Coca de revetlla de Sant Joan: pasta de brioix amb crema

En aquesta ocasió presento una recepta ben clàssica lligada a una diada molt celebrada al nostre país, com és la revetlla de Sant Joan. I qui concebeix la nit més curta de l'any sense un bon tall de coca en una mà i una copa de cava en l'altra?

Enguany, per primer cop, m'he proposat de fer el salt a la pastisseria i cuinar jo mateix la coca. Però com que no les tenia totes, he volgut, amb un cert temps de marge, fer-ne una prova per comprovar si me'n sortia, o no. I com que me n'he sortit prou dignament, comparteixo la recepta que m'ha funcionat a la perfecció.

Per començar, cal dir que es pot optar per treballar-s'ho més o menys, segons les ganes, el temps, o la traça. En aquest cas, com que es tractava de la meva primera coca, vaig triar l'opció més assequible, és a dir, partir d'un brioix sense massa mare. Ja veurem si a la propera m'hi poso amb aquesta altra variant més elaborada.

Bé, anem per feina.

Ingredients:

Per al brioix:

250g de farina de força

50g sucre

Pessic de sucre vainillat

3g sal

1 ou (M)

25g de llevat de forner en pastilla

25g de llard

60ml de llet

Per al farcit:

Crema de pastisseria (aquí la recepta)

Elaboració:

- Dissolem el llevat en la llet tot remenant amb la cullera fins que no hi hagi cap grumoll

- Situem en un bol l'ou, el sucre, el vainillat, i la sal. Batem una mica amb les varilles.

- Ara hi afegim la farina tamissada i el llard i comencem a amassar, cosa que farem més bé amb l'ajuda d'una màquina amb ganxo. Primer a velocitat baixa. 

- Dos minuts més tard incorporem a raig la llet amb el llevat dissolt.

- A velocitat alta, amassem fins que haguem estat un total d'aproximadament mitja hora. (Jo tinc una màquina poc potent. És probable que si algú en té una de més potent, amb 20 minuts en tingui prou). La massa ha de quedar amb els ingredients ben integrats i que no s'enganxi gens al bol.

- Treiem del bol i en fem una bola, que deixarem reposar tapada en drap de cotó aproximadament uns 10 minuts per tal que perdi la trempera inicial.

- Passats aquests minuts de repòs, l'estirem de forma que quedi bastant prima i li donem la forma oval tradicional, o la que cadascú vulgui.

- Ara és el moment de deixar-la llevar. Per afavorir el procés, jo vaig encendre el forn al mínim (50º) amb un recipient d'aigua bullent a solta. Al damunt, vaig colocar la safata de forn amb la massa estirada. Si tot va com ha d'anar, haurà de llevar, és a dir, doblar o triplicar fins i tot el seu volum inicial: tindrem brioix. Sobretot és important de no incrementar la temperatura del forn perquè estaríem desactivant el llevat.

- En el meu cas, després de 6 hores i 15 minuts, vaig obrir el forn: tenia brioix! Val a dir que la primera hora i mitja vaig intentar que llevès sense el recurs del forn i la humitat sinó a temperatura ambient (prou alta) però no hi havia manera. Amb el forn, en canvi, oli en un llum. També és important, compte!, protegir-la del corrent d'aire.

Podia haver llevat una mica més i de forma més regular

- Retirem del forn, esquitxem tota la superfície amb sucre, distribuïm la crema amb la màniga pastissera de la manera que més ens agradi la i cap al forn tot just 8 minuts. 

- Tan bon punt la retirem del forn, hi pulveritzem anís sec, que en contacte amb l'alta temperatura i el sucre, reaccionarà i aportarà un aroma fantàstic.

El resultat és una coca de brioix esponjós que ha aguantat aproximadament uns quatre dies (a la nevera) amb aquesta textura.

Ara mirarem de tenir paciència, és a dir, el just perquè refredi una mica la nostra coca i ja podrem clavar-hi queixalada.

La recepta implica una certa dedicació però trobo que paga la pena i ja espero el moment de tornar-la a fer, aquesta vegada no com a prova pilot sinó de cara a la revetlla, i la sotmetre al morro fi dels convidats, aviam què...

Salut i bona revetlla!

(Font de la recepta original: en un dels blocs que tinc com a referència: La Cuina de Sempre. Aquí, la recepta de la coca).