diumenge, 29 de juny de 2014

Restaurant Ferrum (Eixample, Barcelona)

Tenia ganes d'anar a dinar a aquest petit restaurant. Me n'havien arribat bones recomanacions i un bon dia entre setmana m'escaigué de treure-hi el nas.



Situat en el xamfrà de Còrsega amb Girona, s'ubica aquest restaurant que practica una cuina de mercat i tradiciona, emmarcada dins d'una proposta de menú diari de 14'5 euros, amb postres i copa de vi inclosos. La sala, petita, plena i bastant sorollosa, com és habitual a molts menjadors d'aquestes dimensions i característiques en dies laborables. Tanmateix, el servei fou bo, atent, i diligent.



Vam dinar bé. Menú més curt que llarg (3 primers, 3 segons i 3 postres a escollir), per bé que suficient per satisfer diferents gustos. Racions normals. Detallem:

Primers:

- Empedrat de cigrons amb verduretes. Plat refrescant i equilibrat per a un dia de calor com el que feia. Prou correcte, sense més dificultat ni sofisticació.



- Crema freda de pésols amb botifarra negra. Tan bona a la vista com en boca. Deliciosa i m'atreviria a dir que amb molt poca o gens de crema de llet, sovint massa socorreguda en aquesta mena de cremes. Per tant, ben lleugera i amb tot el regust exquisit dels pésols. Tanmateix, vam trobar a faltar una mica més de presència de la botifarra negra.



Segons:

- Orada a la planxa amb favetes saltejades. Estava francament bona i en el punt de cocció.



- Guatlles (dues) a la vinagreta amb prunes i avellanes. Molt bones guatlles, amb una vinagreta ben equilibrada. Valia la pena escurar cadascun dels ossets de l'animal. Alguna pruna més no hagués fet mal al plat.



Postres:

- Flam casolà de canyella. Ració justeta. Presentació poc habitual d'un flam que sí tenia l'aroma de la canyella. Res d'extraordinari però bo, si més no.



- Escuma de xocolata. Aquestes postres em van convèncer més. L'escuma estava en el seu punt de textura: d'espuma, ni més ni menys, amb un resgust de xocolata potenciat per un toc de sal i el rajolí d'oli d'oliva. 



Per beure, entra una copa de vi DO Catalunya, ben plena, així com també entra el servei de pa, a triar entre diferents acabats, com ara un exquisit pa de nous i panses. Si més no, són detalls que aporten un cert valor afegit al menú.



Salut!

(Data del dinar: 19 de juny de 2014)

4 comentaris:

  1. També porto temps sentint parlar d'aquest lloc i el menú que mostres em sembla prou bé... Però el dubte està en la carta, que he llegit en algun lloc com si la RQP no fos bona... Vas poder mirar la carta?.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ricard,,
      sí vaig mirar la carta i recordo que em va semblar, a banda de curta, que picava una mica més del compte. Per exemple, una amanida es podia anar a la vora dels 14 euros, o una tonyina a més de 20. Però és clar, potser s'ho valen... El que em va agradar és la possibilitat de fer-ne mitges racions en uns quants plats.
      Salutacions!

      Elimina
  2. Això de deixar pocs plats per escollir en els menús de diari crec que més aviat és un encert, ja que (almenys a mi) em permet no perdre el temps ni dubtar gaire. Imagino que per a les persones que no mengen de tot serà més problemàtic...

    Bon color i aspecte el de la crema de pèsols...

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      jo confesso que sóc un cagadubtes i m'agrada dedicar uns minuts a triar plats. Generalment, tot em ve de gust i ja en començo a gaudir sols llegint les possibilitats i, per tant, com més n'hi hagi, per a mi, millor.
      Sí, sí, la crema de pésols, superior..
      Salut!.

      Elimina