diumenge, 24 de juny de 2018

Coca dolça farcida de sobrassada i mel amb cobertura de pinyons, sucre i anís. Cava Pere Olivella Galimany Reserva barrica

Cada revetlla de Sant Joan acostumem a fer nosaltres la coca a casa, i gairebé sempre fem la clàssica de crema (aquí, la recepta). Però enguany, pel tipus de sopar que havíem previst, creia que encaixava millor una coca salada per menjar-la com a entrant, perquè per postres tenia ganes de menjar xocolata, en una elaboració que encara no havia fet mai (aviat, el post). Però com que vaig trobar resistències a casa (algú volia coca dolça de sempre) vaig acabar arribant a una solució de compromís que agradès a tots: coca dolça però alhora salada.



En concret, una coca de sobrassada, amb una massa abrioixada (dic abrioixada en lloc de brioix perquè no té tots els ingredients necessaris per considerar-la brioix però sí acaba tenint una forma i textura que hi recorda, tot i que queda i és més lleugera).

Ingredients:

- 500g farina de força
- 7g farina de forner liofilitzada (equival a 21g de la fresca).
- 10g sal
- 100g oli d'oliva
- 300ml llet sencera (potser sigui una mica menys, depèn el que admeti la massa)
- 50g mantega pomada
- 40g sobrassada
- Raig de mel
- Sucre
- Pinyons
- Anís
- Ou

Elaboració:

Amassem la farina amb el llevat dissolt en la llet, la sal, l'oli i la mantega, que posarem quan s'hagi començat a desenvolupar el gluten.

Quan tinguem tots els ingredients ben integrats i treballats, tapem en un bol i deixem que faci una fermentació tan llarga (i freda) com poguem: cap a la nevera, en el meu cas, durant unes 8 hores.



Un cop fermentada en bloc, la treiem del bol, la dividim en dues peces idèntiques d'uns 460g cadascuna, i les amassem amb el corró donant la mateixa forma de coca a cadascuna de les meitats. Una de les meitats, la cobrim de sobrassada (la propera vegada, jo en posaria el doble del que n'he posat aquest cop) i hi posem a sobre de la sobrassada un bon raig de mel. 





Cobrim amb l'altra meitat de la coca, les unim donant forma per tots els cantons amb l'ajuda de dos dits, pessigant perquè quedi ben fixada, ruixem una mica d'aigua, tapem amb film, i deixem que ens torni a fer una segona fermentació, aquest cop més curta i fora de la nevera, durant aproximadament una hora i mitja o dues.




Posem els pinyons a remull.

Aleshores, només resta pinzellar amb ou batut tota la superfiície de la nostra coca, distribuir els pinyons i cobrir amb una bona quantitat generosa de sucre perquè ens aporti més dolçor i sobretot perquè caramel·litzi el conjunt i agafi un bon color, també amb l'ajuda de l'ou.




Enfornem a 210º durant aproximadament uns 20 minuts, fins que la coca tingui un bon color daurat. En treure-la, de seguida, ruixem la quantitat d'anís que ens sembli millor. A mi m'agrada ser generós.




Ens la podem menjar tant en calent com freda o tèbia. Està molt bona en qualsevol d'aquestes dues versions. Realment, la combinació entre el dolç i el salat, amb el toc final de l'anís, trobo que ha sigut una combinació guanyadora que ha agradat molt a casa.



Nosaltres la vam acompanyar, com la resta del sopar de revetlla, amb un cava que encara no coneixíem i que ens va encantar, tant per acompanyar des dels entrants amb aquesta coca, com la resta de plats fins arribar al final, postres incloses:. Vam triar el Cava Pere Olivella Galimanys Brut Reserva Barrica. Està fet amb el tiratge cupatge tradicional de Xarel·lo, Macabeu i Parellada però la primera d'aquestes amb pas per fusta previ. 


És d'un color groc pujat, bastant aromàtic, que combina tant la presència encara de fruita de pinyol amb notes complexes de la segona fermentació i criança, així com algun lleu record de fruita seca o de torrat que déu provenir del pas per fusta del Xarel·lo. 

Ha sigut un molt bon acompanyant de viatge per a aquesta coca dolça de sobrassada



Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada