La visita a aquest enclavament del Bages, a tocar de Manresa, ha estat una de les més interessants i completes que hem pogut fer darrerament: una excel·lent combinació d'entorn natural, patrimoni, història, tècnica i, evidentment, vins, ep!, dels ben bons. Tot plegat, sota un cel radiant i de la mà d'un dels membres de la nissaga Oller, que ens va brindar un recorregut i unes explicacions fantàstiques, sense presses.
Una mateixa nissaga, generació rere generació, ha anat vivint dins d'aquesa masia castell des del segle X fins a dia d'avui, en què amb molta força i empenta cada cop s'estan fent més forts en el sector vinícola català, dins de la DO Bages, segona més petita de les catalanes només per darrera de la DO Alella. A més, comencen a treballar en el sector de l'oli, per bé que em sembla que encara no en comercialitzen.
Oller del Mas és un joc de contrastos. En aquest sentit, em va cridar especialment l'atenció la ratio poc proporcional entre l'enorme extensió en hectàrees i alhora la escassa producció, dins d'un model, és clar, que posa l'accent en el bon tracte cap a la matèria primera, els recursos, el medi ambient i, sobretot, el raïm. És a dir, que prima la qualitat per sobre de la quantitat. Fet i fet, treuen producte elaborat amb el segell ecològic CCPAE, un valor afegit per als seus vins i que diu molt de la filosofia dels vins i de la manera de fer d'Oller del Mas.
Així mateix, vaig al·lucinar amb el "Ferrari" (tal com ho anomenen ells) del Celler, aparcat a la sala de vinificació: tecnologia punta en forma de màquina que mitjançant un escàner fa la selecció del raïm en base a uns paràmetres preconfigurats per a cadascuna de les varietats: sensacional! A aquest Ferrari l'acompanya una altra màquina, una premsa per oscil·lació que mima en tot moment el raïm i fa que en surti molt més sencer.
Les instal·lacions són una meravella i estan en ple procés de creixement. A més, segons ens van explicar, són molt dinàmics ja que organitzen diferents esdeveniments culturals i festius al llarg de l'any. Caldrà seguir-ho...
Els vins tastats foren el Bernat Oller i la joia de la corona, l'Arnau Oller. Negres, delicats, més potent aquest segon, on en cap cas, tanmateix, predomina la fusta per sobre de la fruita, la qual cosa és una de les màximes dels vins d'Oller del Mas.
Ens vam quedar amb les ganes de dur cap a casa un Petit Bernat però se n'han exhaurit les existències, ni ells en tenen! (per bé que recentment n'he trobat de casualitat alguna ampolla en ple Eixample de Barcelona).
En fi, més enllà del pur plaer enològic final, Oller del Mas bé mereix una visita a les instal·lacions, l'entorn i parar bé l'orella a les explicacions d'algú que ens guiarà al llarg del recorregut.
Salut!
(Data de la visita: dissabte 14 de juny de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada