Restaurant Mine (Sants, Barcelona)

De nou, esperonats per les bones referències, per exemple aquesta de l'interessant bloc que segueixo de la Cuina d'en Mindundi, vam decidir fer cap al restaurant Mine per tastar el seu menú diari.

Mine està situat en un lloc que no ve pas gaire de pas. Més aviat, cal anar-lo a buscar al carrer Béjar, a la vora de Sants estació. I això és el que vam fer un bon dia. Aquest "sacrifici" va pagar la pena tot i que la nostra experiència fou una mica agredolça. D'una banda, la cuina ens va convèncer. D'altra banda, el servei va ser força fluix.

Comencem per la part menys amable i acabarem amb la part més "dolça" del relat. D'entrada, no és gaire normal passar pràcticament dues hores (1h 45m per ser exactes) dins de cap restaurant per dinar de menú entre setmana. És massa estona per a un àpat d'aquestes característiques. A més, la sala no disposa de gaires taules i no totes estaven ocupades. Val a dir, això sí, que només hi havia una cambrera, i que el tracte fou en tot moment correcte i agradable.

Van trigar molt a prendre'ns nota. A més, tot i que només eren les 14h, un dels pocs plats de primer del menú (el formatge de cabra cruixent amb pebrots escalivats, que és justament el que vaig demanar), ja no n'hi havia. Per sort, me'l van canviar per una altra opció més o menys equivalent. També es va eternitzar l'estona transcorreguda entre plat i plat. Sense anar més lluny, van ser 15 minuts clavats els que van trigar entre la comanda de les postres fins que ens les van portar a taula.

D'altra banda, el que vam dinar, va estar prou bé:

Aperitiu:

- Formatge i peres (fondue). Era tot just un petit tastet tebi servit en copa llarga per menjar en un parell de cullerades. Gust intens del formatge, suavitzat pels petits bocins de pera. Per acabar d'obrir la gana.

Primers:

- Ous ferrats amb parmentier de patata i oli de tòfona. Tan atractiu estèticament com en boca pel contrast de textures i de gust. Tot i la senzillesa del producte, el resultat és ben llaminer.

- Caneló cruixent de patata i sobrassada. Plat improvisat com a "substitut" de l'esgotat formatge de cabra cruixent. A cuina es va demostrar una bona capacitat de reacció presentant aquest embolcall de pasta filo farcit de sobrasada i patata. Bo però sense arribar al resultat de l'altre primer. Ni fred ni calent, tebi. A mi em va semblar que ben calent hauria caigut més bé.

Segons:

- Caneló d'espinacs, ricota i nous amb beixamel tradicional. Molt bo, delicat, força farcit, amb la presència cruixent destacada de la fruita seca.

- Farcellet de carn rostida i ceba confitada, salsa gelatinosa de tomàquet. Gustós gràcies a la carn rostida. Força bo, calent, amb el valor afegit de la textura de la salsa així com de les flors i el dolç dels retalls de pinya al costat.

Postres:

- Tiramisú. Casolà. Bo per bé que de ració justeta i presentada d'aquella manera.

- Pastís de nata i xocolata. Casolà però normalet, amb més nata que no pas xocolata.

Per beure, vam fer vi negre de la casa (una gerra sencera de vi ben senzillet). Destaca, en canvi, el pa, molt bo, fet per ells.

En resum, dos aspectes diferenciats: d'una banda, un servei bastant deficient sobretot per l'estona que vam trigar a dinar; d'altra banda, bon dinar, amb un punt sui generis, de propostes més properes al concepte "platillo" que al de plats tradicionals de menú. En general, una presentació cuidada però tal vegada un abús dels plats de pissarra. També he trobat a faltar una mica més de varietat en el menú.

Salut!

(Data del dinar: divendres 30 de maig de 2014)