dijous, 4 de gener de 2018

Terrina milfulls de patata i moniato a les herbes provençals

Avui anem amb una preparació que queda força bé un cop emplatada i que pot servir tant de guarnició (de carns i peixos) com de primer plat si en posem una mica més de quantitat. Es tracta d'una recepta fàcil i força lleugera perquè no inclou mantegues, cremes de llet o ous per fer el milfulls (no és tipus gratin dauphinois) sinó només una mica d'oli entre capa i capa.

Ingredients:
- 6 patates monalisa aproximadament
- 4 moniatos aproximadament
- Sal
- Pebre
- Herbes provençals
- Oli d'oliva verge extra
Elaboració:
Escollim el motlle que volguem, que sobretot tingui certa altura perquè ens interessa fer un milfulls amb un mínim de 8-10 capes perquè quedi més bé, i pot ser rectangular, quadrat, rodó...
Untem la base i parets del motlle amb una mica d'oli i comencem a distribuir làmines ben fines de patata (preferentment, tallades amb mandolina, perquè siguin uniformes). Convé que les sobreposem les unes sobre les altres.
Un cop tenim la primera capa, salpebrem, pintem amb un raig d'oli i situem, de la mateixa manera, làmines de moniato. I tornem a salpebrar i pintar amb oli. En alguna capa, podem posar també alguna herba seca, en el meu cas, provençals.

I així, successivament, fins arribar al final del motlle, o gairebé.

Quan tinguem totes les capes, cobrim amb paper film o d'alumini i, molt important, premsem posant un pes a sobre per compactar el milfulls. Ho mantenim així un mínim d'un parell d'hores o, fins i tot, d'un dia per l'altre, a la nevera.
Passat el temps de premsat, escalfem el forn a 180º i enfornem, tapat, durant aproximadament una hora o bé fins que comprovem, amb la punta del ganivet, que el milfulls ja és tou i cuit.
Finalment, podem acabar amb el grill, a 200º o més, si volem gratinar la part de sobre.
Només resta deixar refredar una mica, treure del motlle, i emplatar, per exemple al costat d'una llaminera de porc (aviat, la recepta).



Queda un milfulls molt bo del que destacaria, sobretot, la lleugeresa i la textura ben tova de l'interior, on es distingeixen a la vista totes les capes però en boca gairebé semblen una de sola.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada