L'orella de porc, amb un toc de microones, perquè així deixa anar el seu component gelatinós i la fa molt més agradable en boca. Salpebrem lleugerament el conjunt. Hi posem també unes llunes de figues, que tot just ara comencen a arribar al mercat i que trobo que tenen moltes possibilitats a la cuina, sobretot freda, i en especial per acompanyar el porc.



Amanim amb una salsa cèsar casolana que tenia feta de fa un parell de dies.


Ingredients de la salsa cèsar:


- 1 ou
- 50ml oli (aprox.)
- 4 filets d'anxova
- 1 dent d'all
- 1 c. Perrins
- 1/2 c. vinagre poma
- 1 c. mostassa
- 1 C. suc llimona
- Parmesà ratllat
- Pebre blanc

Elaboració de la salsa cèsar: emulsionar primer l'ou amb tots els ingredients excepte l'oli. Quan tinguem aquesta primera emulsió feta, acabem d'emulsionar el conjunt amb l'oli que hi posarem a raig sota demanda, fins aconseguir la textura semblant a la mahonesa o una mica més diluïda. 

Per beure, vam obrir el Vieux Carions monovarietal de Viognier, del Llenguadoc, que vam comprar a la darrera #escapadaempordà, quan ens hi vam arribar fins a França, d'on sempre ens n'acabem enduent algunes noves referències cap a casa, sobretot per tastar monovarietals i mirar d'aprendre'n. I aquí tenim un vi fresquíssim, jove, expressiu en nas (pinya, mango, fruita exòtica), de bona acidesa en boca, de recorregut curt, això sí. Va anar bé amb aquest plat més aviat lleuger.




Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada